Flúor 18
El 18F és un radioisòtop de flúor que és una font important de positronés. Té una massa de 18,0009380 (6) o i la seua periodo de semidesintegración és de 109,771 minuts. Es desintegra per emissió de positrones el 97% del temps i per captura electrònica el 3% del temps. Abdós modos de desintegració produïxen 18O estable.
Síntesis
[editar | editar còdic]En l'indústria radiofarmacéutica, el 18F es fabrica utilisant un ciclotrón o accelerador de partícules llineals per a bombardejar un blanc, generalment de 18O-aigua pura[1] o enriquit en protonés d'alta energia (típicament d'uns 18 MeV). El flúor produït està en forma d'una solució acuosa de fluorur 18, que s'utilisa en una ràpida síntesis química del radiofármaco. La molècula farmacèutica orgànica 18O no es fabrica abans de la producció del producte radiofarmacéutico, ya que els protones d'alta energia destruïxen dites molècules. Els radiofármacos que utilisen flúor deuen sintetisar-se en acabant de que s'haja produït el 18F.
Física
[editar | editar còdic]El 18F se substituïx a sovint per un grup hidroxilo en una molècula mare de radiotrazador, per propietats estéricas i electrostàticas similars. No obstant, açò pot ser problemàtic en certes aplicacions per possibles canvis en la polaridad de la molècula.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fowler J. S. and Wolf A. P. (1982) The synthesis of carbon-11, fluorine-18 and nitrogen-13 labeled radiotracers for biomedical applications. Nucl. Sci. Ser. Natl Acad. Sci. Natl Res. Council Monogr. 1982.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flúor 18» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.