Ficus rubiginosa

Ficus rubiginosa, la higuera de Port Jackson, higuera de fulls chiques o higuera mohosa (rusty fig), és nativa de l'est d'Austràlia i un baniano del gènero Ficus el qual comprén al voltant de 750 espècies en climes càlits i templats de tot lo món, incloent el figa comuna (Ficus carica).

Descripció

Ficus rubiginosa forma un arbre d'ombra densa extensa quan madur, i pot formar fins a 30 m d'altura, no obstant rarament excedixen els 10 m en l'àrea de Sídney.^[1] S'assembla molt al seu parent propenc Higuera de Baïa Moreton, la higuera de Port Jackson és generalment més menuda, en fulls i frutes més chiques. Les seues fulles ovadas a elíptiques medixen 6-10 cm de llarc en pecíols d'1-4 cm. En freqüència desenrollant-se en parells, les figues són grogues i quan maduren es posen de color roig, tenen en l'extrem un menut peçó i estan en un talle de 2-5 mm.^[1] És polinizado per avespes de les figues dels gèneros Pegoscapus o Pleistodontes.

Tenint similars rancs en la naturalea a voltes se'ls confon, els fulls més menuts, els tallos dels fruts més menuts, i el color mohoso dels fulls de la higuera de Port Jackson són la característica més fàcil de distinguir.^[1]

En climes humits i tropicals, les branques inferiors de la higuera de Port Jackson poden formar raïls aérees les quals alcancen el sol, formant sistemes de raïls secundaris.

Distribució

Ficus rubiginosa creix des del nort de Queensland cap al sur a lo llarc de la llínea costera de l'est fins a les rodalies de Bega en la costa sur de Nova Gales del Sur.^[1] Se li troba en els llímits dels boscs plujosos, barrancs i tossals rocosos.^[1]

Hàbitat

Com totes les higueras requerix de polinisació d'una avespa particular per a poder produir llavors. Açò realment ocorre en franca rapidea si els arbres són una atracció a comuna en bardas, clavills i edificis en àrees urbanes de ciutats tals com Sídney. És ben coneguda en parcs i jardins públics en viles i ciutats de la costa este, és també una planta molt valiosa la naturalea i preservació de l'hàbitat locals. Els vells #espècimen poden conseguir una talla considerable. El seu agressiu sistema de raïls exclou el seu us en molts aspectes menys en els grans jardins privats, no obstant és molt popular i prou convenient per al seu us en bonsái.

Ecologia

És polinizada per una relació simbiòtica en una espècie d'avespa de figa (Pleistodontes imperialis) La femella avespa fertilizada entra en la 'figa' (el siconio) a través d'un minúscul clot en la corona (l'ostíol). Ella s'arrastra per la inflorescència interior de la figa, polinizando algunes de les flors femenines. Ella deposita els seus ous adins d'algunes de les flors i mor. Despuix de semanes de desenroll en els seus agallas, les avespes macho emergixen abans que les femelles. Estos produïxen clots mastegant les agallas que contenen a les femelles i les fertilizan per mig del clot que ells justament han produït. Els machos retornen més vesprada a les femelles fertilizadas i allarguen els clots de còpula per a facilitar que les femelles ixquen. Alguns machos llavors es mengen part del camí que ells mateixos varen fer a través de la paret del siconio, el qual permet a les femelles dispersar-se despuix de colectar el polen de les ara flors masculines desenrollades. Les femelles tenen ara un curt lapsus (< 48 hores) per a trobar un arbre en siconios receptius per a efectuar la reproducció exitosamente i dispersar el polen.

Cultiu

És comunament usat com un gran arbre ornamental en l'est d'Austràlia, parts de Nova Zelanda, i també en Hawái i Califòrnia en els Estats Units, a on està llistat com una espècie invasora en algunes àrees. És molt útil com a arbre d'ombra en parcs públics i camps de gòlf.^[2] A pesar del tamany dels fulls, és popular en treballs de bonsái ya que es pot oblidar per algun temps el seu manteniment i és difícil que es muiga; els fulls es desgoten ràpidament en podar-les a principi d'estiu. S'ha descrit com el millor arbre per a que un principiante treballe, i és una de les espècies natives més freqüentment usades en Austràlia.^[3] Una espècie de fulls estrets en els seus orígens en un lloc prop del nort de Sídney també està en cultiu.^[4] En Espanya hi ha varis #espècimen de gran porte en Càdis.^[5]

Ficus rubiginosa és també convenient com una planta d'interior en espais de baixa, mija o alta lluminositat, no obstant una forma variegada requerix d'una llum lluenta.^[6]

És molt fàcil de propagar per estacas.

Taxonomia

La higuera de Port Jackson va ser descrita per primera volta pel botànic francés René Louiche Desfontaines. El seu epítet específic rubiginosa ho va relacionar a la seua coloració mohosa. En realitat higuera mohosa (rusty fig) és un nom alternatiu. Els aborigen australians de l'àrea de Sídney la cridaven damun.^[7]

Ficus rubiginosa va ser descrita per Desf. ex Vent. i publicat en Jardin de la Malmaison 2: pl. 114, en 1805.^[8]

Sinonímia

Ficus australis Willd.
Ficus baileyana Domin
Ficus ferruginea Desf.
Ficus ferruginea Miq.
Ficus fulva Kunth & C.D.Bouché
Ficus leichhardtii (Miq.) Miq.
Ficus leichhardtii var. angustata Miq.
Ficus macrophylla var. pubescens F.M.Bailey
Ficus muelleri Miq.
Ficus novae-walliae Dum.Cours.
Ficus obliqua var. petiolaris (Benth.) Corner
Ficus platypoda var. leichhardtii (Miq.) R.J.F.Hend.
Ficus platypoda var. mollis Benth.
Ficus platypoda var. petiolaris Benth.
Ficus platypoda var. subacuminata Benth.
Ficus shirleyana Domin
Mastosuke rubiginosa Raf.
Perula rubiginosa Raf.
Urostigma ferrugineum Miq.
Urostigma leichhardtii Miq.
Urostigma muelleri Miq.
Urostigma rubiginosum Gasp.^[9]

Vore també

Gardner R.O., Early J.W. The naturalisation of banyan figs (Ficus spp., Moraceae) and their pollinating wasps (Hymenoptera: Agaonidae) in New Zealand New Zealand Journal of Botany, 1996, Vol. 34: 103-110

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Fairley A, Moore P (2000). , 2nd ed. edició, Kenthurst, NSW: Kangaroo Press, pp. 62. ISBN 0-7318-1031-7.
↑ Halliday, Ivan (1989). [1], Melbourne: Hamlyn Austràlia, pp. 200. ISBN 0-947334-08-4.
↑ (2006).«Growing Port Jackson Fig as Bonsai in a Warm Temperate Climate».(11)
3-4.
↑ Webber, Len (1991). , East Roseville, NSW: Simon and Schuster, pp. 114. ISBN 0-7318-0237-3.
↑ Cadiznet.com. «Ficus de Càdis».
↑ Ratcliffe, David & Patricia (1987). , Crows Nest, NSW: Little Hills Press, pp. 90. ISBN 0-949773-49-2.
↑ Troy, Jakelin (1993). , Canberra: Jakelin Troy, pp. 61. ISBN 0-646-11015-2.
↑ «Ficus rubiginosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.
↑ Ficus rubiginosa en PlantList

Bibliografia

Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs

«Ficus rubiginosa». Australian Plant Name Index (APNI), IBIS database. Centre for Plant Biodiversity Research, Australian Government.
Burke's Backyard 2003 - Figs with Maggots (sic.)
https://www.anbg.gov.au/images/photo_cd/732131822186/084.html
Uses of Port Jackson Fig to Aboriginal Australians
http://www.itis.gov/servlet/singlerpt/singlerpt?search_topic=TSN&search_value=507896 ITIS 507896
Este artícul conté una traducció derivada de «Ficus rubiginosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Fairley-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Fairley A, Moore P (2000). , 2nd ed. edició, Kenthurst, NSW: Kangaroo Press, pp. 62. ISBN 0-7318-1031-7.

[Hallstreet-2] Halliday, Ivan (1989). [1], Melbourne: Hamlyn Austràlia, pp. 200. ISBN 0-947334-08-4.

[Hnat11-3] (2006).«Growing Port Jackson Fig as Bonsai in a Warm Temperate Climate».(11)
3-4.

[4] Webber, Len (1991). , East Roseville, NSW: Simon and Schuster, pp. 114. ISBN 0-7318-0237-3.

[5] Cadiznet.com. «Ficus de Càdis».

[6] Ratcliffe, David & Patricia (1987). , Crows Nest, NSW: Little Hills Press, pp. 90. ISBN 0-949773-49-2.

[7] Troy, Jakelin (1993). , Canberra: Jakelin Troy, pp. 61. ISBN 0-646-11015-2.

[Trop-8] «Ficus rubiginosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.

[9] Ficus rubiginosa en PlantList

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]