Anar al contingut

Filogeografía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La filogeografía és l'estudi dels processos històrics que podrien ser responsables de les distribucions geogràfiques contemporànees d'individus.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[1] Açò es conseguix tenint en conte la distribució geogràfica dels individus d'acort al patró associat en una genealogia de genés.[2][3]

Este terme va ser introduït per a descriure les senyals genètiques geogràficament estructurades en i entre les espècies. Un enfocament explícit sobre biogeografía/passat biogeográfico d'una espècie establix un marge filogeográfico de la genètica de poblacions i filogenia clàssiques.[1][4]

Els events passats que poden inferirse inclouen l'expansió de la població, els colls de botella poblacionals, vicarianza i migració. Recentment s'han desenrollat enfocaments que integren la teoria de la coalescencia o història genealògica d'alels i informació distributiva que pot abordar en major precisió les funcions relatives d'estes diferents forces històriques en la formació dels patrons actuals.[5][6][7]

Desenroll

[editar | editar còdic]

El terme «filogeografía» va ser utilisat primer per John Avise en la seua publicació de 1987 Intraspecific Phylogeography: The Mitochondrial DNA Bridge Between Population Genetics and Systematics (lit. Filogeografía intraespecífica: El pont de ADN mitocondrial entre la genètica de poblacions i la sistemàtica).[8] La biogeografía històrica va abordar cóm les condicions geològiques, climàtiques i ecològiques històriques varen influir en la distribució actual de les espècies. Com a part de la biogeografía històrica, els investigadors havien estat evaluant les relacions geogràfiques i evolutives dels organismes anys abans. Dos acontenyiments ocorreguts durant els anys 1960 i 1970 varen ser particularment importants per a assentar les bases de filogeografía moderna; el primer va ser la difusió del pensament cladístico, i el segon va ser el desenroll de la teoria de la tectónica de plaques.[9]

L'escola resultant de pensament va ser la vicarianza biogeografía, lo que explicava l'orige de nous linajes a través d'events geològics com el distanciament dels continents o la formació de rius. Quan una població (o espècies) permanent es dividix per un nou riu o una nova cadena montanyosa (és dir, un event de vicarianza), dos poblacions (o espècies) es creen. La paleogeografia, geologia i paleoecología són els camps que suministren informació en els anàlisis filogeográficos.[10][6]

La filogeografía fa us de la genètica de poblacions i la perspectiva filogenético sobre biogeografía. A mitan de la década de 1970, els anàlisis de genètica de poblacions varen retornar a marcadors mitocondrials.[11] El advenimiento de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), el procés en el que millons de còpies d'un segment d'ADN poden ser replicades, va ser crucial en el desenroll de filogeografía.

Per mig d'este alvanç, l'informació continguda en les seqüències de ADN mitocondrial era molt més accessible. Els alvanços en abdós métodos de laboratori (per eixemple, tecnologia de seqüenciació de ADN capilar) varen permetre seqüències de ADN i métodos computacionals més fàcils fent un millor us de les senyes (per eixemple, l'ocupació de la teoria de la coalescencia) han ajudat a millorar l'inferència filogenético.[11]


El treball de la filogeografía primerenca ha segut recentment criticat pel seu caràcter narratiu i la falta de rigor estadístic (açò és, que no va provar estadísticament hipòtesis alternatives). L'únic método real era l'anàlisis de clados anidados d'Alan Templeton, que va fer us d'una clau d'inferència per a determinar la validea d'un procés donat en l'explicació de la concordancia entre la distància geogràfica i la relació genètica. Enfocaments recents han adoptat un criteri estadístic més fort que la filogeografía va fer inicialment.[4][12][13]

Eixemple

El canvi climàtic, tal com els cicles glacials de fa 2 400 000 anys, ha restringit periòdicament algunes espècies en refugis disyuntos. Estos rancs restringits poden provocar colls de botella poblacionals que reduïxen la variació genètica. Una volta que una inversió en el canvi climàtic permet la ràpida migració de les zones refugial, estes espècies es propaguen ràpidament cap a un hàbitat recentment disponible. Una série d'estudis empírics varen trobar patrons genètics d'abdós espècies d'animals i plantes que recolzen este escenari de refugis i expansió posglacial.[5] Açò ha ocorregut tant en els tròpics (en el que el principal efecte de la glaciació fa incrementar l'aridez, és dir, l'expansió de la sabana i la retracció de la selva tropical),[14][15] aixina com les regions templades que varen ser directament influenciades pels glaciars.[16]

Filogeografía i conservació

[editar | editar còdic]

La filogeografía podria ajudar en la priorisació d'àrees d'alt valor per a la conservació. Els anàlisis filogeográficos també han eixercitat un paper important en la definició d'unitats evolutives significatives (UES), una unitat de conservació per baix del nivell d'espècie que es definix ocasionalment en patrons de distribució geogràfic i genètics mitocondrials únics.[17][18]

Un estudi recent en els carrancs de riu amenaçats en els monts Apalaches de l'est de Norteamérica va demostrar cóm els anàlisis filogenético, junt en la distribució geogràfica, pot ajudar en el reconeiximent de les prioritats de conservació.[19] Utilisant criteris filogeográficos, els autors varen trobar que amagat dins de lo que es creu que són una sola espècie, d'àmplia distribució, una antiga espècie i no detectades fins ara també va estar present. Les decisions de conservació es poden fer ara per a assegurar que abdós linajes varen rebre protecció. Resultats com este no són un resultat poc comú dels estudis filogeográficos.

Un anàlisis de les salamandras del gènero Eurycea, també en els Apalaches, va trobar que la taxonomia actual del grup subestimada grandemente el nivell de la diversitat de l'espècie.[20] Els autors d'este estudi també varen trobar que els patrons de diversitat filogeográficos estaven més associats en les conexions de drenage històriques (en lloc de moderns), lo que indica que els principals canvis en els patrons de drenage de la regió varen tindre un paper important en la generació de la diversitat d'estes salamandres. Un coneiximent profunt de l'estructura filogeográfica permetrà d'eixa forma decisions informades en la priorisació d'àrees per a la conservació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ECO
  2. ↑ Avise (2000). Phylogeography: The History and Formation of Species (en en), President and Fellows of Harvard College. ISBN 0-674-66638-0.
  3. ↑ (2003) «Filogeografía: Objectius, métodos i eixemples», Juan J. Morrone i Jorge Llorente Bousquets (ed.). Una perspectiva llatinoamericana de la biogeografía, Mèxic, D. F.: Les Prenses de Ciència, Facultat de Ciències de la UNAM, pp. 185-193. ISBN 970-32-0498-8.
  4. ↑ 4,0 4,1 Knowles, LL; Maddison, WP(2002).Molecular Ecology.11(12)
    2623-2635.doi:10.1046/j.1365-294X.2002.01637.x.
  5. ↑ 5,0 5,1 Creuen, MB; Templeton, AR(2000).Trends in Ecology and Evolution.15(12)
    491-496.doi:10.1016/S0169-5347(00)01998-4.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2011).Facultat de Ciències, Pontifícia Universitat Javeriana.Bogotà:Consultat el 31 de giner de 2015.
  7. ↑ Torrico, Juan Pablo(2004).Mestrage en Ciències Biològiques i Biomèdiques, Universitat Major de Sant Andrés.La Pau:
  8. ↑ (1987).Annual Review of Ecology and Systematics.18: 489-522doi:10.1146/annurev.és.18.110187.002421.
  9. ↑ De Queiroz, A(2005).Trends in Ecology and Evolution.20(2)
    68-73.doi:10.1016/j.tree.2004.11.006.
  10. ↑ (2011).Facultat de Ciències Naturals i Museu, Universitat Nacional de l'Argent.L'Argent:
  11. ↑ 11,0 11,1 Avise, JC(1998).Molecular Ecology.7(4)
    371-379.doi:10.1046/j.1365-294x.1998.00391.x.
  12. ↑ Templeton, AR; Routman, I; Phillips, CA(1995).Genetics.140(2)
    767-782.
  13. ↑ Templeton, AR(1998).Molecular Ecology.7(4)
    381-397.doi:10.1046/j.1365-294x.1998.00308.x.
  14. ↑ Schneider, CJ; Cunningham, M; Moritz, C(1998).Molecular Ecology.7(4)
    487-498.doi:10.1046/j.1365-294x.1998.00334.x.
  15. ↑ Da Silva, MNF; Patton, JL(1998).Molecular Ecology.7(4)
    475-486.doi:10.1046/j.1365-294x.1998.00276.x.
  16. ↑ Taberlet, P; Fumagalli, L; Wust-Saucy, AG; Cossons, J-F(1998).Molecular Ecology.7(4)
    453-464.doi:10.1046/j.1365-294x.1998.00289.x.
  17. ↑ Moritz, C(1994).Trends in Ecology and Evolution.9(10)
    373-375.doi:10.1016/0169-5347(94)90057-4.
  18. ↑ Sotuyo, Solange; Prim Salines, Alfonso; Lewis, Gwilym Peter; Chase, Mark Wayne; Ferrari, Luca; Oyama Nakagawa, Alberto Ken. «Filogeografía del complex Caesalpinia hintonii: (Leguminosae: Caesalpinioideae: Poincianella)». Institut de Biologia de la UNAM.
  19. ↑ Buhay, JE; Crandall, KA(2005).Molecular Ecology.14(14)
    4259-4273.doi:10.1111/j.1365-294X.2005.02755.x.
  20. ↑ Kozak, KH; Russell, AB; Larson, A(2006).Molecular Ecology.15(1)
    191-207.doi:10.1111/j.1365-294X.2005.02757.x.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filogeografía&oldid=678721»