FidoNet

Erro al crear miniatura:

Logo de FidoNet con un perro y un diskette

FidoNet és una ret de computadores a nivell mundial usada per a la comunicació entre sistemes BBS (Bulletin Board System). En els anys 90 va ser la més popular, fins que va aplegar Internet (d'accés més senzill). La ret continua funcionant encara que s'ha vist reduïda considerablement, degut sobretot la decadència dels BBS per als que inicialment va ser dissenyada; aixina i tot seguix sent una alternativa de gran calitat en lo que a correu electrònic es referix front a fòrums, grups de news o llistes de correu d'Internet.

Història

El creador de Fidonet va ser Tom Jennings en 1984 en Sant Francisco (EE. UU.). Tom Jennings va desenrollar un programa de comunicacions cridat Fido que era capaç de conectar ordenadors a través d'accés telefònic automàticament. Els propietaris de BBS varen vore les possibilitats d'este sistema i ho varen integrar a la seua ret ya que automatisava moltes tasques que eren rutinàries i millorava les possibilitats de conexió entre BBS.

La ret es va convertir en un mig de comunicació molt popular entre els aficionats als ordenadors i a l'any de la seua creació ya hi havia 160 BBS interconectados en els Estats Units. Esta ret es va ser estenent paulatinament per tot lo món, donant lloc a lo que hui dia cridem Fidonet.

La branca llatinoamericana de FidoNet va ser fundada per Pablo Kleinman en 1987, en Buenos Aires, i va aplegar a contar en centenars de BBS afiliats en dotzenes de ciutats de la regió des de Tijuana fins a Terra del Fòc. Un dels últims nodos actius en la regió va ser Mòmia BBS, operat per Manuel Adorni en la ciutat de L'Argent, que va estar funcionant fins a la década de 2020.

Estructura organisativa de FidoNet

El BBS pot ser un ordenador personal o un servidor d'Internet; en el cas de ser un ordenador personal per a conectar-te deuràs utilisar la teua llínea telefònica marcant el número de teléfon corresponent o be pots conectar-te a través d'Internet; d'esta manera ya formaràs part de la ret FidoNet.

Fidonet és una ret que carix de continguts comercials, d'accés gratuït i mantinguda per entesos en comunicacions sense ànim de lucre. En FidoNet el spam que tant abunda en Internet lluïx per la seua absència.

L'estructura organisativa de FidoNet és jeràrquica; consta de nivells, cada nivell té els seus coordinadors respectius dedicats a la gestió dels nodos de Fidonet i a la resolució de conflictes entre els seus membres segons la seua política FidoNet Policy Documentfidonet. us/policy4. html.

Per a això, la ret es dividix de la següent forma:

• Coordinadors de la ret són responsables de manejar els nodos individuals dins de la seua àrea, generalment una ciutat o un àrea equivalent.
• Els coordinadors regionals són responsables de manejar l'administració dels coordinadors de la ret dins de la seua regió, normalment del tamany d'un estat, o país menut.
• Els coordinadors de zona són responsables de manejar l'administració de totes les regions dins de la seua zona. El món es dividix en sis zones, els coordinadors de zona elegixen entre ells a un com a coordinador internacional de Fidonet.

D'esta forma existixen sis zones en el món, cada una les quals està formada per un conjunt de regions les quals a la seua volta es dividixen en diverses zones. Tot en conjunt forma la ret Fidonet.

Estructura tècnica

Originalment, FidoNet s'utilisava per a conectar en BBS per mòdem a través d'una llínea telefònica tradicional; actualment es pot accedir també a través d'Internet (protocols telnet, binkd, ifcico, ...).

En FidoNet destaca el Netmail, consistix en l'enviament de mensages de correu privats entre els usuaris de la ret, lo paralel en FidoNet a lo que el correu electrònic és en Internet. Un mensage Netmail contindria el nom de la persona que envia el mensage, el nom del destinatari, i les direccions FidoNet respectives de cada u. El sistema FidoNet encaminava el mensage des d'un sistema a l'atre assegurant la privacitat del mensage(solament el destinatari corresponent podria llegir-ho). No obstant, la transmissió es realisava de forma oberta, per lo que els operadors es reservaven el dret de revisar el contingut dels mensages, d'esta forma la privacitat entre remitent i destinatari era solament el resultat de la cortesia dels operadors dels sistemes de FidoNet que estaven implicats en la transferència de dit correu. També s'usa FidoNet per a l'enviament i recepció de fichers (jocs, programes…), per a l'enviament i recepció de senyes dels jocs "online" dels BBS, ...

Posteriorment, va aparéixer Echomail destinat a discussions públiques, molt similar als grups de notícies d'Usenet encara que més complet. Echomail permetia l'enviament de mensages a diferents àrees temàtiques lo que es processava i empaquetava per a enviar-ho als nodos que feyen de recolectors (hubs); aixina es formava una estructura jerarquizada capaç de fer circular la mensageria a nivell mundial.

Les àrees d'Echomail estan moderades, per lo que s'elimina el "correu fem" i la majoria dels off-topics. Echomail va ser tan popular que para molts usuaris, Echomail era FidoNet.

Estructura geogràfica

FidoNet està basat en una estructura en arbre, cada branca de l'arbre elegix als seus coordinadors respectius. Fidonet s'estructura en zones, regions, rets i nodos de més a menys nivell geogràfic.

En el nivell més alt de la jerarquia el món es dividix en sis zones, que són les següents:

• Zona 1: Norteamérica (llevat Mèxic)
• Zona 2: Europa, ex-URSS (inclosa Rússia) i Israel
• Zona 3: Oceania.
• Zona 4: Iberoamèrica
• Zona 5: Àfrica
• Zona 6: Àsia (llevat Rússia i Israel, que varen ser enumerades en la zona 2)

Cada una de les sis zones es subdivide en regions les quals analisen les rets, que consistixen en nodos individuals.

En 2007, la Zona 6 va desaparéixer i els seus nodos varen passar a integrar-se en la Zona 3.

Direccions de FidoNet

FidoNet té una base de senyes anomenada nodelist que no és més que un ficher en el que es registren tots els nodos que formen FidoNet per mig del seu corresponent número identificatiu. Junt al número identificatiu de cada nodo s'inclou el nom del BBS, localisació geogràfica, el nom de l'operador de nodo, número de teléfon, i capacitats del software. El nodelist s'actualisa semana a semana per a evitar cridades indeseades als nodos que havien tancat, els números de teléfon que ya no formen part de FidoNet són reasignados per al seu us de la veu per la respectiva companyia de teléfon. Per a que la llista nodelist es mantinguera actualisada de manera regular, els coordinadors de ret mantenien esta llista en les seues àrees locals. Periòdicament estes llistes locals eren enviades al coordinador internacional de manera automatizado el qual compilaba un nou nodelist i generava una llista de canvis anomenada nodediff que reenviaria als operadors de nodo per a que actualisaren el seu nodelist.

El format de direcció de FidoNet consta de tres parts:

1. Un número de zona (Z): un número de l'un al sis que definix les sis zones FidoNet.
2. Un número de regió (RR) i un número de ret (D): número d'a lo manco dos sifres i fins al 65535 com a màxim, que definix la regió (país) i la ret (província o grup de províncies).
3. Un número de nodo local (NNN): número que identifica un nodo únic en cada ret.

Quedant el format de direccions de la següent forma: Z:RRD/NNN.

Eixemple: Anem a analisar la direcció completa de Fidonet 2:341/201; 2 és el número de zona, per lo tant Europa, 34 és el número de regió (Espanya), 1 és el número de la ret (Ret Castella Centre) i 201 és el número del nodo local (Pucela BBS).

Encaminada del correu de FidoNet

Teòricament, un nodo transmetrà normalment mensages a un hub. El hub, actuant com a punt de distribució per al correu, pugues llavors enviar el mensage al coordinador de ret. Una volta allí es pot enviar a través d'un coordinador regional, o a través d'algun atre sistema instalat per a dita funció fins al nodo destine. En el cas de que el nodo orige i el nodo destine no estiguen en la mateixa zona el correu es pot enviar a través d'una Porta de Zona.

Per eixemple, un mensage de FidoNet va poder seguir la trayectòria: 1:170/918 (nodo) a 1:170/900 (hub) a 1:170/0 (coordinador de ret) a 1:19/0 (coordinador de regió) a 1:1/0 (coordinador de zona). Des d'allí, és distribuïda "cap a avall" al nodo destine.

Al principi no hi havia relació específica entre els números de la ret i les regions que ho componen. En algunes àrees de FidoNet, sobretot en la zona 2, encara que també en la zona 4, el número de la regió i el número de ret estan entrellaçats. Per eixemple, 2:201/329 està en la ret 201 que està en la regió 20 mentres que 2:2410/330 està en la ret 2410 que està en la regió 24. La zona 2 també relaciona el número del nodo en el número d'hub si la ret és prou gran i conté varis hub. Este efecte es pot vore en el nodelist observant l'estructura de la Ret 2410 a on el nodo 2:2410/330 apareix baix el Hub 300. En atres zones açò no funciona aixina.

En la zona 1, les coses són diferents. La zona 1 va ser un punt d'inici i quan les zones i les regions varen ser conformades, les rets existents varen ser dividides sense cap fòrmula preestablida. L'única consideració que es va prendre va ser la seua localisació geogràfica respecte a la regió. Conforme s'anaven agregant més números de ret, es va utilisar la següent fòrmula:

Regió número X 20

Quan el número de regions va superar el seu llímit era necessari un atre sistema de numeració, per lo que es va utilisar el següent:

Regió número X 200

Un dels objectius de la formació de rets locals era conseguir una reducció de costs en l'eixecució per lo que tots els mensages serien enviats a un o més Hub amfitrions de forma comprimida (ARC era estàndar, pero PKZIP tenia soport universal).

En la pràctica, l'estructura de FidoNet permet que qualsevol nodo conecte directament en qualsevol un atre; i els operadors del nodo formarien a voltes els seus propis "toll-calling" sobre una base "ad-hoc", tenint en conte un equilibri entre l'aforro de cost colectiu i l'entrega oportuna. Els operadors que componen rets individuals tindran a voltes que finançar l'acort, molta gent s'oferia voluntària per a pagar cridades regulars per simple generositat o per a millorar la seua status en la comunitat FidoNet.

Este sistema "ad hoc" va ser particularment popular entre les rets que varen ser construïdes sobre els fonaments de FidoNet. Echomail, per eixemple, va implicar a sovint les transferències d'archiu relativament grans pel seu renom. Si els distribuïdors oficials de FidoNet rebujaven transferir Echomail per les càrregues adicionals del peage, atres operadors del nodo s'oferirien de manera voluntària en algunes ocasions. En el cas del qual, els mensages de Echomail serien encaminats pels sistemes de voluntaris.

Com el sistema FidoNet era el que millor s'adaptava a un ambient en el qual el servici telefònic local anara barat i les cridades a llarga distància (o transferència de senyes interurbana via rets packet-switched) costoses, no va funcionar be en països com Japó, a on inclús les llínees locals eren costoses. FidoNet va anar únicament encertat en països tals com França, a on el preu de cridades locals i la competició en el Minitel o atres rets de senyes varen llimitar el seu creiximent.

Punts

Com el número de mensages Echomail creixia contínuament, va aplegar a ser molt difícil que els usuaris mantingueren el ritme davant tal volum de mensages des dels seus BBS locals.

Per eixa raó es varen introduir els "points", permetent que els usuaris reben el Echomail (i el Netmail ya comprimits i per lot) i ho lligguen localment en les seues pròpies màquines. Per a fer açò, l'esquema de direcció de FidoNet va ser ampliat en l'adició d'un segment en la direcció final, el número de "point". Per eixemple, un usuari en el sistema de l'eixemple de dalt deuria donar com "point" el número 10, i per lo tant podria enviar-se correu a la direcció 1:170 /918.10.

En Norteamérica (zona 1) els "points" varen ser utilisats durant un breu periodo i de manera molt llimitada. Programes com [Blue Wave] and Silver Xpress (OPX) varen ser introduïts a mitan dels anys huitanta i ràpidament varen deixar el "Pointing" obsolet.

En atres parts del món, especialment en Europa, açò era diferent. Al contrari que en Norteamérica a on les cridades locals generalment són gratuïtes, les cridades locals en Europa no ho eren i això era un incentiu més que suficient per a intentar que la duració de les cridades fora lo més breu possible. El "pointing" amprava la compressió estàndar (ZIP, ARJ) lo que reduïa les cridades alguns minuts al dia.

En Europa (zona 2) el "pointing" va aplegar a ser molt popular. Moltes regions distribuïxen un "pointlist" paralelament a el "nodelist". En el cim de FidoNet hi havia sobre 120.000 punts enumerats en el "pointlist" Z2. Enumerar "points" era alguna cosa voluntari i no tots els "points" eren enumerats, aixina que saber quànts punts hi havia realment no és possible. De fet existix una "pointlist" completa a nivell europeu compilada a partir de cada "pointlist" regional.

Hui dia existixen uns 50.000 punts enumerats. La major part d'ells en Rússia i Ucrània.

També hui en dia s'han simplicado molt els programes d'accés a FidoNet com "punt" (point), prova d'això són WinPoint, Open XP, de Bridge, Fido-Package Deluxe, ...

Especificació tècnica

FidoNet va tindre vàries especificacions tècniques per a la compatibilitat entre sistemes. El més bàsic de tots era FTS-0001, en el qual tots els sistemes de FidoNet devien contar com a requisit mínim. Este sistema FTS-0001 està definit per:

• "Handshaking" (Premuda de mans) .
• Protocol de la transferència (XMODEM): protocols que s'utilisaven per a transferir els archius de correu de FidoNet entre els sistemes.
• Format del mensage: format estàndar per als mensages de FidoNet quan estos són intercanviats entre sistemes.

Una gran varietat d'especificacions que són molt usades varen ser proporcionades per Echomail, com a diversos protocols de la transferència, métodos de "handshake" (per eixemple: Yoohoo/Yoohoo2o2, EMSI), compressió d'archius, format d'el "nodelist"…

Zone Mail Hour (Hora de correu de zona)

La política de FidoNet dicta que per lo manco una llínea de cada nodo de FidoNet deu estar disponible per a acceptar el correu d'atres nodos de FidoNet durant una hora particular de cada dia.

Zone Mail Hour, com va ser cridada, varia depenent de la localisació geogràfica del nodo, i va ser dissenyat per a que ocorreguera durant el matí enjorn. L'hora exacta varia depenent de la zona horària, i es requeria un nodo en una única llínea telefònica per a no acceptar cridades telefòniques. En la pràctica, i sobretot hui en dia, la majoria dels sistemes de FidoNet tendixen a acceptar el correu en qualsevol moment del dia quan la llínea telefònica no està ocupada, açò ocorre generalment durant la nit.

Accessos a FidoNet

Hi ha varis tipos d'accés:

• Accés com "punt": s'utilisa un programa especial, similar a un client de correu electrònic com Outlook, Mozilla, The Bat, ... L'accés pot ser a través d'una llínea telefònica o d'Internet (protocols binkp, telnet, ifcico, ...). Per a això pots combinar i configurar varis programes (un mailer, un processador de correu i un editor) o be usar un sol programa que inclou totes eixes opcions WinPoint o OpenXP.
• Accés des de BBS: es conecta a través d'un BBS membre de FidoNet, per llínea telefònica o per Internet (telnet). Des del BBS es pot llegir el correu en modo "online" o "offline" (usant el correu offline QWK/BW).
• Métodos alternatius: No és lo més recomanable per no ser els mijos propis i tradicionals de FidoNet, pero també es pot accedir a les àrees de correu a través de la web (fòrums), grups de notícies, llistes de correu...