Foederati

En la paraula llatina foederatus (plural foederati) es denominava en els primers temps de l'història de l'antiga República romana a qualsevol atra tribu itálica que, havent subscrit un tractat (foedus), no era considerada colónia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana, pero de la que s'esperava que proporcionara un contingent de soldats quan Roma ho necessitara. Es considerava als latini aliats de sanc dels romans, mentres que els demés itálicos eren, inicialment, federats o socii.

Orige del terme

Foederati procedix de la paraula llatina foedus, que designa un tractat solemne i vinculant d'assistència mútua a perpetuitat entre Roma i una atra nació. Foederati o foederatae civitates designava als pobles o ciutats vinculats a Roma per este tractat. Abans de la fundació de Roma, s'havia creat en el Lacio una confederació de ciutats llatines en capital en Alba Longa, que tenien una llengua, religió i costums comunes. Els ciutadans de cada una de les ciutats federades gojaven dels mateixos drets i deures:

• ius hospitalitatis (migrationis): el ciutadà federat tenia dret a ser acceptat i respectat en totes les ciutats federades, i en general gojava els mateixos drets i deures del ciutadà d'eixa ciutat, en excepció de casos particulars;
• ius commercii: tots els ciutadans federats podien comerciar lliurement i tenien dret a la propietat en cada ciutat federada com si fora la seua;
• ius connubi: un ciutadà federat podia casar-se en qualsevol dòna de la federació i també gojar de la paternitat de la seua descendència;
• ius reciperationis: si un ciutadà federat vera vulnerats els seus drets, podria invocar una reparació i la protecció per al futur

Si un ciutadà federat vera els seus drets ferits, podria invocar una reparació i la protecció per al futur.

Durant la República romana, el terme es referia específicament als socii, pero durant l'Imperi romà es va usar per a descriure a estats estrangers, regnes clients o tribus bàrbares a les que l'imperi brindava beneficis a canvi d'ajuda militar. El terme es va usar també, en particular baixe l'imperi, per a referir-se a grups de mercenaris «bàrbars» de diferents tamanys als que se'ls permetia per lo general assentar-se dins de l'imperi.

A la seua volta, el testic ha passat a les llengües romançades actuals, en les veus federació i els seus derivats, com, per eixemple, federalisme.

República

Durant la República romana, les friccions originades per les obligacions subjacents a estos tractats, sense els corresponents beneficis de ciutadania, varen conduir a una guerra Social entre els romans, en els seus aliats itálicos més propencs i estos socii, atres aliats itálicos desafectos.

Una llei de l'any 90 a. C., la Lex Julia, va oferir la ciutadania romana a tots els socis itálicos, entre els que ya no tenien tal estatus, les ciutats dels quals acceptaren una pau immediata en Roma, pactant dins de les seues condicions de convivència, costums i marc llegal. Òbviament que no totes les ciutats itálicas (per eixemple, algunes poderoses polis italiotas de la Magna Grècia, com Heraclea, Crotona o Sibari) varen estar preparades al principi per a incorporar-se a la res publica en calitat de ciutadans romans de ple dret; pero açò no va impedir, a penes un any despuix, en 89 a. C., per mig de la Lex Plautia Papiria, que s'otorgara la ciutadania romana a tots els habitants d'Itàlia. Més alvance, i fòra de la península itálica, varen existir alguns atres foederati, en este cas provincials, com els de les ciutats de Gades, Ebusus i Massalia.

Bibliografia

• Pietro Barinetti, Introduzione allo studio del diritto romà, Tipografia dei fratelli Fusi, Pavía, 1860.