Ferocactus acanthodes
Ferocactus acanthodes, coneguda comunament com biznaga, biznaga barril cilíndrica[1] o biznaga barril de Baixa Califòrnia,[2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Ferocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest d'Estats Units —en els estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah— fins al noroest de Mèxic, a on alcança els estats de Baixa Califòrnia i Sonora.
Descripció
[editar | editar còdic]Ferocactus acanthodes és una espècie de cactus d'hàbit solitari, rara volta ramificat. Presenta un cos globoso a cilíndric que pot alcançar fins a 3 m d'altura i aproximadament 50 cm de diàmetro.
El talle posseïx entre 20 i 30 costelles, generalment tuberculadas i en ocasions ondulades, en muescas travesseres ben marcades. Sobre les costelles es disponen areolas en espines de coloració variable, blanques, roges, grogues o pardas, de consistència alguna cosa flexible.
La espinación inclou de 4 a 7 espines centrals, algunes de secció cilíndrica i atres aplanadas; poden ser rectes, curvades o ganchudas, i alcancen entre 5 i 15 cm de llongitut. Les espines radials són numeroses, entre 15 i 25 per aréola, en aspecte que varia de piloso a robust i que a sovint passa gradualment a espines centrals sense una diferenciació clara.
Les flors tenen forma d'embut, són de color groc i a voltes presenten una llaugera tenyida rojosa. Medixen entre 3 i 6 cm de llongitut i de 4 a 6 cm de diàmetro. El frut és globoso, groc, carnoso, de fins a 3 cm de llongitut, i s'obri per mig d'un poro basal.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del suroest d'Estats Units —en els estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah— fins al noroest de Mèxic, a on alcança els estats de Baixa Califòrnia i Sonora.[3][4]
Habita principalment en biomas desérticos i de xara seca,[4] des del nivell de la mar fins a 1750 metros d'altitut. Es desenrolla en ales rocoses de les cadenes montanyoses del desert, aixina com en planures obertes, pendents pedregosas o en grava, parets de canons i palmitos aluvials.[5]
Ecologia
[editar | editar còdic]La distribució de l'espècie està llimitada cap al nort per la presència de gelades, que representen un factor restrictiu per a la seua supervivència. Per a minimisar els danys causats per les baixes temperatures, les plantes solen establir-se en ales orientades al sur i adopten un inclinament en la mateixa direcció, lo que protegix la punta de creiximent, una zona especialment sensible, en optimisar la seua exposició al sol.
Ademés, l'espècie conta en mecanismes de protecció adicionals: la densitat de les espines, els fruts, els restants de flors i la pubescencia que cobrix la punta de creiximent actuen com un escut front a la fredor. Gràcies a estes adaptacions, la planta pot ocupar àrees més al nort i alcançar elevació majors en comparació a espècies propenques com Ferocactus wislizeni o Ferocactus emoryi subsp. covillei, ampliant aixina el seu ranc ecològic en ambients desérticos en risc de gelades.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus acanthodes, publicada en 1839 pel botànic francés Charles Lemaire en el seu llibre Cactearum Genera Nova Speciesque Novae: 106.[7]
Més vesprada, els botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Ferocactus, per lo que va passar a cridar-se Ferocactus acanthodes. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 129, publicat en 1922.[8][9]
- Ferocactus: nom genèric format a partir de la paraula llatina fĕrus (que significa 'salvage' o 'feroç') i la paraula grega kaktos (que es traduïx com a ‘penca’ o ‘planta espinosa’), en alusió a la forta espinación que presenten algunes espècies d'este gènero.[10]
- acanthodes: epítet específic que prové del grec antic akanthódis (ἄκανθώδης), que significa 'dotat d'espines' o 'en aspecte d'espina', en alusió al porte espinós de la planta.[11]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Ferocactus acanthodes subsp. acanthodes | Plantes solitàries, cilíndriques, de fins a 3 m d'altura i 50 cm de diàmetro. Espines centrals que poden ser rectes, curvades o ganchudas, i alcancen de 5 a 15 cm de llongitut. | Arizona, Califòrnia, Noroest de Mèxic i Utah | |
| Ferocactus acanthodes subsp. eastwoodiae
(L.D.Benson) Lodé, 2013 |
Plantes solitàries, cilíndriques, de curtes a altes, de fins a 3 m d'altura i 30 cm de diàmetro. Espines centrals llaugerament curvades, de 7,5 a 8 cm de llarc. | Centre d'Arizona | |
| Ferocactus acanthodes subsp. lecontei
(Engelm.) Lodé, 2013 |
Planta en espines centrals no retortillades ni ganchudas de 5 a 7 cm de llongitut, a sovint pegades al talle. | Arizona, Califòrnia, Noroest de Mèxic i Nevada |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que presenta una distribució geogràfica relativament àmplia i que, en l'actualitat, les seues poblacions no mostren un descens significatiu a escala global.
L'espècie es desenrolla principalment en zones rocoses, a on les amenaces són mínimes. No obstant, en algunes àrees costeres, l'expansió del turisme pot generar impactes locals sobre el seu hàbitat, afectant la regeneració i la cobertura de les poblacions en estes regions.[5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva en freqüència com planta ornamental i resulta ideal per a coleccionistes principiantes, ya que creix de forma relativament senzilla, encara que llenta, i produïx excelents eixemplars en test. La planta comença a florir quan alcança un diàmetro de 15 a 18 cm. Preferix sols rics i be drenados, composts per argila, pedra pómez, grava volcànica i una menuda proporció de turba o mantillo de fulls, encara que no requerix un substrat específic. Es recomana transplantar-la en primavera quan les raïls ocupen tot el test, normalment cada dos anys, utilisant recipients en bon drenage i agregant grava o fragments de ceràmica en el fondo per a facilitar el pas de l'aigua. Despuix del transplant, convé esperar una semana o més abans de regar. A mida que la planta madura, els transplants poden espayar-se a intervals de 2 a 3 anys i es deu mantindre en condicions més seques o en llum intensa.
Durant l'estiu, la planta necessita recs regulars, sempre evitant que l'aigua s'acumule en el fondo del test o que el cos del cactus es mulle baix el sol, lo que podria causar cremades o infeccions. Entre recs, el substrat deu secar-se per complet. A finals de setembre, es reduïx el rec per a induir la semidormición i, des de març, s'incrementa gradualment fins a alcançar ple creiximent a finals de maig. Sobre fertilisació, es recomana aplicar un abonament ric en potassi durant l'estiu, solament si la planta no s'ha transplantat recentment. A partir de setembre se suspén la fertilisació per a evitar un creiximent excessiu que puga perjudicar-la durant els mesos frets.
Esta espècie tolera be la fredor durant el seu periodo de repòs, soportant temperatures propenques a –5 °C, encara que resulta més sensible a les gelades si permaneix a l'aire lliure. Mantindre-la en un entorn càlit durant tot l'any, en mínimes superiors a 5 °C en hivern, favorix el seu desenroll. Durant l'estiu pot permanéixer a l'exterior sense sofrir danys inclús en temperatures superiors a 30 °C. La planta requerix abundant llum per a desenrollar la seua espinación característica, encara que alguns clons necessiten protecció parcial front al sol intens en les hores més caloroses. L'aclimatació gradual és necessària si es trasllada des d'ombra a ple sol, ya que un canvi brusc pot cremar la planta. La falta de llum provoca creiximent excessiu i major risc de pudrición per excés d'humitat.
Entre les plagues més freqüents es troben cochinillas i aranya roja, mentres que la podrimenta solament apareix si es rega incorrectament o no hi ha ventilació suficient. La propagació es realisa per mig de llavors, cuidant que les plántulas reben llum moderada i humitat adequada, i transplantant-les en regularitat. Per a recolectar llavors, és important deixar que la fruta madure per complet abans de netejar-les i secar-les.[6]
Us tradicional
[editar | editar còdic]Antigament, els seris, un poble indígena de l'estat mexicà de Sonora, utilisaven les llavors d'esta planta com a part de la seua alimentació, incorporant-les a la seua dieta tradicional.[12]
Atres usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus funciona com un guia de navegació natural en el seu entorn desértico, ya que els eixemplars adults tendixen a inclinar-se cap al sur o suroest en busca de la llum solar més intensa. Este patró de creiximent constant permet que la planta puga ser utilisada com a referència d'orientació en el desert, facilitant la localisació i el desplaçament dins del seu hàbitat àrit.[13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plantes en el Ret Roc Canyon, sur de Nevada, Estats Units -
Porte de la planta
-
Planta inclinada cap al suroest, en busca de la llum solar més intensa
-
Planta en floració -
Detall de la flor
_-_7.JPG)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Biznaga (Ferocactus cylindraceus subsp. cylindraceus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Observacions» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 290-291. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Ferocactus acanthodes (Lem.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ 5,0 5,1 «Ferocactus cylindraceus: Burquez Montijo, A. & Felger, R.S.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152556A121539513».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152556A121539513.en.Consultat el 2026-01-24.
- ↑ 6,0 6,1 «Ferocactus acanthodes». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Echinocactus acanthodes Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Ferocactus acanthodes (Lem.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Ferocactus acanthodes | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Ferocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ Parets; Van Devender, T.R.; Felger, {{{nom3}}} (2000). , Tucson: Prensa del Museu del Desert d'Arizona-Tucson.
- ↑ UCSD Center on Global Justice (2024). [1] (en és), La Jolla, CA: UCSD Center on Global Justice.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferocactus acanthodes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Ferocactus
- Flora de Mèxic
- Flora d'Arizona
- Flora de Califòrnia
- Flora de Nevada
- Flora d'Utah
- Cactus i suculentes
- Plantes descrites en 1839
- Plantes descrites en 1922
- Tàxons descrits per Nathaniel Lord Britton
- Plantes descrites per Rose
- Plantes descrites per Lemaire
- Flora d'Amèrica