Excitació magnètica

La excitació magnètica (també força o camp magnetizante) és un dels tres camps que descriuen el magnetisme des del punt de vista macroscòpic, i està relacionat en el moviment de càrregues lliures i en els pols magnètics. També se li crida per raons històriques intensitat de camp magnètic.

Des d'un punt de vista físic, H i B són equivalents en el buit, llevat en una constant de proporcionalitat que depén del sistema d'unitats: 1 en el sistema de Gauss, ${\mu }_0=4\pi \cdot 10^{-7}\text{N}{\text{A}}^{-2}$ en el SI. Solament es diferencien en mijos materials en el fenomen de la magnetisació, per lo que el camp H s'ampra sobretot en electrotècnia.

No deu confondre's el camp H en el camp exterior aplicat a un material, puix com s'indica més alvance el camp H també té fonts internes en forma de pols magnètics.

Relació en atres camps

El camp H és un dels tres camps que permeten la descripció macroscòpica del magnetisme. Els atres dos són B i M, i la seua relació en unitats del SI és:

$𝐁/{\mu }_0=𝐇+𝐌$

B i H es relacionen en el buit, a on M és nul, de la següent manera:

$B={\mu }_{0}H$

a on ${\mu }_0$ és la permeabilidad magnètica del buit.

En la matèria, la relació es pot expressar en ocasions com:

$B=\mu H$

a on $\mu$ és la permeabilidad magnètica del material en el que apareix el camp magnètic. És una variable de proporcionalitat que segons el sistema físic que s'observe pot ser una constant, per eixemple 4π · 10^(-7) H/m en el buit, un camp escalar depenent del temps o de la posició, o inclús un tensor en el cas dels materials anisotrópicos. La geometria del cos també influïx, puix la relació solament és llineal en barres infinites, esferes i anells de Rowland. Per tant, es tracta d'una equació constitutiva que descriu el comportament de la matèria i no una llei.

Condicions de contorn

Es pot demostrar que en la frontera entre dos mijos en distintes permeabilidades, la component tangencial del camp H és la mateixa en abdós costats de la superfície, si no hi ha corrents verdaderes. Este comportament és similar al del camp elèctric I, per lo que en fenomens electromagnètics a on les condicions de contorn són importants, s'emparellen estos dos camps.