Anar al contingut

Evolució filética

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La evolució filética o anagénesis és aquell procés evolutiu d'especiación pel que a partir d'una espècie ancestro solament hi ha una espècie descendent, no hi ha un forcall filética i es manté la biodiversitat. En desaparéixer l'espècie ancestro es parla llavors de extinció filética o pseudoextinción. La anagénesis es contrapon al concepte de cladogénesis, pel que d'una espècie ancestral es poden derivar dos o més espècies filles independents. Són processos comuns en l'evolució de la vida des de la seua aparició en el planeta.

L'evolució filética presenta abundants problemes a l'hora de seguir les seqüències, perque no sempre es conta en un registre fòssil suficient per a constatar cada u dels passos evolutius. Estos estanys han donat peu a la defensa de posicions creacionistas i a numerosos errors, com el terme esclavó perdut.

Definició

[editar | editar còdic]

L'evolució filética és un procés natural que fa desaparéixer a tots els eixemplars d'una espècie, pero despuix d'haver deixat una descendència que seguix el seu propi camí evolutiu com una espècie distinta.[1] Este procés pot ser molt llarc perque no sol seguir un progrés llineal en el temps,[2] sino que sembla alvançar més be a bots, segons es van produint els canvis en el mig ambient.

Eixemples d'evolució filética existixen molts i autors com Allan Charing (1985, p. 175 i següents) afirmen que si es considera a este procés com un tipo d'extinció, totes les espècies estan o estaran extintes abans o despuix.[nota 1] Un cas és el pas dels Pakicetus a les ballenas actuals, del que s'han trobat i perdut registres fòssils de fins a quatre espècies distintes. Encara que un dels més coneguts és el del Homo erectus que va donar orige a vàries espècies d'homínits en Àfrica i en Àsia. En este cas el Homo erectus va continuar existint i inclús coexistint en alguns dels atres homínits en parts del planeta i durant alguns periodos de temps, citat per autors com Savage y Long (1991).

Controvèrsia en el terme

[editar | editar còdic]

Encara que autors com Emiliano Aguirre (1989, p. 298) utilisen el terme «evolució» i també «extinció», a un considerable número de científics no els agrada utilisar el primer per a referir-se al procés pel qual la descendència d'una espècie va ocupant la caseta ecològica dels seus pares. Tant és aixina que el Diccionari de les ciències de la Terra solament arreplega «evolució filética».[3] La raó esgrimida estreba que l'extinció connota una pèrdua de biodiversitat, lo que no succeïx en l'evolució, inclús s'han constatat varis casos en els que l'espècie progenitora coexistixca en les filles durant un cert periodo de temps. Un dels científics que advoquen per desterrar la paraula extinció és Niles Eldredge, segons Aguirre (1989, p. 298). Per la seua banda, el terme anagénesis va ser definit per Bernhard Rensch (1960),[nota 2] per a despuix ser utilisat en una definició llaugerament diferent per JS Huxley (1958) i comentat per GG Simpson (1961).[nota 3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Luis Alfonso Gámez (ed.): «Impactes i extincions: el fi dels dinosauris» (Conferència). Asteroides. Ajuntament de Bilbao, l'Aula Espazio Gela, el Círcul Escèptic i el diari El Correu. Consultat el 3 de decembre de 2015.
  2. «Conferència Andrés Villavicencio» (Conferència). Universitat Metropolita de ciències de l'educació. Consultat el 18 de juny de 2018.
  3. Equipe, 2000, p. 320 i següents.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>