Farina de dacsa
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La farina de dacsa és una pols més o menys fi que s'obté molent el cereal per mig de diferents métodos. Com a cultiu tradicional dels pobles indígenes d'Amèrica, és en esta part del món a on es consumix més asiduament, especialment en Iberoamèrica, a on és part fonamental de les cuines de Colòmbia, Equador, Mèxic, Panamà, Paraguay, Perú i Veneçola.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nixtamalización.
L'orige de la farina de dacsa es troba entre els procediments desenrollats en el periodo prehispánico pels pobles americans per al processament del cereal. En Mesoamérica durant eixa época es va desenrollar el procés conegut en el nom de nixtamalización per mig del qual la dacsa és cuinada en aigua i calç, per a obtindre un producte cridat nixtamal que, despuix de mòlt dona orige a la farina.
Existixen moltes evidències de que este procés es va originar en l'altiplano mexicà. D'acort a investigacions antropològiques, es creu que inicialment va ser utilisada la cendra per a este procés, mentres que els pobles mayas usaven closques mòltes de moluscs. Tant les cendres, com les closques varen ser font inicial de la calç usada en el procés el qual continua sent idèntic a l'usat en l'época prehispánica.[1] Els indígenes de l'ètnia muisca de l'actual Colòmbia també elaboraven farina de dacsa per a fer arepas, molent directament els grans i la massa resultant s'envolia en un full cuinant-la en aigua i torrant la massa posteriorment.[2][3] També, en Veneçola els indígenes preparaven els plats típics com arepas i bollos, per mig de la dacsa pelada en calç i després cuit que finalment era triturado en un morter de pedra o metate.[4]
Despuix dels inicis de l'industrialisació i del sorgiment de l'Oficina de Paleses d'Estats Units, diversos inventors d'eixe país al principi, i estrangers despuix, varen solicitar palesos per a diferents desenrolls que industrialisaven el procés de nixtamalización.
Lo que es creu és la palesa més antiga sobre el tema, va ser solicitada per l'inventor nortamericà S.P. McCroskey a qui es va otorgar una en 1861 pel seu procediment per a fer la dacsa apta per al seu mòlt, en la qual es va establir explícitament que tal procés estava destinat a la producció de farina.[5]
Huit anys despuix, Charles Jones i William Standing varen rebre una palesa per una millora per al procediment,[6] i en 1877 este procés va ser millorat encara més per l'inventor Albert L. Murdock.[7]
Inventors mexicans es varen donar també a la tasca de desenrollar o millorar els processos existents i entre ells varen estar els germans Armin i Adriano Erosa, per llavors, residenciados en la ciutat mexicana de Mèrida, Yucatán, els qui en 1909 varen presentar davant l'Oficina de Paleses d'Estats Units el seu procés de fer farina de dacsa i varen rebre la palesa dos anys despuix. Posteriorment, a lo manco, es va fer 4 voltes referència a este procés en palesos otorgades en els anys 1955, 1958, 1960 i 2003.[8]
En 1954, la Direcció de Comerç de la Propietat Industrial i Comercial de Veneçola li va concedir la palesa 5176, titulada «Farina de Massa de Dacsa» o «Massa de Dacsa Deshidratada», al ingenier i professor Luis Cavaller Mejías, a partir dels experiments que havia realisat.
Est és el procediment en el qual es va basar per a produir la seua pròpia marca de farina ultraprocesada de dacsa anomenada La Arepera d'existència efímera en el mercat veneçolà. Abans de la seua mort, Cavaller Mejías va vendre el seu palés als amos de Cerveseria Polar i de l'empresa refinadora de dacsa Remavenca a partir de la qual varen ser realisades millores del procés que varen donar orige al producte denominat Farina PAN.[9]
Posteriorment, en la difusió dels métodos i les tecnologies per a obtindre la farina ultraprocesada de dacsa, companyies de Veneçola i de Colòmbia varen començar a incursionar en este mercat com és el cas de l'empresa Farinera del Valle.[10]
Este procés i les seues variants són diferents al procés que es realisa en empreses mexicanes i nortamericanes, degut a que la dacsa és cuita com a pas previ al mòlt.
Tipos
[editar | editar còdic]Existixen varis tipos coneguts de farina de dacsa entre ells:
- Farina de dacsa precocida: desenrollada per l'ingenier i professor veneçolà Luis Cavaller Mejías en 1954 en el procés del qual és cuinat la dacsa abans de moldre-ho. En Colòmbia i Veneçola se li coneix com a Farina P.A.N. per vulgarización. També existixen variants del producte original en farina d'arròs, en farina de blat i en salvat de blat i avena.
Vore també chuchoca.
- Farina de dacsa no precocida: similar a l'anterior, encara que en este cas la dacsa es mol en cru. És l'indicada per a l'elaboració de la polenta italiana, també coneguda com funche en Veneçola.
- Farina de dacsa pelada: fabricada per mig del procés de nixtamalización.
- Farina de dacsa pilado: obtinguda del mòlt de dacsa crua i cuinat despuix. Indicada per a la preparació del tradicional Cuchuco en Colòmbia.[11]
- Farina de dacsa torrada: fabricada a partir de dacsa torrada abans del seu mòlt. En Perú es diu "máchica", en Veneçola és fororo i en les Illes Canàries (Espanya) es coneix localment com "gofio de millo".
- Frangollo: Farina grossa o rolona, utilisada en les Illes Canàries per a preparar una darreria del mateix nom.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ De la Font, Beatriz. La Pintura Mural Prehispánica en Mèxic, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic-Institut d'Investigacions Estètiques, p. 119. ISBN 968-36-4741-3.
- ↑ (1981) Les Plantes Cultivades de Mexico Guatemala I Colòmbia, Turrialba, Costa Rica: Centre Agronómico Tropical d'Investigació i Ensenyança, p. 38.
- ↑ «Costums, alimentació, mercats». Geografia Cultural de Boyacá. Boyacacultural.com. Consultat el 11 d'agost de 2017.
- ↑ «La raïl prehispánica de la culinària en la Regió Coriana». Universitat Francisco de Miranda/Museu de Ceràmica Històrica i Escurada Popular. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2018. Consultat el 11 d'agost de 2017.
- ↑ «Patent US32448: Preparation to render maize for grinding.» (en en). United States Patent Office. Consultat el 10 d'agost de 2017.
- ↑ «Patent US85592: Improvement in the manufacture of corn-flour» (en en). United States Patent Office. Consultat el 10 d'agost de 2017.
- ↑ «Patent US192525: Improvement in processes of manufacturing corn-flour» (en en). United States Patent Office. Consultat el 10 d'agost de 2017.
- ↑ «Patent US987560:Process of making flour of maize» (en en). United States Patent Office. Consultat el 10 d'agost de 2017.
- ↑ «L'inventor de la farina precocida de dacsa». Veneçola d'Antany. Consultat el 10 d'agost de 2017.
- ↑ «a-fer-arepas/ ». Consultat el 18 d'abril de 2026.
- ↑ «[1]». Consultat el 16 de maig de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harina de maíz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.