Felipeda miramarensis
Felipeda miramarensis és una icnoespecie, coneguda en el nom vulgar de "tigre dents de sabre". El seu nom científic significa «en peu de felino de Miramar» i va ser interpretat a partir de chafades fòssils, l'etimologia dels quals és en honor a la ciutat de Miramar, en la costa bonaerense de la República Argentina. Va ser descoberta per l'investigador Mariano Magnussen de laboratori Paleontológico del Museu de Ciències Naturals de Miramar junt a un equip multidisciplinario.[1][2]
Descripció.
[editar | editar còdic]Felipeda miramarensis (Agnolin, et al, 2018) correspon a rastres o chafades fosilizadas, també cridades icnitas, interpretades com les chafades d'un gran tigre dents de sabre, composta per les marques deixades pels seus quatre dits i almohadilla, indica que el mamífer productor de les traces tenia garres totalment retràctils i peus plantígrats. La gran diferències de les chafades de les pates anteriors en les pates posteriors, indiquen que els membres anteriors eren notablement més robusts i forts en comparació, lo que fàcilment s'observa en l'esquelet dels macairodontinos, a diferència d'atres felinos extints i actuals que varen servir de comparació. Esta evidència conforma el pensament i eventual hipòtesis de que el tigre dents de sabre suramericà Smilodon populator era un acechador de grans preses i no un hàbil corredor.[3]
Les chafades fòssils denominades posteriorment com Felipeda miramarensis (Agnolin et al, 1018), provenen del primer lloc paleoicnológico del Partit de General Alvarado, conformat ademés per atres icnotaxones ya coneguts com, Porcellusignum conculcator (atribuïdes a un gran rosegador), Eumacrauchenichnus patachonicus (atribuïdes a Macrauchenia patachonica) i Aramayoichnus rheae (atribuïdes a un gran au corredora). Com aixina també gliptodonte i toxodonte.[4]
La troballa de les chafades fòssils i el primer jaciment paleoicnológico per al Partit de General Alvarado, va ser realisat per Mariano Magnussen del Museu de Ciències Naturals de Miramar en setembre de 2015.[5] El material prové de sediment de l'edat Lujanense, corresponents al Pleistoceno de la localitat Argentina de Miramar 38°16′00″S 57°50′00″O, a uns 450 quilómetros de la ciutat de Buenos Aires, en una antiguetat entre 100 000 i 30 000 anys abans del present.[6][2]
El dents de sabre de Miramar.
[editar | editar còdic]«Dents de sabre», com hem comentat, és un terme que s'utilisa de manera genèrica per a denominar a vàries espècies de felinos caracterisats per la presència de caninos de gran tamany que descollen a abdós costats de la boca i que varen viure en époques distintes durant el Cenozoico. Les dents de sabre pertanyen a la subfamília Machairodontinae, mentres que els actuals tigres i lleons pertanyen a la subfamília Pantherinae, abdós de la família Felidae.[6]
Els tigres dents de sabre, es troben representats en el registre fòssil d'Argentina per restants òsseus atribuibles a Smilodon populator, el major representant d'este grup de felinos extints en grans caninos, que superava els 300 quilograms de pes. Pero fins a la data, mai s'havien trobat chafades d'esta criatura.[6]
Va ser aixina, que molt prop del centre urbà i en ple sector turístic, Mariano Magnussen va trobar estes chafades fosilizadas (tipos) úniques en el món. Posteriorment Daniel Boh, va divisar chafades d'este gran felino a pocs metros de les primeres, per la qual cosa es varen convertir en paratipo. El diàmetro de les incites de les extremitats anteriors és de 19 centímetros.[1]
Un equip d'investigadors conformat per Federico L. Agnolin (Museu Argentí de Ciències Naturals, Fundació Azara, Universitat Maimonides i Conicet), Nicolás R. Chimento, Denise H. Camp, Francisco De Cianni (Museu Argentí de Ciències Naturals de Buenos Aires) i els seus descobridors, Mariano Magnussen i Daniel Boh (Museu de Ciències Naturals de Miramar, varen decidir batejar esta icnoespecie com F. miramarensis en honor a la ciutat a on li les va trobar, la qual va aportar una infinitat d'informació a la paleontologia durant el sigle XIX, XX i XXI.[3]
L'extinció de les dents de sabre va poder produir-se, a grans traces, per l'escassea d'assuts a causa dels canvis climàtics i la competència en atres depredadors. Científics de l'Universitat de Vanderbilt han desenrollat una investigació que pot contribuir a clarificar este fet. Aixina mateix l'equip local va recuperar en vàries oportunitats restants òsseus d'animals semblats a hipopótams (Toxodon) pereosos jagants (megaterio, lestodonte i celidoterio), cavalls extints (Hippidion) en el mateix lloc, acompanyat de restants de peixos, reptils, rosegadors, aus, marques vegetals, entre uns atres, conseguint tindre un bon coneiximent del ecosistema extint.[3]
Gràcies al registre fòssil es va poder determinar que les dents de sabre varen habitar per tot el continent americà. Ademés es va estimar que medien entre 1 i 1,1 metros d'altura i que un eixemplar podia alcançar els 300 quilograms.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 M. Magnussen i D. Boh. 2016. Chafades d'un tigre dents de sabre en el Pleistoceno tardà de Miramar, província de Buenos Aires, República Argentina. XXX Jornades Argentines de Paleontologia de Vertebrats. Buenos Aires. Maig de 2016. Llibre de Resums. Pag. 33.
- ↑ 2,0 2,1 Mariano Magnussen, Daniel Boh, Cristian Oliva & Cristian Favier Dubois. (2017). Troballes paleoicnológicos en el Pleistoceno tardà (Chafe/Edat Lujanense) de Punta Hermengo (província de Buenos Aires, Argentina). XXXI Jornades Argentines de Paleontologia de Vertebrats. Santa Clara de l'Mar. Lliure de Resums.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Federico L. Agnolin, Nicolás R. Chimento, Denise H. Camp, Mariano Magnussen, Daniel Boh & Francisco De Cianni (2018) Large Carnivore Footprints from the Clapix Pleistocene of Argentina, Ichnos, DOI: 10.1080/10420940.2018.1479962
- ↑ Cristian Oliva, Daniel Boh, Mariano Magnussen, & Cristian Favier Dubois. (2018). «Contribució al coneiximent de Porcellusignum conculcator, Angulo i Casamiquela (Vertebratichnia, Mammalipedia) del Cenozoico Superior (Mioceno Tardà – Pleistoceno) de la Província de Buenos Aires (Argentina)». Jornades Regionals VI Arqueològiques i VII Paleontológicas Miramar. Llibre de Resums. Pp. 33-34
- ↑ «Felipeda miramarensis. El tigre dents de sabre de Miramar».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Mariano Magnussen & Daniel Boh (2018). Les chafades fòssils de Miramar. Publicació del Museu de Ciències Naturals de Miramar. Serie Ciències Naturals.
- ↑ Magnussen Saffer, Mariano. (2019). «La Icnologia. Seguint els rastres dels sers vius». Paleo. Revista Argentina de Paleontologia. Març.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Felipeda miramarensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.