Anar al contingut

Batolito Patagónico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chile - Cochamó climbing 11 - granite cliffs and lush valley (7019790007).jpg
Plutones de granit en la vall de Cochamó, Chile.

El batolito Patagónico és una série de plutones ígneos en els Vages patagónicos d'Argentina i Chile, que constituïx una de les principals associacions petrotectónicas originades per subducción de la vora pacífic de Sudamérica.[1]

S'estén aproximadament entre les latitut 41° i 56° sur, a l'oest de la conca Austral de Magallanes.[2]Es presenta com una cordonera contínua en direcció nort-sur en casi tota la seua extensió, canviant a este-oest en la seua part més austral.[3]

És una intrusió múltiple en edats radiométricas compreses entre els 160 i 12 Ma.[4][5]En el seu segment nort, la vora occidental del batolito talla al complex metamòrfic Chonos, mentres que en la seua part oriental intruye al complex metamòrfic andino oriental.[3]

Es dividix en tres seccions:


  • Batolito Nor-Patagónico (40-41° - 47° S)[4][3] format en el Mesozoico-Cenozoico, conformat per una colecció de plutones individuals formats per granodiorita, tonalita i diorita, entre atres roques. La majoria d'estos plutones són del Cretácico al Mioceno (135 Ma a 25-15 Ma). També es varen introduir leucogranitos del Mioceno tardà al Plioceno primerenc (10 a 5 Ma). Les intrusions del Terciario se centren en la zona de falla Liquine-Ofqui i inclouen alguns cossos de gabro.[6]
  • Batolito Sur-Patagónico (47°- 53° S)[3] és un grup de plutones en la Patagonia sudoccidental. Les roques del batolito inclouen granit, leucogranito, tonalita, granodiorita, diorita, gabro i dics máficos. Els primers plutones del batolito es varen formar a finals del Jurásico i els magma provablement varen derivar de l'anatexia. Este magmatismo primerenc va produir un magmatismo bimodal que va formar tant leucogranito com gabro.[7]
  • Batolito Fueguino (53° - 56° S)[3]en el qual es reconeixen roques plutónicas del Jurásico tardà, Cretácico i Paleógeno, incloent leucogranitos, gabros, granodiorita, diorites i tonalitas.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Consultat el 2024-02-16.
  2. Tesis per a optar al títul de Geólogo.Universitat de Chile.Consultat el 16 de febrer de 2024.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tesis per a l'obtenció del títul de Geólogo.Universitat Andrés Bell.Consultat el 16 de febrer de 2024.
  4. 4,0 4,1 Geosphere.17(3)
    766–785.ISSN 1553-040X.doi:10.1130/GES02338.1.Consultat el 2025-06-27.
  5. Revista Geològica de Chile.0(4)ISSN 0718-7106.Consultat el 2024-02-16.
  6. Journal of the Geological Society.156(4)
    673–694.ISSN 0016-7649.doi:10.1144/gsjgs.156.4.0673.Consultat el 2024-02-16.
  7. Lithos.97(3-4)
    373–394.doi:10.1016/j.lithos.2007.01.007.Consultat el 2024-02-16.
  8. Consultat el 2024-02-16.