Fasciola hepatica
La adolixca del fege (Fasciola hepatica) és una espècie de platelminto trematodo (adolixca) de la subclasse Digenea, caracterisat per la seua forma lanceolada, en dos ventoses, una bucal i una atra ventral, i un cicle biològic en dos generacions (digeneo) en dos hospedadorés, un molusc gasteròpode amfibi i un mamífer. És paràsit dels canals biliars i la vesícula biliar d'herbívors i omnívoros, inclós el ser humà; és l'agent causal d'una de les parasitosis més difoses del ganado, la fascioliasis (o fasciolosis), que és considerada com una de les malalties parasitarias més importants del món dels rumiants domèstics.
La presentació de dita malaltia varia notablement segons les regions geogràfiques, depenent de factors com el desenroll agrícola, carències nutricionals, micro i macro clima del mig, volum i altura dels pastures, estat inmunitario i nutritiu del hoste definitiu i intermediari, número d'ous i larves infestantes en l'ambient, etcétera.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Fasciola hepàtica ha convixcut en el home durant molt temps i en el transcurs dels anys i en dependència de l'orige i l'idioma de qui la nomenava ha rebut diversos noms a través de l'història: gran adolixca del fege, distoma hepàtic, palometa del fege, bavosa del fege, callotaca, saguaypé per als habitants del con sur de les Amèriques, grand douve du foie per als francòfons o sheep liver fluke per als angloparlantes.
Història
[editar | editar còdic]Fasciola hepatica va ser el primer trematodo descrit per a la ciència. El pastor francés Jean De Brie va presentar a Carlos V de França en 1379 el tractat ... l'art de bergerie... que, resumit i retitulado com Li bon berger... parell li rustique Jehan de brie,... en les primeres impressions de el XVI, conte que va vore el paràsit en el fege d'un oví i va relacionar la seua forma en la de les peces de fusta usades per a fabricar barrils (adolixca, del francés douve).
Posteriorment, Gesner va demostrar en 1551 que l'adolixca del fege es trobava allí a on el ganado vacú menjava herba en les proximitats d'aigua i, en 1883, Leuckart, d'Alemània, i Thomas, d'Anglaterra, que investigaven per separat, varen descriure el cicle de vida complet.
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abrous, M.; Rondelaud, D. and Dreyfuss, G. 1999. Paramphistomum daubneyi and Fasciola hepatica: influence of temperature changes on the shedding of cercariae from dually infected Lymnaea truncatula. Parasitol. Res., 85(8-9). p765-9.
- Acuna, R. 1998. Human fascioliasis: seasonal variations and female preponderance of complicated forms. J. Infect.; 37(1). p88-9.
- Agatsuma, T. 2000. Molecular evidence of natural hybridization between Fasciola hepatica and F. gigantica. Parasitol.Int., p231-38.
- Anderson, H.R.; Fairweather, I.; Bamford, D.R. and Montgomery, W.J. 1998. The effect of diamphenethide on protein synthesis by the liver fluke, Fasciola hepatica. International Journal for Parasitology. 23. p1053-1062.
- Basso, N.; Calceta Resio, E.; Dughetti, R.P.; Giménez, R.A.; Peres Tort, G.B.; Rosa, A.B. i Welch, E.L. 1992. Fonaments de Parasitología Veterinària. Ed. Hemisferi Sur. Argentina
- Blanques, G.; Terashima, A.; Manguiña, C.; Vora, L.; Álvarez, H.;Tello R. 2004. Fasciolosis humana i compromís gastrointestinal: Estudi de 277 pacients en el Hospital Nacional Cayetano Heredia 1970-2002. Revista de Gastroenterología del Perú. Abr/Juny Lima. Perú. p2
- Blood, D. 2002. Manual de Medicina Veterinària. 9.ª ed. Editorial McGraw Hill. Interamericana. Espanya.
- Buchon, P.; Conca, H.; Quiton, A.; Camacho, A.M.; Mes-Menge S. 1997. Fascioliasis in cattle in the human high endemic regió of the Bolivian Northern Altiplano. Research and Reviews in Parasitology. 57. p71- 73.
- Claxton, J.R.; Sutherst, J.; , P. and Clarkson, M.J. 1999. The effect of cyclic temperatures on the growth of Fasciola hepatica and Lymnaea viatrix.Vet. J. 157(2). p166-71.
- Coburn, A.; Spence, R. i Pomonis, A. 1991. Vulnerabilitat i Evaluació de Riscs. Programa d'Entrenament per al Maneig de Desastres. PNUD/ UNDRO. 1.ª Edició. p 57-59.
- Corder del Campillo, M.; Rojo, F.; Martinez, A. 1999. Parasitología Veterinària. Editorial Interamericana Mc Graw Hill. Espanya. p96.
- del Hort, M.; Hernández, S.; Falca, A. M.; Nari, A. 2005. Fasciolosis en la República Oriental de l'Uruguay. Revista Mèdica de l'Uruguay. www.smu.org.uy.
- Dorchies, P.; Lahitte, J.D. and Soubeyroux, H. 1986. Activity of bitionol sulphoxide against Fasciola hepatica in sheep: effct of anthelmintic dose and parasite size. Revue de Medicine Veterinaire. 137. p59-65.
- Esteban, J.G.; Flores, A.; Angles, R. and Mes-Menge, S. 1999. High endemicity of human fascioliasis between Lake Titicaca and La Pau valley, Bolívia.Trans. R. Soc. Trop. Med. Hyg. 93(2). p151-6. p765-9.
- Fairweather, I.; Holmes, S.D. and Threadguld, L.T. 1984. Fasciola hepatica: Motility response to fasciolicides in vitro. Experimental Parasitology. 57. p209-224.
- Jan, D.H.; Young, H.J. and Jum, G.S. 1987. Study on the metacercarial productivity of Fasciola sp. Intermediate host Austropeplea ollula (Lymnaea ollula). Korean Journal Veterinary. 27. p291-299.
- Jithendran, K.P. and Bhat, T.K. 1999. Epidemiology of parasitoses in dairy animals in the North West Humid Himalayan Region of Índia with particular reference to gastrointestinal nematodes. Trop. Anim. Health Prod. 31(4). p205-14.
- Knapp, S.E.; Dunkel,A.M.; Han, K. and Zimmerman, L.A. 1992. Epizootiology of fascioliasis in Montana.Veterinary-Parasitology. 42(3-4). p241-6.
- Mes-Menge, S., M.D. Bargues and J.G. Esteban. 1999 b. Human fasciolosis. Fasciolosis, CAB International, Wallingford. p429–441.
- Tay Zavala, Jorge. Parasitología mèdica. Sexta edició, Publisher Méndez Editors, S.A. de C.V.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fasciola hepatica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.