Anar al contingut

Festival de la Cançó de AfriMusic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Festival de la Cançó de AfriMusic (en anglés AfriMusic Song Contest; en francés Concours AfriMusic de la Chanson)[1] és un concurs en llínea de caràcter anual, en el que participen intérprets representants d'algunes de les 55 nacions del continent africà, totes elegibles. Cada artiste i o compositor que residixca permanentment en un país africà podrà participar en el concurs en una cançó original, la qual se seleccionarà a través d'un procés de selecció nacional votat pel públic i un panel de juges.[2]

Inspirat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió, AfriMusic té l'objectiu d'actuar com una contraparte africana dels concursos de cançons continentals, com Eurovisió, i és la primera, i més gran, plataforma de música del seu tipo en el continent, creada en l'idea de consolidar l'escritura de cançons en l'indústria de la música africana per a reconéixer els talents darrere dels èxits, i aixina ademés promoure l'identitat panafricana i el sentit d'unió.[3]

Es va celebrar per primera volta en el 2018, edició en la que Esuatini obté la primera victòria de l'història del concurs en la cançó «Sengikhona», de la cantant Symphony. Seguidament, la segona edició de l'event, celebrada en 2019, va ser guanyada per la cantant Nonzwakazi, de Suràfrica, en la cançó «Phakama Mbokodo». Actualment, el concurs s'eixecuta en plataformes digitals, donant la possibilitat a diferents escritors i artistes dels països d'Àfrica d'inscriure les seues cançons i participar. Per a la tercera o quarta edició, els organisadors declaren que el seu objectiu és eixecutar la Final del concurs en forma d'un programa de televisió en viu, estajat en el país guanyador de l'any anterior, ademés en l'implementació de votació per SMS i en llínea.[4]

Orígens

[editar | editar còdic]

En anterioritat al llançament del Festival de la Cançó de AfriMusic, varen existir varis intents de realisar un concurs de música en el continent africà. El primer intent va ser per mig del concurs cridat The Song of Africa, una versió africana del Festival de la Cançó d'Eurovisió i autorisada per l'Unió Europea de Radiodifusió (UER), la qual va ser planejada per a ser llançada el dia 25 de maig de 2011 en la ciutat de Johannesburgo, Suràfrica, i en la participació estimada d'entre nou i dèu països del Àfrica subsahariana. El cost estimat d'este concurs rondava entre els 15 i 20 millons de rands surafricans ($1.7-2.3 millons). Finalment, la realisació del concurs va ser cancelada pels seus alts costs.


Posteriorment, en decembre de 2014, va començar la planificació d'un concurs cridat Africa Song, en anglés, o Li Chant De L'Afrique, en francés, i l'organisador del qual va ser el grup Africa Song Holdings Limited, en sèu en Maurici. Es va planificar que cada país participant realisaria una selecció nacional per a triar una cançó que els representara. Es va planejar també que la final del concurs es portaria a terme per mig d'una producció televisiva de primer nivell, que consistiria en presentacions en viu de les cançons seleccionades per cada país, aixina com el Festival d'Eurovisió. Nou països confirmarien la seua participació en el concurs: Benín, Burundi, República Democràtica del Congo, Ghana, Madagascar, Nigèria, República del Congo, Ruanda i Zàmbia, i atres dèu varen expressar el seu interés inicial en la competència. Eventualment va ser cancelat per la falta de fondos.[5][6][7][8]

Per últim, un concurs cridat All Africa Song Contest estava previst a ser estajat en la ciutat d'Adís Abeba, Etiopia, en 2015. Va ser inicialment organisat per Kush Communications, companyia de producció en sèu en Londres i dirigida per Zeinab Badawi. Se suponia que cada país d'Àfrica seria representat per un cantant seleccionat pel seu Ministeri de Cultura respectiu, i el programa contindria cinc eliminatòries en cançons presentades en forma d'un video pregrabado i una final en viu. Les cançons de Botswana, Gàmbia, Guinea-Bisáu, Malaui, Ruanda, Somàlia, Sudan del Sur i Esuatini varen ser elegides per a la competència, la qual es diu que hauria contat en el respal de l'UNESCO, l'Unió Africana, i patrocinada per Coca-cola des de la seua etapa inicial.[9][10]


Els estats àraps d'Àfrica varen tindre prèviament l'oportunitat de participar en el cridat Festival de la Cançó Àrap, organisat per l'ASBU, que es va celebrar en la seua sèu en Tunis cada dos anys des del 2001 i fins a 2013, i que previst per a una nova edició en 2019. En 2008, la UER va anunciar la firma d'un acort per a llicenciar el format del Festival d'Eurovisió a la companyia Nibras Mija de Riad, Aràbia Saudita, que se suponia devia produir en societat en Tanweer Group de Dubái, Emirats Àraps Units, un equivalent del Festival d'Eurovisió per al Mig Oriente i el nort d'Àfrica cridat Arabian Vision, en una possible participació de huit o nou radiodifusoras de la regió.[11][12][13]

Argèlia, Egipte, Marroc i Tunis actualment conten en radiodifusoras associades a la UER, la qual cosa les fa elegibles per al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Marroc ha segut l'únic país de la regió i del continent en participar en Eurovisió, açò en 1980,[14][15] mentres que artistes de països com Benín, Camerún, Sudan, Tunis i Zàmbia han participat en varis festivals de la cançó com el Festival de la Cançó de la UAR.[16][17]

En iniciar l'event en agost de 2017, els organisadors varen prometre que el festival seria "una maravellosa integració d'estils musicals, cultures i ètnia que reflectixquen la diversitat i els diferents estils dins del continent africà" i que "proporcionen als escritors de cançons ya establits i o aspirants la plataforma per a mostrar lo millor del seu treball",[18][19] açò en l'objectiu principal de seleccionar a la "millor cançó d'Àfrica" i de "destacar els millors compositors de continent"; un atre objectiu és també l'establiment de "una plataforma que educarà, motivarà i farà créixer l'indústria musical en Àfrica a través de la seua música, sessions de sala i programes d'educació industrial".[20] El concurs es compon de cinc etapes:[21][22][23][24]

  • Pre-inscripció: Els compositors o artistes interessats deuen completar els formularis de preinscripció en les seues senyes de contacte per a obtindre els reglaments oficials (disponibles en anglés, francés i portugués) i les instruccions d'enviament.
  • Inscripció: Els compositors o artistes interessats deuen enviar digitalment la seua totalitat de senyes, incloent: cançó completa, pista solament vocal, pista instrumental, lletra de la cançó, video musical de la cançó (si és disponible), imàgens professionals i la biografia de l'artiste, compositors de la cançó, consentiment per escrit tant de l'artiste com dels compositors de les regles del concurs i una carta del despaig del sagell discogràfic de l'artiste (si està enllaçat a algun).
  • Revisió: El comité eixecutiu del concurs revisa totes les cançons inscrites per a assegurar-se de que complixquen en les regles. Es poden presentar un màxim de 20 cançons per cada país participant.
  • Seleccions nacionals o regionals: Les cançons inscrites en la competència es publiquen en les seues plataformes digitals en forma de videos musicals, i són evaluades pels panels d'experts del jurat i el vot del públic. Cada jurat d'experts nacionals o regionals, format pel comité eixecutiu del concurs, deu incloure de tres a quatre membres clau de l'indústria musical del continent africà i a un expert internacional o membre de la comunitat d'Eurovisió. Si ben qualsevol membre del públic interessat de qualsevol part del món pot votar per qualsevol cançó en qualsevol Selecció Nacional o Regional, el jurat d'experts corresponent vota solament en la seua Regió preestablida.
  • Final: Un número predeterminat (aproximadament 20) de participants competixen en la Final i són jujats de manera similar per un jurat d'experts i pel públic. El resultat de cada cançó es calcula primer per separat: la cançó que rep la majoria dels vots públics o del jurat respectivament obté 12 punts, la segona més alta, 10 punts, la tercera, 8 punts, etc, lo que fa que els punts nuls siguen impossibles en AfriMusic. Després es calcula un promig del puntaje de votació del jurat i el puntaje de la votació del públic per a determinar al guanyador. En cas d'empat, prevaldrà la votació pública.

Elegibilidad

[editar | editar còdic]

Les cançons elegibles deuran ser originals, no haver segut publicades comercialment i que no superen els 4.5 minuts de duració. Els artistes deuran tindre a lo manco 18 anys d'edat i ser ciutadans o residents permanents en el país participant (qualsevol dels 54 països sobirans d'Àfrica o parcialment reconeguts com Sahara Occidental, ya que no depenen de la membresía de l'Unió Africana de Radiodifusió). Si va nàixer en un atre país i califica per a la doble ciutadania, un artiste pot participar en el concurs que representa el país d'orige familiar. Cada compositor pot ingressar fins a 3 cançons. No es permeten cançons en lletra de caràcter polític, en llenguage inacceptable o en mensages que promocionen a qualsevol organisació o institució.[21]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. «AfriMusic Song Contest I FAQ» (en en). AfriMusicSongContest. Consultat el 4 d'abril de 2020.
  3. «AfriMusic Song Contest I About» (en en). AfriMusicSongContest. Consultat el 4 d'abril de 2020.
  4. «AfriMusic Song Contest creates platform for African song writers | Citi Showbiz». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2017. Consultat el 20 de febrer de 2020.
  5. «Africa Song Introduction». Africa Song. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2014.
  6. «Africa Song». Africa Song. Archivat des d'el original, el 16 May 2014.
  7. «Africa: Africa Song To Bring Eurovision To Africa?». Eurovoix-World. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2019. Consultat el 31 de març de 2019.
  8. «Africa Song: Hits Hurdles On Its Journey To Start». Eurovoix-World. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2019. Consultat el 31 de març de 2019.
  9. «All Africa Song Contest». Kush Communications. Consultat el 20 de març de 2019.
  10. «Africa: All Africa Song Contest». Eurovoix-World. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2019. Consultat el 31 de març de 2019.
  11. «A Eurovision Song Contest in the Middle East and North Africa». Eurovision.tv.
  12. Kilner. «Eurovision Song Contest eyes up Africa and MidEast». Reuters.
  13. «Eurovision Goes Global: The "Arabian Vision Song Contest"». Eurovoix-World. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2019. Consultat el 31 de març de 2019.
  14. «71 Members Representing 117 Organizations In 56 Countries». EBU. Consultat el 21 de març de 2019.
  15. «Afryka Będzie Miała Swoją Internetową Eurowizję». Dziennik Eurowizyjny.
  16. «71 Members Representing 117 Organizations In 56 Countries». EBU. Consultat el 21 de març de 2019.
  17. Błażewicz. «Afryka Będzie Miała Swoją Internetową Eurowizję». Dziennik Eurowizyjny.
  18. «Call for Entries: AfriMusic Song Contest». EnewsGH. Archivat des d'el original, el 31 de març de 2019. Consultat el 31 de març de 2019.
  19. «The Afrimusic Song Contest - Press-release». ESCCovers.
  20. «About the AfriMusic Song Contest». AfriMusic Song Contest Official Website. Consultat el 16 de març de 2019.
  21. 21,0 21,1 «Rules of the AfriMusic Song Contest». AfriMusic Song Contest Official Website. Consultat el 16 de març de 2019.
  22. «Process of the AfriMusic Song Contest». AfriMusic Song Contest Official Website. Consultat el 16 de març de 2019.
  23. «AfriMusic Song Contest: Quand l'Eurovision inspire l'Afrique». Eurovision-FR.net.
  24. «AfriMusic Song Contest to launch on digital platforms». ESCXTRA (16 d'agost de 2017).