Fluix obscur

Fluix obscur

En cosmologia física, el fluix obscur és un mecanisme hipotètic propost per a explicar alguns resultats sorprenents en estudis recents del moviment a gran escala de grans cúmuls galàctics els quals semblen desplaçar-se cap a una zona entre les constelacions de Vés-la i Centauro.

S'ha observat que la velocitat dels cúmuls és diferent de la que es podria esperar de l'expansió de l'univers i esta velocitat no sembla decréixer en la distància, tal com seria predible si estos cúmuls estigueren acumulant velocitat com a conseqüència de la gravetat ordinària. Per a explicar-ho els investigadors han postulat que diferents parts de l'univers tendixen a tindre diferents velocitats, un vestigi del Big Bang. Se sospita que les fluctuacions d'estos camps de velocitat són els responsables del moviment de cúmuls.

Prediccions

En alguns models de l'inflació còsmica es pot interpretar un model en el que la velocitat primordial fluctua d'un punt a un atre com resposta gravitacional a estructures que per ara permaneixen fòra del univers observable; de fet, en 2010, estudis realisats per científics de la NASA utilisant 1000 cúmuls de galàxies situats fins a a 3000 millons d'anys llum sugerixen que este fenomen pot estar produït o be per l'atracció gravitatoria d'un atre univers, o be per una regió del espai-temps radicalment distinta a la nostra, pero en qualsevol cas molt més allà de l'univers observable.

El model prediu l'existència de dos regions en este univers, una de les quals podria ser la que va trobar l'astrònom Alexander Kashlinsky (1957-) del Goddard-Space-Flight-Center de la NASA. L'atra regió en tal comportament estaria en un part inaccessible i no observable del nostre univers.

En 2005, Laura Mersini-Houghton, física teòrica de l'Universitat de Carolina del Nort en Chapel Hill, i Richard Holman, professor de l'Universitat Carnegie Mellon, varen predir l'existència de certes anomalies en la radiació de fondo, degudes a l'atracció gravitatoria que atres univers eixercirien sobre regions del nostre.

Troballes experimentals

Investigacions realisades en ajuda de supernovas de tipo Ia posen en dubte l'existència d'este fenomen, pero la resposta definitiva no s'obtindria fins a 2012, quan es feren públics els resultats obtinguts pel satèlit Planck de l'Agència Espacial Europea (ESA).

En juny de 2013 es va publicar un mapa còsmic que inclou les senyes de la radiació de fondo conseguits pel telescopi Planck de la ESA. Dit mapa mostra una forta concentració en la mitat sur del cel i un 'punt fret' (‘cold espot’) que no pot ser explicat en les lleis actuals de la física, pero que concordaria en les prediccions de Mersini-Houghton i Holman. No obstant estudis posteriors han mostrat que en realitat sembla ser una enorme zona de l'univers en a penes galàxies.

cal destacar, no obstant, que encara que l'anàlisis de les senyes preses per eixa missió sugerixen que el fluix obscur no existix en 2015 Kashlinsky i colaboradors, analisant dits senyes i uns atres procedents de la missió WMAP, afirmen tindre proves de la seua existència.