Anar al contingut

Festa de les cireres de Sefrú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Festival de les cireres de Sefrú (en àrap, موسم حب الملوك mūsim ḥabb al-mulūk; en francés, Festival dones cerises de Sefrou), o localment Mūsim Ḥabb al-Mulūk ('Músim de la Cirera'),[1] és un event anual que té lloc a principis de juny en Sefrú, ciutat en el centre de Marroc (a uns vint quilómetros de Fez). El seu orige es remonta a 1919,[2] i en 2012 va ser inscrit per la UNESCO en la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[3]

La cirera va ser introduïda a principis de el XX per un francés que va vore que les terres d'esta comarca en les ales de l'Atles era idònea per al cultiu de cireres.[2] Les cireres són anomenades كرز karaz en àrap estàndart, pero حب الملوك ḥabb al-mulūk ('fruta de Reis') en àrap local (dáriya). La mateixa ciutat de Sefrú és coneguda com la «capital de la cirera» (عاصمة حب الملوك), o també el «jardí de Marroc (حديقة المغرب).[4]

Cada any, vàries organisacions velen i participen en l'organisació d'este event que dura tres dies (divendres, dissabte i dumenge) en juny: jornades de ball, vora i desfilades. Les celebracions coincidixen en el final de la temporada de recolecció de les cireres (cridades localment ).[2] També és notable el concurs de bellea femenina, a on les chiques de la localitat competixen per ser Miss Cerisette (la «Reina de la Cirera»).[1] Ademés, s'organisen diverses activitats deportives i culturals.[3]

Durant este event cultural i festiu, que contribuïx al turisme local, també hi ha una exposició i venda de diferents tipos de cireres cultivades en l'oasis de Sefrú i les seues afores.[1]

Cirera de Sefrú

[editar | editar còdic]

La cirera de Sefrú (cridada el-Beldi 'la d'ací') és una cirera negra que en madurar es torna molt dolça. És nativa d'esta àrea de Marroc. Segons la tradició local, els rabillos de la cirera (els tallos) tenen propietats curativas, per lo que es deshidratan i es venen també.

Desaparició

[editar | editar còdic]

Varis factors posen en risc la producció de cireres en Sefrú. Per un costat, l'emigració dels judeus marroquins a Israel entre 1948 i 1951 va ser un dur colp posat que Sefrú era una ciutat en una notable comunitat judeua i molts d'ells es varen dedicar a la cerezacultura.[2] Per un atre costat, esta varietat de cirera dolça va ser víctima de l'introducció de certes varietats americanes que viuen en simbiosis en un paràsit, lo que va resultar fatal per al cerezo local a finals dels anys 1960. Ademés, el recent pelotazo urbanístic vixcut en Sefrú ha fet que molts camps de cireres siguen talats per a construir vivenda i mai s'ha tornat a replantar.[2]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]