Exploracions petroleres sobre mars de les illes Malvines

Les exploracions petroleres sobre mars de les illes Malvines, són les exploracions que el govern de les Illes Malvines està portant a terme en aigües de dites illes des de l'any 2010. Tot va començar quan en aigües del Atlàntic Sur, a 100 quilómetros al nort de les illes Malvines companyies petroleres varen començar a perforar el subsol per a extraure petròleu i gas.

Antecedents

Tant el Regne Unit com Argentina s'han compromés des del fi del conflicte armat conegut com la Guerra de les Malvines, a resoldre les seues diferències per mijos pacífics, pero les tensions bilaterals varen aumentar a mida que les companyies petroleres varen incrementar la seua busca de lucratives reserves de gas natural i petròleu baix la plataforma marina al voltant de les illes.

Les relacions diplomàtiques bilaterals es varen restablir per complet en 1990 i abdós costats des de llavors s'han llimitat a expressar posicions divergents sobre el tema, pero el resentiment persistix i la possibilitat de que Argentina es perga les riquees minerals submarines ho ha intensificat

Albirament de petròleu, perforació i protesta argentina

En l'any 2010 l'empresa Desire Petroleum va anunciar que perforarà per lo manco quatre pous en el fondo oceànic al nort de l'archipèlec de Malvines. Les perforació es faran des de la plataforma petrolera Ocean Guardian contractada a l'empresa Diamond Offshore Drilling del Regne Unit, posseïdora d'algunes de les majors unitats de perforació mar adins del món (Newsletter Inversor Energetico i Miner del 15 de giner de 2010). l'Ocean Guardian —que estava operant en la Mar del Nort— va aplegar a la zona el 20 de febrer de 2010.

Segons estimacions de geòlecs britànics podrien aplegar a extraure's més de 60.000 millons de barrils de cru, lo que equivaldria a uns 4.758 mil millons de dólars de febrer de 2010. Un informe preliminar de fins de març de 2010 indica que el cru descobert fins al moment en les perforació de prova no era d'interés comercial.

Al començament d'abril Desire va decidir tapar i abandonar el pou perforat per considerar que els volums d'hidrocarburs trobats no justificaven la seua explotació. Rockhopper Exploration, usant la mateixa plataforma que Desire (Ocean Guardian), va iniciar l'exploració a una profunditat de referència d'al voltant de 2.700 metros, en la conca Nort de l'archipèlec. L'empresa va indicar que espera que el programa de perforació puga completar-se en 34 dies. El 6 d'abril de 2010 l'empresa va informar el seu primer descobriment de petròleu en el pou 14/10-2, en el bloc d'exploració Siga Lion, calificant-ho com d'alta calitat. Alguns analistes varen estimar que podria haver uns 2 millons de barrils en el jaciment, pero uns atres dubtaven encara.

En juliol de 2010 l'empresa va anunciar que el petròleu trobat i analisat en el pou 14/10-2 de l'àrea Siga Lion és de calitat mija, millor que lo anticipat en viscosidad i proporció de gas i de sulfur, lo que reforça la possibilitat de que puga ser explotat comercialment. En abril de 2011 Rockhopper Exploration va estimar que pot extraure per lo manco 155 millons de barrils de petròleu de la conca Siga Lion, triplicant les estimacions inicials de 50 millons de barrils.

Una tercera empresa, Falkland Oil and Gas Limited, va informar en juliol de 2010 el fracàs del primer pou (Toroa) que va perforar en la seua àrea de concessió. Va anunciar, no obstant, que seguiran buscant petròleu quan conseguixquen una nova plataforma d'aigües profundes en tongada de la Ocean Guardian.

L'altercat diplomàtic es va generar quan la plataforma petrolera britànica denominada Ocean Guardian va començar les seues perforació en busca de petròleu front a les Malvines, en un marc de tensions creixents en Argentina, qui reclama per la seua banda la sobirania de les illes com a seues en contraposició del Regne Unit que considera de la seua propietat dites illes. Ocean Guardian pertany a l'empresa Diamond Drilling i va ser contractada per Desire Petroleum, l'encarregada de portar a terme les exploracions, no obstant el portaveu de l'empresa Rockhopper va senyalar també que a la seua companyia no li preocupa el decret argentí que obliga a tots els barcos que naveguen entre el continent i les Malvines a demanar permís a Buenos Aires, ni les gestions que mamprendrà la cancelleria davant la ONU. La plataforma Ocean Guardian va ser remolcada a 100 km al nort de l'archipèlec.

En març de 2011 el Congrés de la Nació Argentina va sancionar la Llei Nacional N° 26659 que prohibix fer activitats petroleres en la plataforma continental argentina sense autorisació, que inclou a les Illes Malvines. Entre les sancions contemplades s'inclou la pèrdua de les concessions petroleres en territori nacional, encara que l'empresa que opere illegalment en Malvina siga només accionista de l'empresa concessionària.

Ademés d'esta empresa, atres empreses petroleres com Rockhopper Exploration, Border & Southern Petroleum i BHP Billiton varen firmar un contracte per a continuar les exploracions.

Rockhopper

La petrolera britànica Rockhopper va revisar el dilluns 15 d'agost de 2011 a l'alça el tamany del jaciment d'hidrocarburs del bloc Siga Lion descobert l'any passat en la Conca Nort de les Illes Malvines.

La companyia va estimar en un comunicat que el jaciment conté entre 608 i 1280 millons de barrils de petròleu cru, i que el promig ronda els 1000 millons. En abril, la mateixa empresa havia valorat els recursos de Siga Lion en uns 568 millons de barrils. D'este total, Rockhopper estima que podria extraure entre 325 i 434 millons de barrils en tecnologies corrents. La notícia va ser acollida en satisfacció en la bossa de Londres, a on l'acció de la companyia pujava prop del 9%, en un mercat que pujava un 1,01%.

Rockhopper forma part, en Desire Petroleum i Falkland Oil & Gas, d'un trio de chicotetes empreses britàniques que varen iniciar en febrer de 2010 una campanya de prospecció petrolera en aigües de les Malvines, lo que va rellançar les tensions entre Argentina i el Regne Unit.

Fins ara, no obstant, només Rockhopper va descobrir un jaciment d'hidrocarburs potencialment explotable. Est va multiplicar per sis la cotisació en bossa de la companyia en 2010. Rockhopper va dir que no planeja provar el fluix de cru del pou, el tercer perforat en la troballa Siga Lion que es va descobrir en el 2010, ubicat a 4 quilómetros a l'oest de la troballa original.

El 13 de setembre de 2011 la petrolera va informar el dimecres (13/9) que invertirà US$2.000 millons i que espera bombejar 120.000 barrils de diaris en 2018.

Per l'atre, la viabilitat de la troballa estaria en vies de confirmar-se ya que Rockhopper va presentar en el mercat el seu pla d'explotació. En ell indica que, d'acort a les seues estimacions, el bombeig de cru començaria en 2016 i augura que la producció pujarà al voltant de 120 000 barrils de cru per dia per a 2018.

Per a això, va informar la companyia, invertirà US$2000 millons. La firma espera completar els seus estudis d'ingenieria en el primer quatrimestre de 2012 per a després començar de colp i repent en lo que es coneix com l'Ingenieria de Disseny, informa un comunicat.

Este últim deuria estar complet i aprovat pel govern de les Illes en el primer quatrimestre de 2013, agrega.

Rockhopper assegura que les seues reserves -que estima en al voltant de 350 millons de barrils de cru recuperables- eren lo suficientment grans com per a mamprendre este tipo d'iniciatives, despuix de passar els últims mesos perforant una série de pous d'evaluació per a establir el tamany del jaciment.

El 14 de setembre la petrolera britànica Rockhopper va anunciar un atre descobriment de petròleu en un pou d'evaluació d'un jaciment d'hidrocarburs en la conca nort de l'archipèlec de les Malvines, la sobirania de les quals es disputen Argentina i el Regne Unit.

En este pou de 2.696 metros de profunditat es va detectar «un depòsit de gran calitat que se situa en la forqueta alta de les expectatives», va afirmar Rockhopper en un comunicat.

Es tracta de la quinta prova positiva realisada consecutivament per la companyia en el bloc conegut com Siga Lion.

La campanya d'exploració continuarà en el mateix sector per a evaluar en més precisió el potencial de Siga Lion abans d'una eventual explotació del jaciment, que sembla cada volta més provable.

Pero esta explotació requeriria una important inversió i podria atizar encara més les tensions entre els Argentina i el Regne Unit. Rockhopper no va precisar quàn prendrà una decisió al respecte.

La petrolera britànica va revisar a l'alça en agost el tamany estimat del jaciment de Siga Lion descobert en 2010 fins a un promig d'uns 1.000 millons de barrils de petròleu cru.

Rockhopper forma part, en Desire Petroleum i Falkland Oil & Gas, d'un trio d'empreses britàniques que varen iniciar en febrer de 2010 una campanya de prospecció petrolera en aigües de les Malvines, pero és fins ara l'única que va descobrir una jaciment potencialment explotable.

El 19 de setembre Funcionaris del govern britànic es reuniran en els pròxims dies en els accionistes de l'exploradora Rockhopper per a conversar sobre les plans a desenrollar en les Illes Malvines, a on la companyia planeja invertir 2000 millons de dólars en un proyecte de petròleu.

Entre els dèu principals accionistes de Rockhopper, figuren Fidelity Worldwide, Royal London Asset Management i Llegal & General Investment Management.

Funcionaris del govern britànic es reuniran en els pròxims dies en els accionistes de l'exploradora Rockhopper per a conversar sobre les plans a desenrollar en les Illes Malvines, a on la companyia planeja invertir 2000 millons de dólars en un proyecte de petròleu.

Arribada de la Plataforma Leiv Eiriksson

Falkland Oil and Gas (FOGL) va anunciar que ha recaptat £ 48,5 per metros (74.3m de dólars) a través d'una colocació de noves accions ordinàries per a finançar la perforació de pous d'exploració en les Illes Malvines, mentres continua les discussions actives en socis potencials per a una granja-out.

A fins de giner de 2012 va aplegar la plataforma Leiv Eriksson en bandera pertanyent a les Bahames a l'archipèlec i perforarà dos pous al sur i al surest de l'archipèlec, molt prop del llímit de la plataforma continental argentina res més que a 200 milles de la plataforma continental argentina. Esta plataforma és contractada per Borders & Southern Plc i Falkland Oil and Gas Ltd (FOGL).

FOGL tindrà accés a la plataforma per a les terceres i quarts recalats en les fronteres sur i surest prop de la plataforma continental de la República Argentina. FOGL és un programa que pertany al combinat Plc en les llabors de perforació.

FOGL espera començar la perforació porparte de la Loligo (en l'àrea de la llicència del Nort) a principis de maig de 2012.

Invitació a empreses argentines per a exploracions conjuntes i controvèrsia per cooperació Argentina en el Regne Unit

Cooperació Argentina en el Regne Unit

2011

En 2011 l'Argentina va aplegar a un acort per a cooperar en l'investigació de petròleu dins de la Conca de Malvines junt en el govern del Regne Unit. Este últim va enviar al buc perforador Stena Drillmax, que al mateix temps l'empresa hispà-argentina Repsol-YPF va utilisar per a l'exploració petrolera en la conca de Malvines, en zona sense conflicte en el Regne Unit i en això varen aplegar a l'acort de la perforació d'un pou petroler en la Conca de Malvines que va derivar en la promulgació de la Llei Gaucho Rivero. Per això l'El exdiputat nacional i membre del cridat Grup Ulises, Mario Cafiero va destacar que es va contractar eixa nau pese a que el Govern diu que va extremar els controls marítims per als bucs que estiguen participant de l'exploració hidrocarburífera en les aigües en conflicte de sobirania. El Stena Drillmax, és de la companyia Stena Drilling Ltd, en sèu en Aberdeen, Escòcia. Junt a esta nau, indica la denúncia, es troba el buc de càrrega Normand Baltic, està “operat per l'empresa noruega Rov & Dikker”, i que segons la denúncia, apareix en alguns registres com de bandera britànica. Els dos remolcadors varen ser apostats en el moll de la Base Naval de Mar de l'Argent per a descongestionar la zona comercial del port. Pero el Stena Drillmax ni el Normand Baltic són els únics, des del 4 de juny de 2012, el buc tanc britànic Stena Polaris es troba dins de la jurisdicció de Terra del Fòc esperant que milloren les condicions climàtiques per a fondejar en la Baïa de Sant Sebastià. L'arribe del carguero conta en autorisació segons varen informar des de la Prefectura Naval Argentina. Opera en bandera de Bermura i segons el Centre de Veterans de Guerra de Malvines viola la Llei 852, “Gaucho Rivero”. El Govern fueguino de la governadora Fabiana Rius coneix de la situació pero encara no es va manifestar al respecte.

Petició britànica a Argentina per a exploracions conjuntes

2012

l'Assamblea Llegislatiu de les illes Malvines analisa la possibilitat d'acceptar la participació d'empreses argentines en les exploracions d'hidrocarburs. Per la seua banda, Gran Bretanya va calificar de "illegal" la "intimidació" del govern de Cristina Kirchner a les petroleres que treballen en l'Atlàntic Sur.

El membre de l'assamblea llegislativa Mike Summers propondrà a les empreses argentines participar en l'explotació de petròleu en les Illes Malvines. Summers va expressar en invitar a l'Argentina a explorar conjuntament les àrees petroleres que circundan Malvines encara que va aclarir que no s'assentaren a dialogar fins que l'argentina reconega a les Malvines com una nació sobirana.

La novetat aplega poc en acabant de que el canceller Héctor Timerman anunciara que es intimará, i eventualment s'iniciarien accions llegals dins i fòra del país, a empreses lligades a l'ilícita exploració d'hidrocarburs en l'Atlàntic Sur.

El periòdic recorda que en 1995, l'Argentina va firmar un acort de cooperació petrolera en Gran Bretanya, pero que mai es va complir. El conveni prevea que l'Argentina rebera un 3% de regalías fiscals de l'explotació en les illes, pero ni empreses nacionals varen participar ni el país va cobrar eixe percentage.

En l'actualitat, hi ha cinc empreses en llicència otorgada pels kelpers, les quals treballen en Malvines: Argos, Rockhopper, Desire, Borders & Southern i Falkland Oil & Gas.

Una portaveu del govern isleny va explicar que "estos últims intents de perjudicar els mijos de subsistència de la població de les illes Falklands (com criden els britànics a les Malvines) reflectixen desafortunadament una forma de comportament del govern argentí" i va puntualisar que Londres estudiarà cuidadosadament les últimes mides d'Argentina.

"El govern britànic recolza el dret de les illes Falklands a desenrollar els seus propis recursos naturals per al seu propi benefici econòmic. Este dret és una part integral del seu dret a l'autodeterminació", va subrallar.

La portaveu també va indicar que la llegislació argentina no s'aplica en les Malvines, Geòrgia del Sur i les illes Sandwich del Sur (totes reclamades per Argentina) i va afegir que el govern de les illes té el dret a desenrollar les indústries peixquera i d'hidrocarburs en les seues aigües sense l'interferència del país suramericà.