Formació de Cándana
La Formació de Cándana o Formació de Herrería és una de les unitats estratigráficas que conformen les zones geològiques Asturoccidental-Lleonesa (ZAOL) i Zona Cantàbrica, situades al noroest i nort de la península ibèrica. Data del Cámbrico Inferior, aplega a tindre entre 1000 i 2000 metros de gruixa i està formada per una alternança de quarsitas, areniscas feldespáticas i pissarras.[1][2]
Estratigrafia
[editar | editar còdic]La formació de Cándana és un conjunt detrític situat de manera discordante sobre les materials precámbricos de la Formació Mora o Pissarres de Narcea. Sobre ella es disponen concordantemente les formacions cámbricas Calcàrea de Vegadeo (ZAOL) o Formació Láncara (ZC), datades en el límirte entre el Cámbrico Inferior i el Cámbrico Mig, i la série de les Vetes, del Cámbrico Mig i Ordovícico Inferior. La seua gruixa és prou variable, pero pot aplegar als 1000 i 2000 m en el Antiforme de Narcea. Es compon de tres membres diferenciats en la seua litologia i composició mineral.[n. 1]
El membre inferior es dispon sobre una base de quarsitas de gra gros, en ocasions microconglomeráticas, sobre la que s'alternen quarsita i pissarras verdes, areniscas feldespáticas en fragments de quarsita i pissarres i nivells de calcàreas o dolomías en capes i cossos lenticulares; Pel que fa a la mineralogia, en les areniscas i quarsita predominen el cuarzo, clorita i sericita, i en les pissarres, la clorita i sericita. És característica la presència de glauconita en les areniscas, consistent en la deposición de sediment en un ambient marí de poca profunditat. El membre mig està compost per quarsita, areniscas i intercalació de pissarres en seqüència granocreciente, materials constituïts principalment per cuarzo i, en menor cantitat, micas i, en el cas de les areniscas, abundant feldespat potásico. la série culmina en un membre superior de pissarres i areniscas conegut com a Capes de Transició, o Capes de Barris, en lutitas verdes i grises. Este nivell no sol aflorar completament en la ZAOL.
El tamany i gruixa del conglomerat de la base de la formació disminuïx en els afloraments situats al sur i a l'oest de la ZAOL, a on s'observa en tota la série un gra de menor tamany i una major proporció de pissarres.[6]
Paleontologia
[editar | editar còdic]La formació és relativament pobra en fòssils, llevat en els nivells superiors. S'ha trobat un gran número d'icnofósilés dels gèneros Rusophycus, Bergaueria, Planolites i Astropolithon.[6] El sostre de la formació conté trilobites, com Metaloxides, Dolerolenus, Analoxides i Lunolenus, i els arqueociatos Ajacicyathus, Coscinocyathus i Archaeofungia.[7] Estos restants de fauna han contribuït a establir l'edat de la série des del Vendiense, en el Precámbrico Superior, fins al Cámbrico Inferior.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Marcos, Alberto(1973).Universitat d'Oviedo.6
- 16-17.
- ↑ Gutiérrez-Alonso, Gabriel(1996).Studia Geologica Salmanticensia.32
- 63-128.ISSN 0211-8327.
- ↑ Leyva, F.; Matas, J.; Rodríguez Fernández, L. R.(1984).Mapa Geològic d'Espanya I:1:50.000.IGME.Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 Martín Parra, L. M.(1989).Mapa Geològic d'Espanya I:1:50.000.IGME.Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ Mapa Geològic d'Espanya I:1:200.000.IGME.Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 Pérez-Estaun, Andrés (1978). Estratigrafia i estructura de la branca S. de la zona asturoccidental-lleonesa, Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 53-54. ISBN 8474740045, 9788474740042.
- ↑ (1984).Quaderns Geologia Ibèrica.9
- 213-265.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación de Cándana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>