Fallida de Felipe IV
Es coneix com a fallida de Felipe IV a les fallida de la facenda del rei Felipe IV d'Espanya.
Les dificultats hacendísticas varen ser una constant de tot el regnat, caracterisat per la consciència de la denominada decadència espanyola i la crisis general del sigle XVII; aixina com pels precedents de les fallida dels regnats anteriors.
Les suspensions de pagaments es varen portar a terme en 1627, 1647, 1652 i 1662. L'acumulació de dèbits i impossibilitat de cancelar-los duyen periòdicament a decretar la bancarrota, reconvertint la deute flotant en deute consolidat o juros.[1] Si be la fallida de 1627 va afectar de forma molt important a tot el sistema financer internacional, la de 1647 només li va afectar indirectament, ya que la descomposició de l'Imperi espanyol ya li havia fet perdre pràcticament tot crèdit.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Història econòmica d'Espanya
- Fallida de Felipe II
- Fallida de Felipe III
- Fallida de Carlos II
- Fallida de la Monarquia Hispànica
- Crisis de deute
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Juan Antonio Sánchez Belén (1996) Els Austrias Majors, pg. 69
- ↑ Judeus o cristians, pg. 135.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quiebras de Felipe IV» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.