Anar al contingut

Federació de Centre Amèrica (1921-1922)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Federació de Centre Amèrica[1] va ser una efímera república federal que va existir en Centroamérica entre 1921 i 1922. La federació estava formada per les nacions centroamericanas d'El Salvador, Guatemala i Hondures.

Delegacions de Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua varen redactar el Pacte d'Unió de Centroamérica en giner de 1921, pacte que va ser firmat pels quatre primers països; Nicaragua es va negar a firmar-ho per considerar que podia entrar en conflicte en el Tractat Bryan-Chamorro que havia firmat en Estats Units (sobre l'autorisació per a poder construir un canal, com el de Panamà). Per al 6 d'abril de 1921, El Salvador, Guatemala i Hondures varen ratificar el pacte, establint oficialment la Federació de Centroamérica. Costa Rica va rebujar el pacte en juny de 1921 i mai es va unir a la Federació. La Constitució de la Federació va ser ratificada el 9 de setembre de 1921. La Federació es va dissoldre en giner de 1922 despuix del derrocament del govern guatemaltec el més anterior.

Antecedents

[editar | editar còdic]

El 15 de setembre de 1821, l'antic regne i capitania general de Guatemala va declarar la seua independència de la Monarquia espanyola, integrant-se en l'Imperi Mexicà. Despuix de la caiguda de l'Imperi Mexicà en 1823, les províncies que havien conformat l'antic regne de Guatemala, varen fundar les Províncies Unides de Centre Amèrica. La república federal estava composta per cinc membres: Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica.[2] La república federal es va derrocar entre 1838 i 1841 quan un a un els seus membres varen declarar la seua independència.[3][4] Des del colapse de la República Federal del Centre Amèrica, els seus antics membres varen intentar restaurar-la en vàries ocasions durant el XIX, pero tots els intents varen fracassar.[5][6]

Història

[editar | editar còdic]

Establiment

[editar | editar còdic]

El 4 de decembre de 1920, delegacions de Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua es varen reunir en Sant Josep, Costa Rica, per a negociar el restabliment d'un únic estat centroamericano.[7][lower-alpha 1] En estar pròxim la commemoració del centenari de l'independència centroamericana el 15 de setembre de 1921, els governs de la regió varen decidir iniciar les negociacions per a restaurar l'antiga República Federal de Centroamérica.[8] Despuix de cinc reunions, els delegats varen terminar el proyecte d'un Pacte d'Unió de Centre Amèrica el 17 de giner de 1921[7] el qual va ser firmat el 19 de giner pels representants de Costa Rica, El Salvador, Guatemala i Hondures.[9][10] El pacte va presentar a la Federació Centroamericana com a successora de la República Federal de Centroamérica.[1]

Nicaragua no va firmar el pacte perque al seu govern li preocupava que unir-se a la federació violara el Tractat Bryan-Chamorro que Nicaragua tenia en Estats Units.[11] Si ben el govern de Nicaragua no volia unir-se a la federació, molts nicaragüense sí ho varen fer, per lo que Estats Units va enviar municions de guerra al govern nicaragüenc per a evitar que ocorreguera una rebelió.[12] Els firmants del pacte, especialment Costa Rica Rica,[lower-alpha 2] varen encorajar al govern nicaragüenc a firmar el pacte i trencar el Tractat Bryan-Chamorro en va.[14] L'Artícul XIX del pacte va permetre a Nicaragua unir-se a la Federació quan volguera. [15] El Salvador va ratificar el pacte el 23 de giner de 1921, seguit per Hondures el 25 de giner i Guatemala el 6 d'abril; el pacte estipulava que entraria en ple vigor una volta que a lo manco tres membres lo hagueren ratificat, marcant el 6 d'abril de 1921 com la fundació de la Federació de Centroamérica.[16] Encara que Costa Rica va firmar el pacte, el Congrés Constitucional de Costa Rica ho va rebujar el 21 de juny de 1921 per la negativa del govern nicaragüenc a unir-se a la federació.[17]

El pacte va establir l'Assamblea Nacional Constituent per a redactar la constitució del país. L'Assamblea estava composta per catorze salvadorenys, quinze guatemalteco i quinze hondurenys. [18][19] L'Assamblea es va reunir en Tegucigalpa, Hondures, (capital de la Federació) en juliol de 1921. Va ser presidida per l'expresident hondureny Policarpo Bonilla.[20] L'Assamblea va proclamar la Constitució el 9 de setembre de 1921 i va ser ratificada pel Salvador, Guatemala i Hondures el mateix dia.[21] [22] Les eleccions llegislatives es varen celebrar en octubre de 1921, devent els membres electes assumir el càrrec en giner de 1922.[23]

Dissolució

[editar | editar còdic]
Fotografia en blanc i negre de José María Orellana en uniforme militar de principis del sigle XX
El colp d'Estat del general José María Orellana en Guatemala va provocar el colapse de la Federació.

El 5 de decembre de 1921, el govern guatemaltec del president Carlos Herrera va ser derrocat per les Forces Armades de Guatemala i l'United Fruit Company.[24][25] El successor d'Herrera, el general José María Orellana, va declarar la retirada de Guatemala de la Federació Centroamericana. [26][27] El govern d'Estats Units va dissuadir al Salvador i Hondures de llançar una intervenció militar en Guatemala per a preservar la Federació.[28] La llegislatura de la Federació es va reunir el 4 de giner de 1922 en Tegucigalpa. A pesar del colp d'Estat en Guatemala, els diputats guatemaltecs varen assumir el càrrec.[29] Més vesprada eixe més, un membre de la llegislatura centroamericana li va dir a Edward Perry, colaborador de The Hispanic American Historical Review, que el colp hi havia "trastocado" la política de la Federació i que "el funcionament llegal del nou organisme polític és impossible" en el sorgiment d'un govern no electe en Guatemala.[25]

Comentaristes contemporàneus varen acusar a Estats Units d'impedir una intervenció com a causant del colapse de la Federació, pero l'historiador nortamericà Kenneth Grieb va escriure que el colp d'Estat va ser el catalisador del colapse, mentres que Estats Units "simplement va reconéixer la realitat i va admetre que la Federació ya estava morta".[30] A pesar de tot, Estats Units va buscar mantindre l'estabilitat regional i va mantindre negociacions entre els països centroamericanos entre 1922 i 1923, que varen culminar en la firma del Tractat Centroamericano de Pau i Amistat de 1923.[31] La Federació Centroamericana és l'intent més recent d'unir a Centroamérica baix un sol país.[32]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Tipografia Nacional, 1921, p. 53.
  2. ↑ Sanz i Tovar, 1950, pp. 119 i 121.
  3. ↑ Sanz i Tovar, 1950, pp. 123–124.
  4. ↑ Thomas, 1952, p. 862.
  5. ↑ Thomas, 1952, pp. 863–868.
  6. ↑ Bernal Ramírez y Quijano de Batres, 2009, p. 77.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Tipografia Nacional, 1921, pp. 3–4.
  8. ↑ Salisbury, 1977, p. 592.
  9. ↑ Perry, 1922, pp. 30 & 35.
  10. ↑ Gallardo, 1959, p. 173.
  11. ↑ Perry, 1922, pp. 35–36.
  12. ↑ Saenz, 1927, p. 917.
  13. ↑ Salisbury, 1977, p. 591.
  14. ↑ Salisbury, 1977, pp. 591–593.
  15. ↑ Tipografia Nacional, 1921, p. 60.
  16. ↑ Perry, 1922, p. 35.
  17. ↑ Salisbury, 1977, p. 595.
  18. ↑ Tipografia Nacional, 1921, p. 54.
  19. ↑ Perry, 1922, pp. 38–39.
  20. ↑ Grieb, 1967, p. 109.
  21. ↑ Bardales Ponce y Lemus Rivas, 2021, p. 28.
  22. ↑ Perry, 1922, p. 39.
  23. ↑ Grieb, 1967, p. 110.
  24. ↑ Bardales Ponce y Lemus Rivas, 2021, p. 29.
  25. ↑ 25,0 25,1 Perry, 1922, p. 48.
  26. ↑ Sanz i Tovar, 1950, p. 129.
  27. ↑ Thomas, 1952, p. 891.
  28. ↑ Grieb, 1967, p. 116.
  29. ↑ Perry, 1922, pp. 47–48.
  30. ↑ Grieb, 1967, p. 117.
  31. ↑ Grieb, 1967, p. 121.
  32. ↑ Bernal Ramírez y Quijano de Batres, 2009, p. 74.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Federació_de_Centre_Amèrica_(1921-1922)&oldid=779670»