Evangeliario d'Ostromir
El Evangeliario d'Ostromir és el llibre més antic conegut escrit en antic eslau eclesiàstic en la Rus de Kiev.
En ucranià es diu Остромирове Євангеліє (Ostromýrove Evánhelie), en rus es diu Остромирово Евангелие [Ostromírovo Yevánguelie].
Està manuscrit sobre pergamí, amprant l'alfabet cirílico, pel diácono Gregorio per al seu patró, el posádnik Ostromir de Nóvgorod, en 1056 o 1057, provablement com un regal per a un monasteri. És posterior al Còdex de Nóvgorod (en:Novgorod Codex) també inscrit en antic eslau eclesiàstic, al voltant de l'any 1010, en unes tablillas de tila cobertes de cera.
El llibre
[editar | editar còdic]El llibre és un leccionario allumenat dels Evangelios que conté només llectures de dies festius i dels dumenges. Està escrit en una lletra gran uncial en dos columnes en 294 fulls de pergamí del tamany de 20 × 24 cm. Cada pàgina conté 18 llínees. El llibre es tanca en una nota de l'escriga sobre les circumstàncies de la seua creació.
Sobreviuen tres retrats d'evangelistes a tota pàgina, per dos artistes diferents, i moltes pàgines tenen elements decoratius. La propenca semblança entre estes i les pàgines equivalents en el Evangeliario de Mstislav (en:Mstislav Gospel) sugerix que abdós es basen en un prototip comú, hui perdut. Els dos artistes que varen produir els retrats d'evangelistes estan abdós molt influïts pels models bizantino, pero l'estil dels retrats dels sants Marcos i Lucas semblen derivar de les plaques esmaltades bizantines més que de manuscrits.
Més manuscrits russos antics han sobrevixcut de Nóvgorod, que mai va ser ocupat pels mongoles, que en cap atre centre.[1]
Història posterior
[editar | editar còdic]Es creu que el llibre va ser pres d'un dels monasteris de Nóvgorod a la colecció personal dels sarés en el Kremlin de Moscou, a on es varen registrar per volta primera en 1701. Pedro el Gran va ordenar que es dugueren a San Petersburgo, a on no li'ls menciona fins a 1805, quan va ser descobert en el vestidor de Catalina II.
El evangeliario va ser depositat en la Biblioteca Pública Imperial en Sant Petersburgo, a on es conserva. Aleksandr Vostókov va ser el primer en estudiar-ho en profunditat, demostrant que l'eslau eclesiàstic del manuscrit reflectix el teló de fondo llingüístic d'antic eslau oriental de l'escriga. La primera edició facsímil va ser publicada baix la supervisió de Vostókov en 1843.
En 1932, la coberta del llibre, tachonada de gemas, va induir a un fontaner a trencar la caixa, dur-se la envoltura i amagar el pergamí darrere d'una estanteria. Encara que el llibre es va recuperar ràpidament, no s'ha proporcionat una coberta de recanvi al llibre.
Vore també
[editar | editar còdic]- Miscelànea de Sviatoslav (1073, 1076)
- Evangelio de Miroslav (1180)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Popova, Olga, Russian Illuminated Manuscripts, Thames & Hudson, Londres (o Braziller NY), 1984, n.º 1-5, & pp 5-9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evangeliario de Ostromir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.