Filakopí

Filakopí

Filakopí (en grec, Φυλακωπή) és un lloc arqueològic de l'illa de Milo (antiga Melos), en l'archipèlec de les Cícladas. És un dels més importants del món egeo per al periodo del Bronze Antic.

Ocupat ya cap a 3300 a. C., Filakopí va pertànyer inicialment a la civilisació cicládica pero va sofrir l'influència de la civilisació minoica, i despuix de la civilisació micénica. L'assentament va ser abandonat al final de l'Edat del Bronze. Els vestigis més importants són els murs ciclópeos, el megaron i el santuari. Una de les activitats més destacades del lloc era l'explotació d'obsidiana.

Fases cronològiques

L'anàlisis estratigráfico del jaciment realisat pels primers excavadors va permetre distinguir en Filakopí una primera fase pre-urbana i quatre fases urbanes posteriors. La primera fase urbana, Filakopí I, sol assignar-se al periodo comprés entre 2300 i 2000 a. C. Estava constituïda per espais habitacionales rectangulars. Entre les tombes, predominaven les cistas encara que també s'han trobat tombes excavades en roca.

Per una atra part, el historiografia distinguix entre els diversos àmbits de cultura cicládica l'anomenada «cultura Filakopí», que correspon al periodo cicládico antic III i a la fase inicial del cicládico mig I, comprés aproximadament entre els anys 2050/2000 i 1900/1850 a. C. En ella, les estatuillas cicládicas van desapareixent progressivament i consistixen principalment en chicotetes figures esquemàtiques que representen, en forma pareguda a una creu, la figura humana sense traces facials ni articulacions. En canvi, la ceràmica va experimentar un notable progrés i es troben variades formes.

En la fase coneguda com Filakopí II, que correspon al periodo cicládico mig (2000-1600 a. C.) ya era el principal assentament de l'illa de Melos. La ciutat contava en una doble muralla. La muralla exterior, més dèbil, estava feta de terra reforçada en algunes pedres, mentres l'interior la formaven terra i pedres chicotetes en la part inferior i blocs ciclópeos damunt. Estaven separades per una distància de tres metros i en certs llocs s'unien per mig de murs travessers. Ademés, un sector tenia una porta secreta protegida per un mur.

Despuix d'una destrucció provocada provablement per l'erupció del volcà de Tera, naix la nova fase de la ciutat: Filakopí III, que comprén aproximadament el periodo entre els anys 1600 i 1400 a. C. Li seguix una quarta fase, Filakopí IV, que és la corresponent al periodo micénico i que inclou el periodo comprés entre 1400 i 1100 a. C.

El megaron

El cridat megaron, del que s'estima que tenia una funció similar als palaus micénicos, es va construir sobre una primitiva mansió en la que es va trobar un fragment d'una tablilla de llineal A datada entorn al 1650 a. C. Una atra troballa destacada va ser un mòle de pedra per a una doble astral que possiblement va estar en us entorn al 1500 a. C.