Explorer 64
Explorer 64, batejat com a Solar Mesosphere Explorer o SME, va anar un satèlit artificial de la NASA llançat el 6 d'octubre de 1981 per mig d'una eixida Delta des de la base de Vandenberg a una òrbita heliosincrónica.
La missió de SME va ser estudiar els processos que creen i destruïxen l'ozon en l'atmòsfera superior de la Terra, en concret l'efecte que els canvis en el fluix de llum ultravioleta del Sol tenen sobre la densitat d'ozon en la mesosfera, la relació entre el fluix solar, l'ozon i la temperatura de l'estratosfera superior i la mesosfera i la relació entre ozon, vapor d'aigua, nitrogen i diòxit de carbono.
El satèlit estava estabilisat per gir (5 revolucions per minut) i utilisava panels solars per a obtindre energia elèctrica, que almagasenava en bateries de níquel-cadmi.
L'instrumentació incloïa un espectrómetro ultravioleta per a l'ozon, un espectrómetro per a medir el nitrogen i un atre per al diòxit de carbono, un radiómetro de quatre canals en l'infrarrojo, un monitor solar per al ultravioleta i un detector de protones solars per al ranc d'energia entre 30 i 500 MeV.
Per qüestions energètiques, tots els instruments del satèlit varen ser apagats en decembre de 1988. El 5 de març de 1991, el satèlit reingresó en l'atmòsfera
Referències
[editar | editar còdic]- Wade, Mark. «SME» (en anglés). Consultat el 4 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Explorer 64» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.