Anar al contingut

Fersmita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fersmite-442823.jpg
Fersmita


La fersmita és la forma mineral d'un òxit múltiple de fòrmula química (Ca,Ce,Na)(Nb,Ta,Tu)2(O,OH,F)6. Va ser descobert per Elsa Maximilianovna Bohnstedt-Kupletskaya i T.A. Burova en els monts Urales en 1946. Deu el seu nom al mineralogista, geoquímico i gemólogo rus Aleksandr Fersman (1883-1945).[1][2][3]

Propietats

[editar | editar còdic]

La fersmita té color negre parduzco, pardo obscur o negre. És un mineral opac, translúcido en extrems fins, en lluentor vítreo o resinoso. Té durea 4 - 4,5 en l'escala de Mohs (entre la de la fluorita i la del apatito) i una densitat entre 4,69 i 4,79 g/cm³.[3] És un mineral extremadament fràgil que en fracturar-se dona lloc a fragments concoideos.[2]

Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. És membre del grup mineralógico de l'euxenita. La seua fòrmula empírica és Ca0.7Ce0.2I0.1Na0.1Th0.05Nb1.7Ta0.3Tu0.02O5(OH)F0.1.[3] En contindre tori, és un mineral radiactiu.[3] És fluorescent, adquirint coloració de verda groga a vert azulada en llum ultravioleta, i coloració blava clara en catodoluminiscencia.[2]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La fersmita pot presentar-se en forma de cristals prismàtics, llaugerament allargats a lo llarc de [001] i estriados paralels a [001]; també pot tindre forma acicular, de fins a 15 mm de llongitut. Apareix en intercrecimientos —entrellaçat de grans de distints minerals formats per cristalisació simultànea— en columbita i pirocloro. Pot sofrir el procés de metamictización, que comporta la pèrdua de l'estructura cristalina com a conseqüència del dany produït per radiació.

És un mineral accessori rar en sienitas nefelínicas i carbonatitas. Es presenta associat, ademés d'en columbita i pirocloro, en plagioclasa, microclina, biotita, apatito i titanita.[4]


Referències

[editar | editar còdic]