Flatulència
Una flatulència (coloquialment: nyofla, peo, vent[1] o gas) és la mescla de gasés intestinals que és expulsada pel ano, en un sò i olor característics.[2] Estos gasos intestinals provenen de tres fonts: gasos produïts a partir dels aliments per colónies de bactèrias intestinals[3] i rents simbiòtiques que viuen en el tracto gastrointestinal dels mamífers;[2] diòxit de carbono (CO2), que es produïx per la neutralisació del àcit gàstric; i aire engolgut.[3] Quan són excessius o malolientes solen indicar la presència d'una malaltia no diagnosticada o no tractada, entre les que destaquen la malaltia celíaca, la sensibilitat al gluten no celíaca, el síndrome de l'intestí irritable i l'intolerància a la lactosa.[4][5]
Els gasos originats per la fermentació bacteriana (principalment hidrogen i metà) suponen aproximadament les ¾ parts del total de la flatulència.[3] En persones sanes, la freqüència d'evacuació de gasos a través del recte és variable.[6][7]
Flatulència des del punt de vista mèdic
[editar | editar còdic]Quan existix una excessiva producció i evacuació de gasos odoríferos, açò pot aplegar a ser socialment incapacitante per a algunes persones.[6] En general, la causa es deu a la fermentació per la microbiota del còlon de substàncies no digerides.[6] És un problema multifactorial i pot tractar-se de la manifestació d'una dolència orgànica,[6] com els trastorns de malabsorció.[6]
El cos humà està habitat per una comunitat de microorganismes vius denominats microbiota. S'estima que està composta per unes 1014 cèlules, dèu voltes més que el total de les cèlules humanes, la majoria en el còlon, predominant Firmicutes, Bacteroidetes i Actinobacteria.
Les principals malalties que, sense tractament, poden provocar un excés de gasos o que estos siguen malolientes són la malaltia celíaca, la sensibilitat al gluten no celíaca, el síndrome de l'intestí irritable i l'intolerància a la lactosa.[4][5]
Tots els animals expulsen flatos, incloent a molts invertebrats, pardals, cucs, formigues, peixos i reptils. Per la seua diferent dieta, el flato de carnívors, tals com a gossos i gats, per lo general és més oloroso que el dels herbívors, tals com les vaques.
La producció de gas en la fermentació bacteriana depén fonamentalment de la cantitat de residus fermentables de la dieta no absorbits en l'intestí prim que apleguen al còlon i de la composició de la flora colónica
Composició
[editar | editar còdic]La flatulència humana està composta de:
- nitrogen (ingerit, 70-85 %)
- hidrogen (produït per uns microbis i consumit per uns atres, 0-50 %)
- diòxit de carbono (produït per microbis aerobios o ingerit, 10-30 %)
- metà (produït per microbis anaerobio, 0-10 %)
- oxigen (ingerit, 0-10 %).
Els flatos també contenen partícules aerosolizadas d'excrements, encara que en cantitats minúscules.
La flatulència està composta principalment per nitrogen i no per metà, com comunament es creu.
El metà és produït per microorganismes metanógenos pertanyents al domini Archaea (no al domini Bactèria) que es troben en l'interior de l'intestí. El metà i el hidrogen són inflamables, per lo que algunes flatulència són susceptibles d'encendre's en fòc. A pesar d'açò, algunes proves sugerixen que dos de cada tres persones no expulsen metà en les seues flatulència.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «vent1». RAE.
- ↑ 2,0 2,1 Edicions Universitat de Salamanca© (ed.): «Flatulència». Dpto. de Sistemes de la Fundació General de l'Universitat. Diccionari mèdic-biològic, històric i etimològic. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2006).Med Hypotheses.67(2)
- 235-239.
- ↑ 4,0 4,1 «Flatulence». Servici Nacional de Salut del Regne Unit (NHS).
- ↑ 5,0 5,1 Czaja-Bulsa G(Apr 2015).Clin Nutr.34(2)ISSN 0261-5614.doi:10.1016/j.clnu.2014.08.012.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (2005 Sep).Gastroenterology.129(3)
- 1060-1078.
- ↑ (2002 Jul-Sep).Rev Gastroenterol Peru.22(3)
- 234-242.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cela, Camilo José: Diccionari secret. Madrit: Aliança, 1974. ISBN 84-206-1997-3.
- McGee, Harold: On Food and Cooking. Scribner, 1984. ISBN 0-684-84328-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flatulencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.