Félix Azzati

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Felix Azzati Delcaci»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Félix Azzati Descalci
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodiste i polític.
Naiximent: Novembre de 1874
Lloc de naiximent: Càdis, Espanya
Defunció: 20 de juny de 1929
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Félix Azzati Descalci fon un periodiste i polític valencià d'ideologia pancatalanista, naixcut en Càdis en l'any 1874, i mort en Valéncia el 20 de juny de 1929.

Biografia[editar | editar còdic]

Son pare, el italià Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un garibaldi exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en la ciutat de Valéncia.

Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al castellà a Pirandello. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.

Va figurar entre els fundadors del periòdic El Pueblo i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de Vicent Blasco Ibáñez, li succeiria en l'any 1906 com a director de El Pueblo (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en Valéncia. Fon triat diputat per la circumscripció de Valéncia en 1908 en una elecció parcial per a substituir a Adolf Gil i Morte. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a 1923. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls anticlericals i va arribar a declarar la guerra a Dèu -com en el Parlament.

En Valéncia fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels anarco-sindicalistes, una força rellevant en Valéncia en l'época. Va mantindre al republicanisme valencià distanciat del lerrouxisme. El seu paper en la folga ferroviària de 1917 és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.

Els seus restes reposen en el cementeri civil de la ciutat de Valéncia.

Enllaços externs[editar | editar còdic]