Pronòstic del temps
El pronòstic del temps és l'aplicació de tecnologia i de ciència per a predir l'estat de l'atmòsfera per a un periodo futur i una localitat o regió donada. L'història del pronòstic del temps és milenària, encara que els paradigmas i les tècniques usades han canviat significativament. Els pronòstics es fan colectando tants senyas com siga possible sobre l'estat de l'atmòsfera (particularment temperatura, pressió atmosfèrica, vents, humitat i precipitacions) i usant coneguts processos atmosfèrics (a través de la meteorologia) per a determinar els patrons futurs atmosfèrics. No obstant, la naturalea complexa dels fenomens atmosfèrics i l'enteniment incomplet dels patrons i processos meteorològics fan que els pronòstics siguen menys segurs en incrementar-se el ranc temporal del pronòstic.
Història dels pronòstics del temps
[editar | editar còdic]La ciutadania influenciada fortament pel temps. Per milenis, la gent ha rebut prediccions de cóm seria el temps per un dia i fins a per una estació. En 650 a. C., els babilonios predien el temps d'acort a patrons de núvols. En 340 a. C., Aristóteles descrivia patrons del temps en la seua obra Meteorologia (Meteorologica). Els chinencs predien el temps a lo manco des de 300 a. C.
Els antics métodos de predicció del temps usualment prenien en conte l'experiència de senyalar patrons d'events. Per eixemple, un amanecer en cel nuvolat de color rojós se solia interpretar com l'inici d'un dia de mal temps, una idea popular que no caria de sentit ya que l'allumenament dels núvols per davall durant l'amanecer expressa nuvolositat nocturna durant les hores de major pressió atmosfèrica (l'aire i els núvols en ell, descendixen fins a una escassa altura del sol per la menor temperatura durant la nit) i posteriorment, en calfar-se durant el dia, s'eleva i poden produir-se precipitacions. L'experiència acumulada per generacions produïen un pronòstic (weather lore). De tots modos, estes prediccions no sempre es complien i tampoc es podien fer proves estadístiques rigoroses.
En l'invenció de la telegrafia en 1837, comença l'era moderna del pronòstic del temps. Abans, no era possible dur informació sobre l'estat del temps a distàncies alluntades, i si hi havia es transportava a la velocitat d'un ferrocarril a vapor, aixina el telégraf va donar reportes de les condicions del temps d'una gran àrea instantàneament. Aixina, es varen perfeccionar els pronòstics coneixent les condicions regionals.
No obstant lo anterior, el desenroll dels satèlits meteorològics ha deixat molt arrere tals llimitacions, encara que mai aplegue a ser un coneiximent perfecte en el temps i en l'espai.
Les dos personalitats que més varen acreditar el naiximent del pronòstic com a ciència varen ser Francis Beaufort (recordat per l'escala Beaufort) i el seu protegit Robert Fitzroy (desenrollador del barómetro Fitzroy). Abdós eren influents en la Naval Britànica i en els círculs governamentals, i varen ser ridiculisats per la prensa, encara que els seus treballs varen guanyar força acadèmica, i varen ser acceptats per l'Armada Britànica, formant la base del coneiximent actual del pronòstic del temps.
Estats del temps atmosfèric
[editar | editar còdic]- Solejat
- Escassa nuvolositat
- Nuvolositat parcial
- Majorment nuvolat
- Nuvolat
- Purneig
- Ramassada
- Pluja
- Ramassada, pluja intensa
- Precipitacions
- Tormentas
- Nevades
- araboga
- Vent (25 km/Hr, 40 km/Hr, 60 km/Hr, 80 km/Hr, 100 km/Hr i sobre 100 km/Hr.)
- Bruma
- calina o calima
- Nevant
- Boira terrera
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pronóstico del tiempo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.