MetNet

Les MetNet són una série de sondes espacials en l'objectiu de prendre senyes meteorològics del planeta Mart. Les sondes són de chicotet tamany (uns 20 kg) per lo que es pretén fabricar-les en grans cantitats.

Les sondes es construïxen baix el liderage del Institut Meteorològic Finlandés, i en la participació del Institut d'Investigació Espacial (IKI) de la Acadèmia de Ciències de Rússia (en colaboració en NPO Lavochkin) i el Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) d'Espanya.

El desenroll dels MetNet va començar en el 2001, en la construcció dels primers prototips en el 2003-2006. Entre les opcions barallades per al seu llançament es va trobar la fallanca Fobos-Grunt en 2011 la primera d'elles, no sent incorporats finalment a la missió per excés de pes.

El cost de cada estació d'aterrisage està estimat en un milló d'euros, mentres que el de la missió completa (en el orbitador) en 295 millons d'euros.

Objectius

Etapes del descens.

Estudi de la distribució i circulació de l'aigua, diòxit de carbono i pols
Estudie de l'interacció entre sol i atmòsfera.
Determinació de les característiques atmosfèriques en vertical.
Observació de les núvols.
Pren de senyes sísmics i magnètics.
Caracterisació de l'atmòsfera a mesoescala.
Realisació de prediccions meteorològiques.
Comparació entre observació orbital i en el sol.

Desenroll de la missió

Els MetNet poden enviar-se a Mart de camí al planeta o be una volta en òrbita. Per a la Fobos-Grunt s'ha triat la primera opció, lo que significa que volaran en solitari durant uns dies o semanes. Per a la missió definitiva es preveu que es faça de les dos formes.

Els llocs d'aterrisage prevists no han segut anunciats, si be es té preferència per:

Estudiar zones científicament interessants (pols, Hellas Planitia, Tharsis, etc.).
Estudiar zones ya caracterisades en anterioritat (llocs d'aterrisage de les Viking i Mars Pathfinder).
Per a la Mars MetNet, crear una ret d'unes cinc estacions relativament propenques entre sí.

Les sondes es protegiran de la calor de la reentrada per mig d'un escut inflable. Una volta la velocitat haja decaigut fins a mach 0'8, quan s'obrirà un nou escut inflable. La velocitat d'impacte sobre la superfície marcianana serà d'uns 45-55 m/s (160-200 km/h) i la deceleración màxima uns 500 Gs. Uns dos o tres semanes despuix de l'aterrisage, una volta comprovat l'estat de les sondes, començaran les operacions rutinàries.

L'objectiu és que els MetNet estiguen funcionant durant dos anys marcianans; si la missió termina eixe determini en èxit es planteja la possibilitat d'estendre-la per atres dos. Les estacions d'aterrisage es comunicaran en el orbitador cada uns pocs dies i est retransmetrà l'informació a la Terra. En cas necessari es poden usar algun dels atres orbitadores existents en Mart. Les estacions poden transmetre a un ritme de 16 kbps, mentres que el orbitador ho pot fer a 262.

Per l'us de RTGs russos com a font d'energia, tots els MetNet deuran partir en eixides russes. Cada u dels RTGs pesa 400 g i proporcionen només 0,5 W de potència, per lo que per a fer funcionar els instruments cal recórrer a bateries, que pesen 260 g. El orbitador, en canvi, funciona exclusivament en panels solars.

Instrumentació

En total les MetNet duen 14 instruments científics, que pesen un total de 2 kg .

Durant la fase de descens la sonda prendrà senyes per mig d'instruments disposts en la seua part exterior. Dispon de: cambra, termómetro i barómetro. Conte, ademés, en un accelerómetro en el seu interior.

Una volta haja chocat contra el sol entraran en servici els següents instruments:

En un màstil que es desplegarà cap a dalt: anemómetro, cambra, termómetro i higrómetro. En este màstil es troba, ademés, l'antena de comunicacions.
En l'interior de la sonda, per baix del nivell del sol: sismómetro, detector d'aigua i termómetros de subsol.
En la part exterior de la sonda, per damunt del nivell del sol: medidor de la transparència atmosfèrica.
Conectats a la sonda per mig de cables, en la superfície del sol: magnetómetro i analisador del sol.

Ademés d'açò, el orbitador previst (MetNet Orbiter) conta en un únic instrument per a estudiar la atmòsfera marcianana.

Vore també

Fobos-Grunt

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre MetNet.

MetNet [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)