Anar al contingut

Fonograma (llingüística)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En estos dos caràcters chinencs que signifiquen "nadar" i "empapar", es pot vore en cada u una part gràfica comuna en els costats esquerres, el radical associat en "aigua", i una atra part diferent en els costats drets, que són radicals derivats dels caràcters que signifiquen "presoner" i "bosc", estos són radicals fonètics i senyalen que els 2 caràcters representats es pronuncien igual que els caràcters dels que deriven els seus radicals, «qiú» i «lín» respectivament. Açò ve a ser lo més semblat a un fonograma en l'escritura chinenca.

Un és un grafema (caràcter escrit) que representa un fonema o una combinació de fonema, com les lletres del alfabet llatí o els signes dels silabarios japonesos. Un fonograma, a diferència dels morfogramas, ideogramas i logogramas, és la transcripció arbitrària d'un sò o grup de sons.[1]

Per eixemple, en castellà, la lletra "a" és un fonograma quan representa el sò [a], com en "casa".

No deu confondre's en el terme utilisat en l'indústria de la música per a designar qualsevol mig per a la fixació i reproducció de sò (com a discs, cassets i cintes).[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

"Un fonograma significa un sò presentat per una o més lletres. Fono és un element compositivo que entra antepost en la formació d'algunes veus espanyoles en el significat de veu, sò. Grama és un element compositivo que entra postpuesto en la formació d'algunes veus espanyoles en el significat de escrit, traç i llínea."

Relació arbitrària sò/escritura de signes

[editar | editar còdic]

Els ideogramas contenen en la seua forma una part del significat de la paraula que s'usen per a transcribir. Encara que arbitrari, el signe es construïx en sí mateixa d'acort en el significat. El fonograma, per la seua banda, no té tal relació en el significat: servix per a transcribir un sò independentment del significat al que es referirà este sò.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1992) Orthography, phonology, morphology, and meaning, Elsevier, pp. 78–. ISBN 9780444891402. Consultat el 2 de juliol de 2011.
  2. (1997) Learning to spell: research, theory, and practice across languages, Taylor & Francis, pp. 340–. ISBN 9780805821604. Consultat el 2 de juliol de 2011.


Referències

[editar | editar còdic]