Anar al contingut

Filipendula ulmaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ulmaria (Filipendula ulmaria)


La ulmaria (Filipendula ulmaria) o reina dels prats és una espècie de planta herbácea pertanyent a la família de les rosáceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

Filipendula ulmaria (L. Maxim. 1879) es distinguix de Filipendula vulgaris en tindre fulls basalés en no més de 5 parells de folíols, que medixen més de 2 cm; pétals més menuts, de 2-5 mm . Pelosa, perenne, de tallos simples o ramosos de fins a 2 m; raïls sense tubèrculs. La inflorescència sol ser més llarga que ampla. Florés blanques en estams, més llarcs que els pétals. Florix en estiu.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Habita en llocs molt humits, pantàs, prats higroturbosos.

Distribució

[editar | editar còdic]

En tota Europa.

Propietats

[editar | editar còdic]
  • Antiinflamatorio: Els derivats salicilatos que conté inhibixen la #síntesis de prostaglandinas per inactivación irreversible de la COX-1. L'efecte antiinflamatorio es manifesta principalment en les fases inicials de l'inflamació.
  • Analgésico: Els derivats salicilatos produïxen analgèsia en actuar a nivell central sobre el hipotàlem i a nivell perifèric bloquejant la generació d'impulsos dolorosos, per mig del bloqueig de la #síntesis de prostaglandinas mediada per l'inhibició de la ciclooxigenasa.
  • Antipirético : Els derivats salicilatos reduïxen la temperatura anormalment elevada quan actuen sobre el centre termoregulador de l'hipotàlem produint vasodilatación perifèrica. La vasodilatación aumenta la sudoració i per tant la pèrdua de calor. No disminuïxen la temperatura normal.

#Contraindicació

[editar | editar còdic]
  • Hipersensibilidad als salicilatos
  • Abstindre's de prescriure extractes concentrats de Ulmaria en cas d'úlceres gastroduodenales, hemorràgies actives o quan se seguixquen tractaments en #anticoagulant o hemostàticos.
  • No prescriure formes de dosificació orals en contingut alcohòlic a chiquets menors de dos anys ni a consultantes en procés de deshabituación etílica.

Història

[editar | editar còdic]

A partir de l'oxidació del aldehit salicílico (component principal de Filipendula ulmaria) es va descobrir el àcit salicílico en 1838, que a la seua volta va originar el descobriment del àcit acetilsalicílico en 1853. Este últim, conegut com Aspirina, es va tornar un dels medicaments més famosos i utilisats en el món des de fa més d'un sigle. El seu nom precisament deriva del nom llatí de la reina dels prats: Spiraea.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Filipendula ulmaria va ser descrita per (L.) Maxim. i publicat en Trudy Imperatorskago S.-Peterburgskago Botaničeskago Sada 6(1): 251. 1879.[1]

Etimologia

Filipendula: nom genèric que ve de filum que significa "fil", i pendulus que significa "penjant". Es diu que el nom descriu els tubèrculs de la raïl que pengen característicamente sobre el gènero, en raïls fibrosas.

ulmaria: epítet que significa "com "Ulmaria"

Sinonímia
  • Spiraea ulmaria var. nivea Wallr.
  • Spiraea ulmaria var. tomentosa Cambess.
  • Spiraea ulmaria var. tomentosa Hayne
  • Spiraea ulmaria var. unicolor Rouy & I.G. Camus
  • Spiraea ulmaria var. viridis Desv.
  • Spiraea ulmaria var. viridis Wallr.
  • Spiraea ulmaria L.
  • Spiraea unguiculata Dulac
  • Thecanisia ulmaria (L.) Raf. ex B.D.Jacks.
  • Ulmaria denudata (J. Presl & C. Presl) Opiz
  • Ulmaria glauca (Schultz) Fourr.
  • Ulmaria palustris var. denudata (J. Presl & C. Presl) Focke in W.D.J. Koch
  • Ulmaria palustris var. denudata Kostel.
  • Ulmaria palustris var. glauca (Schultz) Opiz
  • Ulmaria palustris Moench
  • Ulmaria pentapetala var. denudata (J. Presl & C. Presl) Asch.
  • Ulmaria pentapetala var. discolor (W.D.J. Koch) Schinz & R.Keller
  • Ulmaria pentapetala var. glauca (Schultz) Asch.
  • Ulmaria pentapetala Gilib.
  • Ulmaria pentapetala Gilib. ex Asch.
  • Ulmaria ulmaria (L.) Barnhart
  • Ulmaria vulgaris Hill[2]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: altarcina, altareina, altarreina, espirea, filipéndula, florón, norotil, reina dels prats, reina del prat, ulmaria, ulmarina.[3]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • STRASBURGUER, Tractat de Botànica.
  • FONT QUER P. Plantes medicinals; el Discórides renovat.Editorial Llabor. Cinquena edició: 1979
  • OLEG POLUNIN, Guia dels flors de camp d'Europa.
  • Barceló, M.C, Benedí, C. (coord.) et. al. Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: pràctiques. Barcelona. Edicions Universitat de Barcelona; 2008. (Col. texts docents 279; text guia)
  • Hiperenciclopèdia
  • Diccionari mèdic

Enllaços externs

[editar | editar còdic]