Anar al contingut

Fobos-Grunt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fobos-Grunt

La sonda Fobos-Grunt (en rus: Фобос-Грунт) va ser una missió planejada per Rússia en l'objectiu principal d'explorar el satèlit Fobos del planeta Mart. Per la seua banda Grunt es referix a sol o terra, ya que la sonda pretenia arreplegar una mostra de la superfície del satèlit i retornar en ella a la Terra. En anglés és freqüent trobar a esta missió en atres noms, especialment com Phobos-Grunt pero també com Fobos Explorer i Phobos Sample Return Mission.

Va ser la segona missió a Mart de la Roscosmos despuix de la fracassada Mars 96. En el proyecte va participar també China, que va construir un orbitador, aixina com colaboracions menors d'atres països.

La Fobos-Grunt pròpiament dita es componia de dos mòduls, estant previst que abdós aterrisaren en Fobos. El més chicotet, carregat en les mostres, tornaria a la Terra en el 2012. El més gran, que permaneixeria en la superfície del satèlit durant un any, estudiaria el mig ambient de Mart, incloent el seu atmòsfera, les tempestats d'arena, el plasma i la radiació i també serviria d'enllaç de comunicacions en les estacions finlandeses.

El desenroll de la sonda es va iniciar en 2001 i els dissenys inicials varen finalisar en 2004. Es prevea que la missió seria llançada en octubre de 2009, utilisant un vehícul llançador Soyuz, pero la mateixa va ser posposta per a mediats de 2011 reemplaçant-se el vector per un llançador Zenit.

Objectius de la missió

[editar | editar còdic]
Fobos fotografiat per la Mars Global Surveyor en l'any 2003.
  • Recolectar mostres de sol (regolito) de Fobos i retornar en elles a la Terra
  • Estudie in situ de les propietats físiques i químiques de la superfície de Fobos.
  • Estudi de l'estructura interna de Fobos.
  • Anàlisis dels moviments de Fobos.
  • Monitoreo de l'atmòsfera de Mart, incloent la dinàmica de les tormentes de pols i els canvis estacionals.
  • Estudiar l'entorn marcianà, com el nivell de radiació, plasma i pols planetària.

Desenroll del proyecte

[editar | editar còdic]

La missió es va concebre en 1999 pero, per la profunda crisis econòmica russa, no va tindre assignació presupostària fins al 2004. Els retarts varen fer que la data inicial de llançament -2007- resultara massa precipitada, aixina que es va postergar per al 2009, i posteriorment per a 2011.[1] Al mateix temps, per a abaratir costs, es va reduir el tamany de la sonda que va passar de llançar-se en un Protón al més chicotet i econòmic Soyuz.[2]

La construcció, a càrrec de NPO Lavochkin, va començar en el 2006. De la part científica es varen encarregar l'IKI (Institut d'Investigacions Espacials) i l'Institut Vernadsky de Geoquímica i Química Analítica.[3] L'Institut Keldysh de Matemàtica Aplicada (conegut en anglés com KIAM) va ser el responsable del càlcul de trayectòries. Per la seua banda el Centre Pilyugin (en la colaboració de el KIAM) va desenrollar el sistema de control de navegació de la sonda.[4]


L'inclusió de la sonda chinenca Yinghuo-1 excedia les capacitats de càrrega del Soyuz, per lo que es va decidir canviar l'eixida llançador pel Zenit, lo que permetria també el llançament en el 2011 a pesar de que les condicions eren menys favorables.[5]

Inicialment es va estudiar la possibilitat d'incorporar propulsió iònica a la sonda, concretament uns impulsors C3.C3.B construïts per la C3.C3.B Fakel. No obstant, en la documentació presentada per C3.NPO Lavochkin en el C3.IKI de 2007 no es mencionaven, lo que fa pensar que esta opció va ser descartada en favor de motors químics, provablement per les dificultats que planteja per al sistema de navegació.[6]

Dificultats

[editar | editar còdic]

A data de maig de 2008 s'havien construït varis elements de la sonda pero faltaven prou per terminar. De fet molts observadors independents varen indicar que la construcció de la Fobos-Grunt estava trobant retarts, afirmant que el llançament deurà retardar-se al 2011. En concret, segons dites fonts, fins a eixa data havien aparegut els següents problemes:[7]

  • La carència de personal especialisat despuix d'anys d'inactivitat.
  • L'integració de la sonda chinenca Yinghuo-1.
  • La restauració de les estacions de seguiment terrestres (abandonades des del llançament de la Mars 96).
  • La construcció del instrumental científic.
  • El hardware de la sonda no complia els requisits tècnics ni tenia suficient fiabilitat. Se citen especialment:
    • Vàlvules de combustible
    • Control tèrmic
    • Sistema elèctric
    • Sistema de control de vol
    • Sistema de control de l'instrumental científic

Alguns crítics varen afirmar que semblant cantitat obedia també al fet de que els russos no confiaven que la tornada de les mostres tinguera èxit, per lo que a lo manco intentarien arreplegar la major cantitat possible de senyes de Fobos i de Mart. Alguns analistes consideraven que l'elecció del Zenit com a llançador era poc fiable ya que esta eixida mai ha llançat un objecte més allà d'òrbita terrestre; per este motiu consideraven possible que finalment s'utilisara el Protón.[8]

A pesar de tot açò el director general de C3.KIAM Lavochkin va insistir que la construcció alvançava segons lo previst i que, a diferència de la Mars 96, es contava en presupost suficient, per lo que el llançament no sofriria retarts.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Phobos-Grunt missió». www.russianspaceweb.com. Consultat el 2026-04-24.
  2. «Fobos-Grunt: història d'una sonda marcianana» (en és). Eureka. Consultat el 2026-04-24.
  3. «Fobos-Grunt & Yinghuo 1 | Zenit-2 FG | Next Spaceflight» (en en). nextspaceflight.com. Consultat el 2026-04-24.
  4. «Russia to test Mars lander for 2011 flight - UPI.com» (en en). UPI. Consultat el 2026-04-24.
  5. «Yinghou-1 (Lighting from Firefly-1) Mars Probe».
  6. Planetary and Space Science.86
    155–159.ISSN 0032-0633.doi:10.1016/j.pss.2011.02.008.Consultat el 2026-04-24.
  7. «Rússia torna a Mart en la sonda Fobos-Grunt» (en és). C3.KIAM.és. Consultat el 2026-04-24.
  8. «Space Probes - an overview | ScienceDirect Topics». www.sciencedirect.com. Consultat el 2026-04-24.
  9. «Falle de la sonda russa Fobos-Grunt posa en dubte missions espacials de llarga duració» (en és). Sputnik Món. Consultat el 2026-04-24.


Referències

[editar | editar còdic]