Anar al contingut

Formació Cañadón Asfalt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Formació Cañadón Asfalt

La Formació Cañadón Asfalt és una unitat litoestratigráfica integrada per depòsits llacustres, volcànics, bioquímics, piroclásticos i epiclásticos que representa un dels principals registres del jurásico suramericà. S'ubica en la vall mija del riu Chubut (Departament Passe d'Indis), en el centre i nort de la Província del Chubut, en la Patagonia Argentina. Va ser definida per Stipanicic (1968) en els cañadones Sauzal (Lahuincó) i Asfalt, en els voltants del llogaret de Cerro Còndor.[1] La seua edat ha segut controvertida, ya que la datació en plom-urani dels llits de toba volcànica ha donat vàries edats diferents.[2] Per eixemple hi ha hagut treballs que han sugerit que la deposición d'esta va començar al voltant de 171 Ma, durant el Aaleniense superior, mentres que l'edat principal per al Membre Inferior de les Chacritas és d'al voltant de 168 Ma, durant el Bajociano, Bathoniense i Calloviano. El Membre Posat Almada suprayacente sembla estar entorn als 158 ma, o edat Oxfordiana.[3] Si ben treballs recents, inclós el descobriment de zircones prop de l'ubicació de la troballa de Bagualia, va permetre una datació precisa del Membre Les Chacritas com Toarciano mig-tardà, 178-179 millons d'anys.[4] Aixina, s'ha pogut vore que esta formació va ser contemporànea de l'activitat volcànica local, part de la Província Volcànica de Chon Aike, sent un equivalent local a la Formació Mawson de l'Antàrtida (Província Volcànica de Ferrar) i al Grup Drakensberg de Suràfrica (Província Volcànica de Karoo).[5]

Es troba en la Conca del Cañadón Asfalt, una conca de rift en la província de Chubut del noroest de la Patagonia, en el sur d'Argentina.[6] Dita conca va començar a formar-se en el Jurásico Inferior (Hettangiano, c.200 millons d'anys).[7]

El ranc de la formació és objecte de controvèrsia, ya que existixen dos hipòtesis: la primera parla de la formació de dos Subformaciones, que consistix en depòsits llacustres formats pels sediment del Jurásico Inferior, i l'atra senyala que es compon principalment de sediment fluvials (depositats pels rius) del Jurásico Superior. Ademés, esta última podria estar relacionada en la Formació Cañadón Calcáreo i no pertànyer a la formació Cañadón Asfalt, o ser part de la Formació Serra de la Manea.[8] Cañadón Asfalt s'ha obert com a conseqüència de la ruptura incipient de Sudamérica i Àfrica pels moviments d'extensió i els fenomens d'acumulació simultàneus als distints episodis de reactivació tectónica.[9]

Es compon de depòsits fluvials-llacustres, típicament areniscas i lutitas en una seqüència evaporítica paleolacustre salina de calcàrea en el seu membre més baix Les Chacritas.[10] Entremesclades en estes hi ha tobas volcàniques. Es dividix en dos membres, el Membre Les Chacritas, i el membre suprayacente Lloc Almada, pero este últim també ha segut assignat a la Formació Cañadón Calcáreo per atres autors.[11]

Història

[editar | editar còdic]
Localisació de la Fm Cañadón Asfalt

L'estudi dels depòsits jurásicos de la Conca del Cañadón Asfalt es va iniciar en Alejandro Matveievich Piatnitzky en 1936, que va estudiar la zona des del Riu Gènova fins al Riu Chubut, dividint vàries unitats estratigráficas, a on va descriure les primeres capes que poden vincular-se en la Formació Cañadón Asfalt, les cridades "Capes de Esteria", recuperades en llocs com el Canó de Bagual, associades a restants vegetals com el gènero Artrotaxites, assignant-les a l'interval Jurásico.[12] Els seus treballs varen ser seguits per varis autors, pero va ser M.A. Flors, en 1948-1957 en el seu estudi de les capes compreses entre el riu Chubut, la Serra Quadrada i el Valle del Sapo, qui va definir estes capes de la Esteria com a pissarres bituminosas, trobant en elles restants de saurópodos i de flora, lo que va dur a sugerir que es referira esta secció al Jurásico mig superior.[13] En 1949, esta unitat de Esteria va ser referida al Grup Serra de Olte per J. Frenguelli, qui també va descriure alguns restants florals.[14] Va ser l'equip liderat per Stipanicic el que va nomenar a la Formació Cañadón Asfalt, referida llavors com una unitat Calloviana-Oxfordiana.[1] Seguint esta definició, Tasch & Volkheimer varen fer, en 1970, la principal revisió faunística inicial dels estrats, en clar enfocament en la fauna espinicaudatense, en també les primeres correlació regionals.[15] Este treball va ser seguit per uns atres com C. Nakayama en 1972, F. Nullo & C. Proserpio en 1975 o J. M.C. Turner en 1983, tots ells centrats en aspectes geològics de l'unitat.[13] En 1979, Bonaparte va realisar la primera descripció de restants de dinosauris de la localitat, incloent Patagosaurus, Piatnitzkysaurus i Volkheimeria.[16] Cap als anys 90, Cañadón Asfalt va ser subdividida en seccions inferiors i superiors, sent la més antiga equivalent a la Formació Posat Gilbert i la superior coetánea a la Formació Cañadón Calcáreo.[17] Posteriorment en 2005, E. G. Figari, seguint els seus treballs de 1990, va establir els dos membres actuals, cridats llavors membre inferior i membre superior.[18] En 2012, estos dos varen ser denominats Membre inferior Les Chacritas i Membre superior Lloc Almada.[7] Treballs recents com el de Cúneo et al. en 2013 han demostrat que la formació és més antiga, i que algunes de les seccions que formen el membre Posat Almada pertanyen a la Fm Cañadón Calcáreo.[2] Més allà de les datacions en U-Pb i zircón Lu-Hf, els treballs locals s'han centrat en el descobriment de nous jaciments fosilíferos (els jaciments "Canella" i "A12", per eixemple) i en la revisió de les troballes tant florísticos com faunísticos dels rics jaciments anteriorment descoberts

(especialment en el jaciment "Formage rallado").[19]

Geologia

[editar | editar còdic]
Mapa geològic de la província de Chubut, incloent la Fm Cañadón Asfalt

La conca del Cañadón Asfalt (el nom complet del qual és conca de rift Somuncurá-Cañadón Asfalt) representa una de les més extenses exposicions de roques jurásicas de Sudamérica. Llimita al noroest en el Batolito Patagónico Subcordillerano+Conca del Ñirihuau i al sur en el Alt de Cotricó, element estructural que la separa de la Conca del Golf Sant Jorge.[7] Es va desenrollar sobre un basamento Paleozoico, la composició del qual està dominada per roques plutónicas i metamòrfiques, que, junt a les capes tria-jurásicas formen part d'una successió local de 3 megasequencias, estant les jurásicas vinculades a un mosaic mixt de roques volcàniques (provablement vinculades a la Província ígnea silícica de Chon Aike, incloent unitats volcàniques contemporànees com la Formació Taquetrén) i sedimentarias (fluvials i llacustres).[20] La secció jurásica pot correlacionarse en un règim tectónico extens per a les unitats centrals de la conca, en presència també de models "pull-apart". Estos models "pull-apart" varen evolucionar basant-se en la presència combinada de diverses traces estructurals i deposicionales que inclouen capa d'orige llacustre associada a horisons vaporíticos i varis tipos de deformació sinsedimentaria, tot això en la presència de intercalació d'estrats basálticos. En esta conca, cap al sector sur es definixen tres microcuencas: Cerro Còndor, Cañadón Calcáreo i Fossati.[7][21] La rotació dels blocs jurásicos del Chubut no està documentada, no obstant les components laterals semblen haver estat lligades a l'extensió oblicua.[21] La província de Chubut es trobava en la part jurásica d'un Rift local que va ser resultat de la fragmentació de Gondwana, associada en extensió a l'obertura del Mar de Weddell i a la migració cap al sur de la Península Antàrtica, desenrollada de forma similar al rift vist en els depòsits coetáneos de les Montanyes Transantárticas (Especialment la Formació Mawson en la Terra de la Reina Alexandra). Esta conca es va vore afectada posteriorment per una fase de contracció regional durant el Cretácico Primerenc (que s'observa en la deposición del Grup Chubut).[21]


El vulcanisme local estava relacionat en la Província ígnea de Chon Aike, o Província Chon Aike-Antàrtica. El vulcanisme va ser producte del rifting inicial, lo que també va donar lloc al Karoo-Ferrar (Suràfrica i Antàrtida), a on les facies del Jurásico Primerenc en la Patagonia i la Conca de Larsen es varen depositar influenciades per l'espente que la conca de la Mar de Wedell va fer sobre les plaques circumdants, com es pot vore en les similituts entre la Formació Sweeney i la Formació Lonco Tapial.[22] En la Cañadón Asfalte el material volcànic es troba sobre primes capes de tobas produïdes per caigudes distales de cendra dins de les capes llacustres del Membre Chacritas inferior, en presència també de sectors en escassos fluix piroclásticos i fluix basálticos. La interdigitación entre depòsits carbonatados i volcaniclásticos és clarament evident en les afores de l'Estància Fossatti i en el Sector Nadal.[7][20] Atres sectors volcànics propencs que poden haver influït en esta formació són els Batolito subcordilleranos i cordilleranos de l'oest.[23]

Litologia

[editar | editar còdic]

La formació es compon principalment de sediment llacustres, tals com pelitas i calcàrees margosas. De manera subordinada s'observen lava de composició basáltica i sediment clásticos (conglomerats i breches) entre uns atres. En el membre inferior (Les Chacritas), es troben calcàreas, lutitas, areniscas i conglomerats, intercalados en basalts olivínicos; en tant el membre superior (Lloc Almada) presenta tobas, tufitas, lutitas i areniscas.[21]

Relacions estratigráficas

[editar | editar còdic]
La Fm Cañadón Asfalt en el Cerro Condor

La formació Cañadón Asfalt es recolza en discordança sobre les roques volcàniques de la Formació Lonco Trapial, i és coberta en discordança angular pels sediment continentals de la Formació Els Atobons pertanyent al Grup Chubut.[24] Per un atre costat, en el marge oriental del riu Chubut sobre la Formació Cañadón Asfalt es recolza per mig d'un contacte tectónico la Formació Cañadón Calcáreo, composta per una seqüència d'areniscas, conglomerats, lutitas, i calcàrees de manera subordinada.[21] En la Conca de Chubut, l'unitat equivalent és la Formació Mulanguiñeu (Zones de Nova Lubecka i Ferrarotti), de deposición marina (ambients llitorals a neríticos), en traces de material volcànic que evidencien la desembocadura de rius des de l'est, passant per la Formació Cañadón Asfalt.[25] Este tipo de depòsits marins en material volcànic també es troben en estrats de la mateixa edat en la Conca del Golf de Sant Jorge a l'altura de la Serra San Bernardo (no assignat a cap unitat pero en composició similar a la Formació Mulanguiñeu, Formació Lomas Chatas i Formació Osta Arena de Chubut al nort), sent abdós unitats partix de l'inundació liásica del Paleopacífico en la regió.[26] En el Sur la Formació Roca Blanca en el Massiç del Desijat marca l'inici d'una ecoregión Sinemuriano-Toarciense que s'estén fins a la Península Antàrtica, en la Formació Sweeney volcànica-llacustre i la Formació Anderson (Grup volcànic de la Terra de Ellsworth, Conca de Latady) en una flora casi idèntica a la vista en el membre Chacritas.[22]

Edat

[editar | editar còdic]

L'edat dels sediment de la Formació Cañadón Asfalt ha segut debatuda durant décades. Inicialment va ser Piatnitzky en 1939 qui va senyalar la posició sobreelevada d'estos sediment sobre el basamento, i va sugerir una possible edat jurásica basada en correlació regionals. En la descripció de la Formació Cañadón Asfalt en 1968, Stipanicic et al. varen definir que tant Cañadón Asfalt com Els Atobons eren d'edat "Dogger" (=jurásico mig).[1] En 1984, va haver un treball que correlacionó l'unitat en les successions de Ferrarotti, trobant diferències en el Cañadón Asfalt i capes superiors agrupades inicialment en ell, sugerint que pot haver una unitat distintiva del Jurásico Superior o del Cretácico Inferior.[27] En base en els microfósiles i la flora, es va assignar el Toarciano a Calloviano al membre Les Chacritas, mentres que el Calloviano-Tithoniano al membre Posat Almada.[21] No obstant, açò no va ser seguit per l'aparició de numeroses datacions radiométricas obtingudes a partir d'afloraments de diferents depocentros: a partir de 2007, a on es va obtindre una edat K/Ar de 170 ±4. 4 Ma per al Membre Les Chacritas, seguida en 2010 d'una més jove de 147,1 ± 3,3 Ma per al Membre Posat Almada, que va anar posteriorment reasignada a 161 ± 3 Ma per datacions O/Pb sobre circones en la localitat Estància La Sense Rumbo.[21] Després, en 2013 Cúneo et al. varen proporcionar les datacions considerades més controvertides fins a la data: Toarciano, 176,15 ± 0,12 i 178,766 ± 0,092 Ma en el Cerro Bayo i el Cerro Còndor respectivament, encara que açò va ser inicialment impugnat (en 168,2 ± 2. 2 Ma per al membre Chacritas), i el Lloc Almada va ser delimitat en 2017 a 160,3 ± 1,7-158,3 ± 1,3 Ma (Calloviano-Oxfordiano).[3] No obstant, va ser una datació més recent la que va delimitar plenament al Membre Les Chacritas a l'edat del Toarciano Mig-Tardà (179,4 ± 0,059 Ma, 179,4 ± 0,13 Ma i 177,2 ± 0,4 Ma), edat que va ser recolzada en el descobriment de zircones del mateix ranc en les capes de Bagualia (Cañadón Bagual) i en atres afloraments, incloent el càlcul de l'edat detallada en el nivell més alt del membre demostrant una restricció d'edat definitiva de tota la biota recuperada en estes capes a 179. 17 ± 0,12 Ma-178,07 ± 0,21 Ma.[5][28] El membre Posat Almada es troba en una situació més complexa, ya que sembla que algunes o totes les seues capes poden pertànyer en realitat a la Formació Cañadón Calcáreo.[21] Inclús s'ha sugerit una unitat separada entre abdós, la Formació Serra de la Manea, i esta última pot incloure gran part de les capes de Lloc Almada.[29]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 “Les formacions presenonianas en el denominat Massiç Nord patagónico i regions adjacents. Revista Associació Geològica Argentina” . 23 (2): 67-95.
  2. ↑ 2,0 2,1 “High-precision O–Pb geochronology and a new chronostratigraphy for the Cañadón Asfalte Basin, Chubut, central Patagonia: Implications for terrestrial faunal and floral evolution in Jurassic” . Gondwana Research 24 (3–4): 1267–1275. doi:10.1016/j.gr.2013.01.010. ISSN 1342-937X. Bibcode: 2013GondR..24.1267C.
  3. ↑ 3,0 3,1 “U-Pb and Lu-Hf zircon geochronology of the Cañadón Asfalt Basin, Chubut, Argentina: Implications for the magmatic evolution in central Patagonia” . Journal of South American Earth Sciences 78: 190–212. doi:10.1016/j.jsames.2017.05.001.
  4. ↑ “Extinction of herbivorous dinosaurs linked to Early Jurassic global warming event” (2020). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 287 (1939): Article ID 20202310. doi:10.1098/rspb.2020.2310. PMID 33203331.
  5. ↑ 5,0 5,1 “[https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/___caps_42___ Clapix Toarcian continental palaeoenvironmental conditions: An example from the Canadon Asfalte Formation in southern Argentina]” . Gondwana Research 89 (1): 47–65.
  6. ↑ “Sedimentology and paleoenvironments of the Les Chacritas carbonate paleolake, Cañadón Asfalt Formation (Jurassic), Patagonia, Argentina” (2013). Sedimentary Geology 284–285: 91–105. doi:10.1016/j.sedgeo.2012.11.008. Bibcode: 2013SedG..284...91C.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Figari, Eduardo G. (2015). “Estratigrafia i evolució geològica de la Conca de Cañadón Asfalt, Província del Chubut, Argentina”. Latin American Journal of Sedimentology and Basin Analysis 22: 135–169. Recuperate le 2018-09-10.
  8. ↑ «Datacions geocronológicas preliminars en la Conca Cañadón Asfalt, Jurásico de Chubut, Argentina».
  9. ↑ «Estratigrafia i evolució geològica de la Conca de Cañadón Asfalt, província del Chubut, Argentina».
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada FaunaChacri
  11. ↑ “A Theropod Dinosaur from the Clapix Jurassic Cañadón Calcáreo Formation of Central Patagonia, and the Evolution of the Theropod Tarsus” (1 de novembre 2017). Ameghiniana 54 (5): 539–566. doi:10.5710/amgh.12.10.2017.3105. ISSN 0002-7014.
  12. ↑ “Estudi geològic de la regió del riu Chubut i del riu Genoa” . Bolletí Informacions Petroleres 12 (137): 83-118.
  13. ↑ 13,0 13,1 “Evolució tectónica de la conca de Cañadón Asfalt (zona de la Vall Mija del Riu Chubut)” . (Tesis doctoral, Universitat de Buenos Aires. Facultat de Ciències Exactes i Naturals). 1 (1): 1-198.
  14. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada MAINBIO
  15. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ConchoA
  16. ↑ “Dinosaurs: A Jurassic Assemblage from Patagonia” . Science 205 (4413): 1377-1379.
  17. ↑ “Reactivació tectónica Jurásico-Cretácica en el Chubut Central, Argentina” . XI Congrés Geològic Argentí, Resumenes 11 (2): 315-317.
  18. ↑ “Evolució Tectónica de la Conca de Cañadón Asfalt” . Facultat de Ciències Exactes i Naturals, Universitat Nacional de Buenos Aires. Biblioteca Digital FCEN-UBA.
  19. ↑ V Simpòsium Argentí del Jurásico.5(1)
    12.Consultat el 20 d'octubre de 2022.
  20. ↑ 20,0 20,1 Figari, Eduardo G. (2015). “Estratigrafia i evolució geològica de la Conca de Cañadón Asfalt, Província del Chubut, Argentina”. Latin American Journal of Sedimentology and Basin Analysis 22: 135–169. Recuperate le 2018-09-10.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Relatorio Geològic.21(3)
    187- 267.Consultat el 9 de setembre de 2022.
  22. ↑ 22,0 22,1 “A new stratigraphy for the Latady Basin, Antarctic Peninsula: Part 1, Ellsworth land volcanic group” . Geological Magazine 143 (6): 777-796.
  23. ↑ “Petrology and SHRIMP U-Pb zircon geochronology of Cordilleran granitoids of the Bariloche area, Argentina” . J. S. Am. Earth Sci. 32 (4): 508-530.
  24. ↑ VII Congrés Geologico Argentí, Neuquén.1(4)
    471-480.
  25. ↑ Bolletí, Direcció de Mines i Geologia, Argentina.51(4)
    1-73.Consultat el 24 de setembre de 2022.
  26. ↑ Relatorio de el XV Congrés Geològic ArgentinoAsociación Geològica Argentina Bons aires.1(4)
    129-147.Consultat el 24 de setembre de 2022.
  27. ↑ “Estratigrafia i facies del Jurásico entre Nova Lubecka, Ferrarotti i Cerro Colorat. La seua relació en els depòsits coetáneos del Chubut central” (22 de juliol 1984). IX Congrés Geològic Argentí, Actes III: Sant Carlos de Bariloche 3 (4): 283-299.
  28. ↑ (2022) «Sauropods from the Early Jurassic of South America and the Radiation of Eusauropoda», South American Sauropodomorph Dinosaurs. Record, Diversity and Evolution, Springer, pp. 131–163. doi:10.1007/978-3-030-95959-3. ISBN 978-3-030-95958-6.
  29. ↑ “The Serra de la Manea Formation (Titho- Neocomian) Composite- Stratotype, Cañadon Asfalt Basin, Patagonia, Argentina.” . XVIII Congrés Geològic Argentí 18 (2): 1012-1013.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Formació_Cañadón_Asfalt&oldid=639297»