Formació Pissarres de Luarca

Formació Pissarres de Luarca, també coneguda com a Formació Luarca, és el nom d'una formació geològica en la zona Asturoccidental-Lleonesa (ZAOL), al noroest de la península ibèrica. Data del Ordovícico Mig i estratigráficamente se situa sobre la Série de les Vetes. És generalment pobre en fòssilés. En la successió pizarrosa, rica en minerals de ferro, destaquen els nivells de pissarras negres dures, d'interés econòmic com a material de construcció.

Estratigrafia

La Formació Luarca és característica de la Zona Asturoccidental Lleonesa (ZAOL) i no té equivalent estratigráfico en la Zona Cantàbrica, llevat en la regió del veta de Penyes. També aflora en el siclinorio de les Truchas, en el Domini del Ollo de sapo en la Zona Centroibérica. Està situada sobre les nivelles cuarcíticos superiors de la série de les Vetes i s'estima que va escomençar a depositar-se en l'Ordovícico baix, mentres que el seu sostre pot situar-se en el Ordovíco Mig o Superior. En el Domini del Navia i Alt Sil de la ZAOL es deposita sobre ella la Formació Agüeira i, en la veta de Penyes, la Formació Castro. En el sinclinal de Truchas, se situen sobre ella les formacions Casaio, Rozadais i Losadilla. La seua gruixa i estructura varia en els diferents dominis de la zona geològica, pero en general, es poden distinguir tres membres:

• Un membre inferior, caracterisat per una transició gradual a nivells de pissarres a partir de les quarsitas superiors de la série de les Vetes, en intercalació arenenques. En el Sinclinorio de Truchas, este membre presenta una gruixa considerable, en abundància d'elements cuarcíticos i rep el nom de «Membre de Rubiana».
• Un membre mig cuarcítico, conegut com a «Quarsita de Sabugo».
• Un membre superior compost de pissarres negres.

Paleontologia

La formació Luarca és relativament pobra en restants fòssils. En el Membre de Rubiana s'han trobat icnofósilés, sobretot de Cruziana i restants aïllats de trilobites i graptolitos del Arenig (Ordovícico Inferior). Entre els graptolitos es troben representants dels gèneros Didymograptus, Acrograptus, Nicholsonograptus i Archiclimacograptus; els trilobites pertanyen als gèneros Neseuretus, Pradoella, Colpocoryphe, Placoparia, Ectillaenus, Asaphellus, Asaphidae i Basilicus. Més rarament apareixen moluscs i braquiópodos. En la franja entre les províncies de Lugo, Orense, León i Zamora és comuna Didymograptus murchiso en els nivells superiors de la formació. Els fòssils més distintius del membre superior són els braquiópodos pertanyents a l'orde Orthida, caracterisats per la gruixa de les costelles de la closca; són especialment abundants en el nivell a entre 5 i 15 metros del sostre de la formació; en la mateixa posició es troben vàries classes de moluscs, com bivalvats, rostroconchia, gasteròpodes i cefalòpodes, aixina com trilobites. En base en la presència del bivalvat Cadonia britannica, s'estima que este membre es va depositar entre el Ordovícico Mig i el Superior.