Falla de Torrelodones

La falla de Torrelodones és una de les principals fallas de la serra de Guadarrama, formació montanyosa pertanyent al sistema Central. Es troba en la part nort-occidental de la comunitat autònoma espanyola de Madrit i pren el seu nom del poble homònim, un dels municipis que la falla travessa.

Orige i geomorfología

Forma part d'una série de fractures sorgides durant l'Orogènia Alpina, que varen donar lloc a l'alçament de la serra en distints blocs i a l'afonament de la conca del riu Tajo.

El sistema de falles en el que s'enquadra la de Torrelodones seguix una direcció noroest-surest, separant les roques plutónicas i metamòrfiques pertanyents al zócalo hercínico del massiç montanyós dels materials sendimentarios terciarios que reblixen la fossa del Tajo.

Encara que el terreny té un substrat pétreo de granit, un material de gran estabilitat, en ocasions es produïxen menuts moviments sísmics, deguts a l'existència d'estes falles, ruptures del bloc de granit a gran profunditat.

Com a resultat de la desnivelación tectónica entre abdós dominis geològics, l'entorn de la Falla de Torrelodones queda constituït per materials de transició. Els blocs de granit i gneis, característics de la serra de Guadarrama, apareixen recoberts d'una matriu d'arena i argila, elements dominants en la depressió del Tajo.

Entorn urbà

En l'entorn de la falla de Torrelodones es concentren algunes edificacions d'interés històric-artístic o turístic. cal citar, dins del terme municipal de Torrelodones, el palauet de la finca Panarras, alçat a principis de el XX com a residència del polític Manuel García Prieto; les ruïnes de l'assut del Gasco, obra d'ingenieria hidràulica de el XVIII; i el Cassino Gran Madrit, inaugurat en 1981.

En el municipi de Les Roces de Madrit, es conserven els restants del canal del Guadarrama, escomençat a construir en el XVIII.