Expedició Ric Rojo (1806)
La expedició Ric Rojo (en inglés: Ret River Expedition), també coneguda com a expedició Freeman-Custis, expedició Ric Rojo Freeman, expedició Sparks, o oficialment com a expedició d'exploració del riu Rojo (Exploring Expedition of Ret River) en 1806, va ser una de les primeres expedicions científiques civils enviades a explorar el suroest d'Estats Units. Va ser encarregada de: trobar les capçaleres del riu Rojo com una possible ruta comercial fins a Santa Fe, llavors baix control espanyol; posar-se en contacte en els pobles natius per a entaular relacions comercials; arreplegar senyes sobre la flora, la fauna i la topografia, i el mapa del país i del riu; i evaluar la terra per a futurs assentaments. Els espanyols varen interceptar l'expedició quan havia recorregut 990 km ric dalt, en lo que hui és el noreste de Texas, i va tindre que donar el regrés ans que la partida conseguira tots els seus objectius.
Preparatius
[editar | editar còdic]El president Thomas Jefferson considerava que esta expedició era la segona en importància despuix de l'expedició de Lewis i Clark (1804-1806), que estava intentant aplegar al oceà Pacífic a través del Noroest. El riu Rojo és un llarc riu de més de 2000 km que s'estén a l'oest des de la seua confluència en el riu Mississipi a través de lo que hui és l'estat de Luisiana i la part del suroest d'Arkansas. Més a l'oest, el riu forma la frontera sur actual d'Oklahoma a on es troba en Texas, i ara se sap que s'origina en el Panhandle de Texas.
Despuix de l'adquisició de les terres de la compra de Luisiana, Jefferson va encarregar a grups militars l'exploració del territori desconegut i recopilar senyes científiques sobre la flora i la fauna, la topografia i l'etnografia dels molts pobles natius.[1] En enviar un grup d'exploradors fins al riu Rojo, Jefferson volia verificar els informes de que el riu podria proporcionar una ruta fluvial fins a Santa Fe, llavors partix de la Nova Espanya (hui en Nou Mèxic). Atres objectius eren establir relacions comercials i polítiques en les diverses tribus d'indis natius, i localisar la frontera occidental de la compra de Louisiana en la Nova Espanya.[1]
En 1805 i principis de 1806, el president va començar a designar als líders de l'expedició. Per a liderar als científics, va optar per l'astrònom/topógrafo Thomas Freeman (que recentment havien estat en Andrew Ellicott en el seu estudi de la frontera sur dels Estats Units) i per Peter Custis (el primer naturaliste académicamente capacitat per a acompanyar una expedició, a pesar de que seguia sent un estudiant de medicina en Philadelphia.[1] Es va eixercitar com a botànic i etnógrafo del grup). El capità Richard Sparks va ser elegit per a dirigir les tropes militars.[2] A mida que s'acostava la data d'eixida de l'expedició, es varen reclutar més soldats fins a formar en total un grup de vintiquatre.
Jefferson va convéncer al Congrés per a finançar l'esforç. Va treballar en diplomàtics estrangers en Washington per a convéncer-els de que l'exploració es feya en fins científics i no posaria en perill els seus interessos. Tant Gran Bretanya com França varen acceptar la proposta, pero Espanya es va opondre, ya que reclamava les terres que anaven a ser explorades. No volia una expedició militar armada en el seu territori.[3]
Expedició
[editar | editar còdic]El 19 d'abril de 1806 la partida formada per 24 membres (Freeman i els seus dos ajudants; Sparks, que anava al va manar de la partida militar, en dos oficials, dèsset soldats, i un sirviente) varen eixir en dos barcaces de fondo pla i una piragua des de Fort Adams prop de Natchez (Mississipi), i es varen adinsar en el riu Rojo per a anar aigües dalt cap a l'oest.[4] El grup va ser adquirint soldats a lo llarc de la ruta, en resposta als rumors d'un possible atac de les tropes espanyoles, i pronte contava en quarantacinc.[1] El 28 de juliol, la partida estava 615 milles ric dalt, prop de lo que ara és Nova Boston (Texas), quan varen escoltar dispars en la distància que indica la presència de les tropes espanyoles.[1]
«En l'esperança de provocar una confrontació internacional per a benefici personal», el general nortamericà James Wilkinson del territori de Luisiana havia notificat en secret a Espanya (ya havia tingut tractes privats en ells abans) la partida de l'expedició Freeman: Els espanyols varen enviar dos grups de soldats per a interceptar la partida.[1] La partida de Freeman es va detindre en el riu en lo que des de llavors s'ha cridat «Spanish Bluff».[1] El comandant espanyol i Freeman varen portar a terme un parlament. L'espanyol li va dir que se'ls havia ordenat disparar contra tropes armades estrangeres que passaren per territori espanyol. En resposta, Freeman va exigir als espanyols que presentaren les seues objeccions al pas del grup per escrit i el nom de l'autoritat baix la qual eren preses eixes mides. El comandant espanyol va preguntar quan anaven a començar en el seu viage de tornada.[5] El grup de Freeman era altament superat en número, i el president havia ordenat a l'expedició que evitara qualsevol conflicte en els espanyols. L'expedició es va tornar al sendemà, retornant riu fins al punt de partida.
El final abrupte de l'expedició, i la vergonya política que va causar l'administració Jefferson, va eclipsar les seues troballes.[6] En el temps, va resultar ser un èxit en alguns aspectes. Junt en l'expedició de Dunbar i d'Hunter per les terres baixes de Luisiana, la partida del Riu Rojo va demostrar que l'exploració d'eixa zona era possible; ademés, els científics varen informar de que la terra podria permetre l'assentament d'una població gran. La debacle de la frontera, com va ser percibiada en el moment, va rebre molta atenció. No obstant, no es varen realisar comentaris oficials sobre estos events, i solament un fullet imprés va ser inicialment l'únic material publicat sobre la partida.[5] El treball pioner de Custis en el naturalisme no va ser superat fins a moltes expedicions posteriors, pero els seus descobriments varen ser enfosquits per la gran cantitat de material arreplegat per l'expedició de Lewis i Clark.[6]
(Jefferson també va encarregar una atra expedició, l'expedició de Pike a través Wilkinson, que també va ser a buscar la capçalera del riu Rojo, aixina com explorar l'oest del territori de Louisiana a lo llarc del riu Arkansas. Va partir de San Luis en juliol de 1806 i va registrar el descobriment en novembre de lo que es va cridar pico Pikes, en l'actual Colorat. Gran part de la partida, dirigida pel capità Zebulon Pike, Jr., va ser capturada en febrer de 1807 pels espanyols despuix d'haver comés errors en la navegació i vore's obligada a invernar en Nou Mèxic. Espanya va protestar oficialment als EE. UU. sobre l'expedició militar en el seu territori, pero, com les nacions no estaven en guerra, les seues tropes varen escoltar a Pike i la majoria dels seus hòmens fins a la frontera de Louisiana i els varen posar en llibertat més vesprada, eixe mateix any.)
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 "Ret River Expedition", Handbook of Texas Online,, accessed 8 February 2007
- ↑ Isaac Joslin Cox, "The Freeman Ret River Expedition," Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 92, No. 2, Studies of Historical Documents in the Library of the American Philosophical Society. (May 1948), 115-119
- ↑ Cox, "The Freeman Ret River Expedition", 116
- ↑ Cox, Freeman Ret River, p. 116. Note: He wrote the party had 24 members.
- ↑ 5,0 5,1 Cox, Freeman Ret River, p. 118
- ↑ 6,0 6,1 Flors, Donen L., "The Ecology of the Ret River in 1806: Peter Custis and Early Southwestern Natural History", Southwestern Historical Quarterly 88 (July 1984), accessed 13 June 2011
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ret River Expedition (1806)» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flors, Donen L., ed. Jefferson & Southwestern Exploration: The Freeman & Custis Accounts of the Ret River Expedition of 1806 Norman: University of Oklahoma Press, 1984. ISBN 0-8061-1748-6
- Flors, Donen L. "Spanish Bluff". Texas Handbook Online,s. v. (cons. 1 de giner de 2007)
- Harbour, Emma Estill. "A Brief History of the Ret River Country Since 1803", Oklahoma Chronicles 16:1 (Març de 1938) 58-88, Oklahoma State Library, (cons. 24 de decembre de 2006)