Falles del Pirineu
Les falles del Pirineu és una tradició festiva que se celebra en varis llocs de les comarques dels Pirineus. Són Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat segons l'Unesco.[1]
Una falla és un tronc o tea encesa, un sinònim d'antorcha. Es tracta d'un tipo de marcha pel bosc en la que els fallers, jóvens fadrins, des de llocs alts del territori, marchen en grans troncs encesos, és anterior a la pràctica de les fogueres i és comuna en diferents poblacions dels Pirineus.[2] Actualment no obstant, les falles acaben en una foguera.[3]
Estan documentades des de el XI.[2] Realment, la revista Sapiens expon que és el terme "far", "forre", "haro" o "horo", referint-se a enclavaments elevats en la montanya visibles des de les poblacions i que s'utilisaven com a sistema de comunicació, el que està documentat des de el XI i no la festa en sí, molt més actual.[4]
Se celebren al voltant del solstici d'estiu, que coincidix més o menys en la festa de Sant Joan (24 de juny).
Llocs dels Pirineus a on se celebren les festes de les falles
[editar | editar còdic]En la candidatura presentada davant l'Unesco, s'arreplegaven 63 localitats del Pirineu en les que se celebra esta tradició: 34 franceses, 3 andorranas i 26 espanyoles (17 catalanes i 9 aragoneses).[1] Com a eixemple, les següents:
- Baixada de falles en l'Alta Ribagorza
- Córrer falles en el Valle de Bohí. La primera baixada és en la localitat de Durro, en la festa de Sant Quirico. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Senet, Vilaller, Pont de Suert, Barruera i Bohí. A primers del més de juliol se celebren falles en Erill la Vall i s'acaba en la baixada de falles de Tahull, a mitan de juliol.
- Falles de Isil en la localitat d'Isil, en el Valle de Aneu, aixina com en Alins (Vall Ferrera), pertanyents a la comarca del Pallars Sobirá.
Falles de Alins 2016 - En Andorra, a on les falles es fan en la corfa del abedull, també s'ha recuperat la festa i les baixades de falles, rodes de fòc i fallers per les montanyes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]», El País. Consultat el 1 de decembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 «sapiens.cat». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2015. Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Oriol Riart Arnalot (text) i Sebastià Jordà Ruiz (ilustracions), Catalogació dels falles al Pirineu Revista d'etnologia de Catalunya. Juliol de 2012 nº 38
- ↑ «D'on ve la costum de baixar les falles en el Pirineu. Sàpiens». Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2023. Consultat el 1 de març de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fallas del Pirineo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.