Extinció local
La extinció local, també coneguda com a extirpació, és la condició d'una espècie (o un atre tàxon) que deixa d'existir en un àrea geogràfica d'estudi elegida, encara que encara existix en atres llocs. Les extincions locals són contrastades en les extincions globals.[1][2]
Les extincions locals marquen un canvi en l'ecologia d'un àrea. En els últims temps, l'extinció local a voltes ha anat seguida de la substitució d'espècies extretes d'atres llocs; la reintroducción de llops és un eixemple d'açò.
Conservació
[editar | editar còdic]L'àrea d'estudi elegida pot reflectir una subpoblación natural, llímits polítics o abdós. El Grup d'Especialistes en Cetáceos de l'UICN ha evaluat l'amenaça d'una extinció local de la població del mar Negra de la marsopa comuna (Phocoena phocoena) que afecta a sis països. El Comité sobre l'Estatus de Vida Selvada en Perill de Canadà (COSEWIC), pel contrari, investiga la vida selvada solament en Canadà, per lo que evalua solament el risc d'una extinció local canadenca inclús per a les espècies que creuen als Estats Units o atres països. Atres subpoblaciones poden estar naturalment dividides per fronteres polítiques o nacionals.
Moltes espècies de cocodrils han experimentat una extinció localisada, en particular el cocodril d'aigua salada (Crocodylus porosus), que ha segut extirpat de Vietnam, Tailàndia, Java i moltes atres àrees.[3]
A sovint, una subpoblación d'una espècie també serà una subespecie. Per eixemple, la recent desaparició del rinoceront negre (Diceros bicornis) de Camerún significa no solament l'extinció local dels rinoceronts en Camerún, sino també l'extinció global del rinoceront negre occidental (Diceros bicornis longipes).
En a lo manco un cas, els científics han trobat una extinció local útil per a l'investigació: en el cas de la palometa de punt d'escacs de la baïa (Euphydryas editha bayensis), els científics, inclós Paul R. Ehrlich, varen optar per no intervindre en una extinció local, utilisant-la per a estudiar el perill per a la població mundial.[4]
Els llops han segut una espècie que s'ha reintroducido en el seu ranc històric. Açò ha succeït en els llops rojos (Canis lupus rufus) en els Estats Units a fins de la década de 1980 i també en els llops grisos en el parc nacional Yellowstone a mitan de la década de 1990. S'ha parlat de reintroducir llops en Escòcia, Japó i Mèxic. La reintroducción dels llops és un tema controvertit i hi ha pros i contres de cada costat.[5]
Evaluacions de poblacions i subpoblaciones de la UICN
[editar | editar còdic]Si be l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) en la seua majoria solament classifica espècies o subespecies completes, evaluant el risc global d'extinció, en alguns casos també evalua els riscs per a les poblacions, especialment per a preservar la diversitat genètica.
Alguns eixemples de poblacions evaluades per la UICN per a l'amenaça d'extinció local són:
- Cérvol dels pantans (tres subpoblaciones evaluades)
- Ballena blava, població del Pacífic nort i població de l'Atlàntic nort
- Ballena de Groenlàndia (cinc subpoblaciones evaluades), des d'en perill crític fins a LR/cd
- Esturión de llac, subpoblación de les conques de Mississipi i Misuri evaluada com vulnerable
- Carpa comuna selvada (subpoblación del riu Danubio)
- Warru (subpoblación de la cordillera MacDonnell i subpoblación de Kimberly)
La UICN té solament tres entrades per a les subpoblaciones que s'han extinguit:[6] la població del mar de Aral del esturión barco (Acipenser nudiventris); la població del mar Adriático de esturión beluga (Huso huso); i la subpoblación mexicana de llops (Canis lupus), extints en estat salvage. La UICN no ha evaluat cap subpoblación de plantes o foncs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011) Ladle (ed.). Conservation Biogeography, John Wiley & Sons, p. 61. ISBN 9781444398113.
- ↑ Public Understanding of Science.24(4)doi:10.1177/0963662515571489.Consultat el 2021-03-10.
- ↑ Webb, Grahame; Manolis, {{{nom2}}}; Brien, {{{nom3}}} (2010). Saltwater Crocodile Crocodylus porosus, Crocodiles, pp. 99-113.
- ↑ Holsinger, Kent. "Local extinction
- Archivat el 11 de març de 2007 archivat en Wayback Machine.". Population Viability Analysis: Bay Checkerspot Butterfly. Consultat l'11 d'agost de 2006.
- ↑ Restoration Ecology.24(1)
- 27–34.ISSN 1526-100X.doi:10.1111/rec.12309.
- ↑ «IUCN Ret List of Threatened Species». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2018. Consultat el 2021-04-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Extinción local» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.