Finances del carbono
Les finances del carbono són una branca de finançació migambiental que cobrix ferramentes financeres, com el comerç de drets d'emissió, per a reduir l'impacte dels gasos d'efecte hivernàcul (GEI) en el mig ambient creant un mercat que resulte en un preu a les emissions d'estos gasos (principalment diòxit de carbono, per lo que l'expressió "mercat de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernàcul" s'abrevia a "mercat de carbono" o "mercat d'emissions").
Les oportunitats i riscs financers impacten en els balanços empresarials. Els instruments basats en el mercat són capaços de transferir el risc migambiental i conseguir objectius migambientals. Els assunts relacionats en el calfament mundial i les emissions de GEI deuen abordar-se com a decisions estratègiques de gestió.
El terme "finances del carbono" s'aplica en general a inversions en proyectes de reducció d'emissions de GEI i la creació d'instruments financers comercialisables en el mercat de carbono.
Història
[editar | editar còdic]El mercat per a la compra d'emissions ha creixcut exponencialment des de la seua concepció en 1996.
Lo següent són estimacions del mercat d'emissions en tot lo món segons el Banc Mundial:[1][2]
Volum (millons tonellades mètriques, MtCO2)
- 2005: 718 (330 en els principals mercats de assignació (allowances) + 388 en transaccions basades en proyectes)
- 2006: 1 745 (1 134 en els principals mercats de assignació + 611 en transaccions basades en proyectes)
- 2007: 2 983 (2 109 en els principals mercats de assignació + 874 en transaccions basades en proyectes)
- 2008: 4 836 (3 278 en els principals mercats de assignació + 1 072 en compensació puntuals i secundàries + 486 en transaccions basades en proyectes)[3]
- 2009: 8 700 (7 362 en els principals mercats de assignació + 1 055 en compensació puntuals i secundàries + 283 en transaccions basades en proyectes)[3]
- 2010: 8 772[4]
- 2011: 10 281[5]
2012 (reflectint senyes de 2011) va ser l'últim any en el que el Banc Mundial va publicar l'informe "Estat i tendències del mercat de carbono" (State and trends of the carbon market), del que s'extrau esta série de sifres, substituint-ho a partir de 2013 per "Estat i tendències del preu del carbono" (State and trends of carbon pricing). Açò reflectix l'aposta per impondre un preu a les emissions de diòxit de carbono (preu del carbono)[6] en lloc de deixar que el mercat determine un preu, ya que açò ha resultat[7] en una sifra massa baixa com per a estimular la reducció d'emissions.
En 2017 China va llançar el major mercat mundial d'emissions: més de 3 300 MtCO2.[8]
El Protocol de Kyoto de 1997 va definir el Mecanisme de desenroll net (CDM per les seues sigles en anglés), que permet compensar emissions en països desenrollats en l'inversió en proyectes de reducció d'emissions en països en desenroll com China, Índia o els de Llatinoamèrica.
La Implementació Conjunta (JI per les seues sigles en anglés) és un atre mecanisme que permetia a les inversions en països desenrollats generar crèdits d'emissions per al mateix país o un atre també desenrollat.
Banc Mundial
[editar | editar còdic]El Banc Mundial va crear per a estos fins l'Unitat de Finances de Carbono de el Banc Mundial (CFU per les seues sigles en anglés). Esta CFU ampra els diners contribuïts per governs i companyies dels països de la Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE) per a comprar reduccions de emissions de GEI basades en proyectes en països en desenroll i economies en transició. Estes reduccions s'adquirixen —a través d'un dels fondos de carbono que administra la CFU— en nom del govern o empresa que contribuïx, i dins dels marcs de el CDM o de la JI.[9] El Banc Mundial recolza particularment el Programa d'Activitats (una modalitat de desenroll de proyectes, abreviada PoA).[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «State and Trends of the Carbon Market 2007». World Bank.
- ↑ «State and Trends of the Carbon Market 2008». World Bank.
- ↑ 3,0 3,1 Kossoy, Alexander (2010). State and trends of the carbon market 2010 (en anglés), Washington D.C., Estats Units: Banc Mundial, p. 12.
- ↑ Kossoy, Alexander (2012). State and trends of the carbon market 2012 (en anglés), Washington D.C., Estats Units: Banc Mundial, p. 13.
- ↑ «State and trends of the carbon market 2012».
- ↑ «EL PRECIO DEL CARBONO».
- ↑ Carlos Martínez Cambrer. «El preu de el CO2 afona el comerç d'emissions».
- ↑ «[1]». Consultat el 8 de juny de 2018.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2008. Consultat el 8 de juny de 2018.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2017. Consultat el 8 de juny de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Finanzas del carbono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.