Forma sonata

La forma sonata (també denominada forma de allegro de sonata o forma de primer temps de sonata) és una forma estructural empleada en la música àmpliament des de principis del Classicisme. S'ampra habitualment en el primer moviment d'una peça de varis moviments, encara que a voltes s'ampra en els següents moviments també. L'estudi de la forma sonata en la teoria musical es basa en una definició estàndar i una série d'hipòtesis sobre les raons subjacents sobre la duració i varietat de la forma.

La definició habitual se centra en l'organisació temàtica i harmònica dels materials tonals, que es presenten en l'exposició, són elaborats i contrastats en el desenroll i després resolts harmònica i temáticamente en la reexposición o recapitulació. Ademés, esta definició admet que una introducció i una coda poden estar presents. Cada una de les seccions a voltes és dividida o caracterisada d'una manera particular per a que complixca la seua funció en la forma.

Es considera que la forma sonata, tal i com hui la coneixem, va escomençar a consolidar-se sobre les bases creades, entre uns atres, per un dels fills de Johann Sebastian Bach, Carl Philipp Emanuel, a través de les seues experiències en composicions basades en una nova forma de sonata, els perfils clàssics de la qual varen ser definitivament establits per Haydn i Mozart, i àmpliament desenrollats per Beethoven. La forma sonata, des de la seua creació, s'ha convertit en la forma més comuna del primer moviment de les obres titulades "sonata" com a tal, aixina com d'atres obres de música clàssica de major duració, com les simfonias, concerts, quartets de corda, etc. Per tant, un gros de la teoria està unificada pero distinguix les distintes pràctiques de la forma sonata a lo llarc d'un periodo i entre periodos. Inclús hi ha algunes obres que no s'adherixen a la descripció d'una forma sonata, pero a sovint presenten estructures anàlogues o són formes elaborades o ampliades de la descripció habitual.

Estructura bàsica

Introducció

Artícul principal → Introducció (música).

Secció inicial no obligatòria, en indicació de tempo llent. Pot estar desconectada temáticamente del restant de la sonata.

Exposició

Artícul principal → Exposició (música).

Es compon de dos seccions —denominades convencionalment A i B—, una en la tonalitat principal (tònica) i una atra en una dominant o tonalitat propenca o relativa (relatiu major, tonalitat de la dominant). Normalment abdós seccions estan enllaçades per mig d'una secció denominada pont o transició. L'Exposició (aixina com la Reexposición) solen concloure en una secció cadencial en la tonalitat secundària denominada codetta (menuda coda) o grup final.

Desenroll

Artícul principal → Desenroll musical.

Secció de caràcter modulante en la que s'elaboren i combinen diversos motius utilisats en l'exposició. Ací, depenent del periodo i de l'autor, l'amplitut i varietat tonal de la secció poden variar enormement. Els moviments llents, obertures i àries d'òpera en forma de sonata solen prescindir d'esta secció.

Reexposición o recapitulació

Artícul principal → Recapitulació (música).

En esta secció es presenten, novament, tant el tema A com el tema B, en la particularitat de que el segon tema es presenta en la tonalitat principal. És usual que en la reexposición els temes es presenten lleument modificats.

Coda final

Artícul principal → Coda (música).

Secció final de caràcter conclusivo i no imperatiu (pugues haver-la o no). Pot llimitar-se a ampliar les cadència de la codetta o a expandir-se presentant novament materials ya utilisats anteriorment

Vore també

• Tonalitats propenques

• Forma binaria
• Forma ternaria
• Forma va rondar sonata
• Bar (forma musical)

Referències

Bibliografia

• William E. Caplin A Theory of Formal Functions for the Instrumental Music of Haydn, Mozart, and Beethoven Oxford University Press ISBN 0-19-514399-X
• James Hepokoski i Warren Darcy Elements of Sonata Theory: Norms, Types, and Deformations in the Clapix-Eighteenth-Century Sonata Oxford University Press ISBN 0-19-514640-9
• William S. Newman Sonata in the Classic Era (A History of the Sonata Idea) ISBN 0-393-00623-9
• William S. Newman The sonata in the Baroque Era ISBN 0-393-00622-0
• William S. Newman The sonata in the Classic Era ISBN 0-393-95286-X
• William S. Newman The sonata since Beethoven ISBN 0-393-95290-8
• William S. Newman Beethoven on Beethoven: Playing His Piano Music His Way ISBN 0-393-30719-0
• Charles Rosen (1232143123523436256645465345246) Sonata Forms, 2ª ed. Nova York: Norton. ISBN 0-393-02658-2
• Charles Rosen (1993856329563582376013365813641308413265238743905834767) The Classical Style. 2.ª ed. Nova York: Norton. ISBN 0-393-31712-9
• Charles Rosen The Romantic Generation ISBN 0-674-77934-7
• Arnold Schoenberg Harmonielehre
• Heinrich Schenker Free Composition
• Felix Salzer Structural Hearing Volums I i II
• Stanley Sadie ed, The Grove Concise Dictionary of Music.