Anar al contingut

Fluorur de ferro (II)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El fluorur de ferro (II) o fluorur ferroso és un compost inorgànic en la fòrmula molecular FeF2. Forma un tetrahidrato FeF2·4H2O al que a sovint es fa referència en els mateixos noms. Les formes anhidra i hidratada són sòlits cristalins blancs.[1] [2]

Estructura i unió

[editar | editar còdic]

El FeF₂ anhidro adopta l'estructura rútil del TiO₂. En conseqüència, els cationes de ferro són octaèdrics i els aniones de fluorur són trigonals plans.[3] [4]

El tetrahidrato pot existir en dos estructures o polimorfos diferents. Una d'elles és romboèdrica i l'atra, hexagonal; la primera presenta un desorde. [1]

Com la majoria dels composts de fluorur, les formes anhidra i hidratada del fluorur de ferro (II) presenten un centre metàlic d'alt espin. Els estudis de difracció de neutrons a baixa temperatura mostren que el FeF₂ és antiferromagnético.[5]

Propietats físiques seleccionades

[editar | editar còdic]

El FeF₂ sublima entre 958 i 1178 K. Per mig dels métodos de torsió i Knudsen, es va determinar experimentalment la calor de sublimació, que va resultar ser de 271 ± 2 kJ mol-1. [6]

Per a calcular l'energia d'atomisació del Fe+, es propon la següent reacció:[7]

FeF2 + i → Fe+ + F2 (o 2F) + 2i


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (1960).Acta Crystallographica.13(11)
    953–956.doi:10.1107/S0365110X60002302.
  2. Dona-li L. Perry (1995), "Handbook of Inorganic Compounds", page 167. CRC Press. ISBN 9780849386718
  3. (1954).J. Am. Chem. Soc..76(21)
    5279–5281.doi:10.1021/ja01650a005.
  4. Acta Crystallographica Section B.45(6)
    549–555.ISSN 0108-7681.doi:10.1107/S0108768189007664.
  5. Erickson, R.. “Neutron Diffraction Studies of Antiferromagnetism in Manganous Fluoride and Some Isomorphous Compounds”. Physical Review 90 (5): 779–785. doi:10.1103/PhysRev.90.779. Bibcode1953PhRv...90..779I.
  6. Journal of Chemical & Engineering Data.41(1)
    14–20.ISSN 0021-9568.doi:10.1021/je950115w.
  7. Journal of the American Chemical Society.87(21)
    4754–4756.doi:10.1021/ja00949a016.