Forma binaria

La forma binaria és una manera d'estructurar una peça musical en dos seccions relacionades entre sí que normalment es repetixen.

La forma binaria era molt popular durant el Barroc i freqüentment s'utilisava per a donar forma a moviments de sonates per a instruments de teclat. També s'utilisava per a obres molt curtes i d'un sol moviment.

Cap a la mitat de el XVIII va ser deixant d'utilisar-se i va ser sent substituïda per la forma sonata que potenciava el desenroll del material musical. En a on encara es manté el seu us és com un tema a partir del que desenrollar variacions. També queda incorporada grans obres i en formes més elaborades, com la forma sonata, en les que es mantenen certes estructures pròpies de la forma binaria.

Estructura

Una peça en forma binaria es caracterisa per tindre dos seccions (A i B) complementàries, en una duració aproximadament igual. La primera secció (A) escomençarà en una determinada tonalitat i modula normalment a una tonalitat pròxima. Les composicions en:

• tonalitats majors modulen típicament a la tonalitat de la dominant (major).
• tonalitats menors modulen a la tonalitat de la dominant (major o menor) o del relatiu principal.

La segona secció (B) escomença en la tonalitat novament establida, en a on permaneix durant un periodo indefinit de temps. Si obstante, encara que a efectes pràctics la considerem una "nova tonalitat", moltes voltes no es tracta realment de tal (sobretot en el modo menor), perque no solen aparéixer totes les alteracions necessàries. Despuix d'una certa activitat harmònica, abans de terminar, la peça modula una atra volta cap a la tonalitat original. En les composicions de el XVIII, era habitual que les dos seccions A i B estigueren separades per doble barra final en senyals de repetició, que indicava que tenien que ser repetides. De modo que pot esquematizarse la forma en les lletres AABB.

Vore també

• Forma ternaria
• Forma sonata
• Bar (forma musical)