Anar al contingut

Fort roig de Delhi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Red Fort, Delhi by alexfurr.jpg
Fort roig de Delhi


El fort de Delhi, ubicat en la ciutat índia de Delhi, és cridat també Forta roig o Lal Qila (en hindi) pel color de la pedra arenisca en que es va construir. No deu confondre's en el Fort de Agra al que es diu de la mateixa manera. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2007, comprenent una superfície protegida de 49,18 ha.

Va ser un palau en la nova capital de l'emperador Shah Jahan. Esta es dia Shahjahanabad i era la sèptima ciutat musulmana construïda en l'actual Delhi. Jahan va traslladar la capital des d'Agra per a desenrollar els seus esquemes de construcció i donar-li més prestigi al seu regne.

Es va escomençar a construir en 1638 i es va terminar dèu anys despuix. Està situat en l'extrem est de Shahjahanabad i pren el seu nom dels impressionants murs, construïts en arenisca roja, que definixen les seues quatre costats. La muralla medix 6,5 quilómetros de llarc i la seua altura varia entre els 16 metros en la vora del riu als 33 metros en la zona propenca a la ciutat.

S'estenia a lo llarc del curs del riu Yamuna (que des de llavors ha modificat el seu curs). El mur situat en el cantó nordest està junt a un antic fort, el Salimgarh, un edifici de defensa construït per Shah Sur en 1546.

Va ser concebut com una unitat per lo que no ha tingut massa reformes sobre la seua estructura original. No obstant, en el XVIII, algunes seccions varen resultar danyades. En 1857 despuix del tumult dels cipayos, l'eixèrcit britànic ho va ocupar i va destruir gran part dels seus pabellons i jardins. Un programa de restauració del fort es va iniciar en 1903. Els murs estan suaument decorats, en alguns detalls més pesats en la zona superior.

Té dos portes principals: la porta de Delhi i la de Lahore. La de Lahore és l'entrada principal; conduïx fins a un carrer que servix de bazar, el Chatta Chowk. Este bazar conduïx a un espai obert que servia com a divisió entre la zona utilisada pels militars i els palaus.

Història

[editar | editar còdic]

L'emperador Shah Jahan va encarregar la construcció del Fort Rojo el 12 de maig de 1638, quan va decidir traslladar la seua capital de Agra a Delhi. Originalment era roig i blanc, els colors favorits de Shah Jahan,[1] el seu disseny s'atribuïx a l'arquitecte Ustad Ahmad Lahori, que també va construir el Taj Mahal.[2][3] El fort es troba a lo llarc del riu Yamuna, que alimentava els fossos que rodegen la major part de les muralles.[4] La construcció va començar en el més sagrat islàmic de Muharram, el 13 de maig de 1638.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Supervisat per Shah Jahan, es va completar el 6 d'abril de 1648.[6][7][8] A diferència d'atres forts mogoles, els murs limítrofs del Fort Rojo són asimètrics per a contindre el més antic Fort de Salimgarh.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La fortalea-palau era un punt central de la ciutat de Shahjahanabad, que és l'actual Vella Delhi. El successor de Shah Jahan, Aurangzeb, va afegir la Moti Masjid (Mesquita de la Perla) als aposentos privats de l'emperador, construint barbacana front a les dos portes principals per a fer més tortuosa l'entrada al palau.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 



L'estructura administrativa i fiscal de la dinastia mogol va decaure despuix de Aurangzeb, i en el XVIII es va produir una degeneració del palau. En 1712 Jahandar Shah es va convertir en l'emperador mogol. A l'any de començar el seu govern, Shah va ser assessinat i substituït per Farrukhsiyar. En 1739, l'emperador persa Nadir Shah va derrotar fàcilment al fort eixèrcit mogol d'uns 200.000 soldats,[9] saquejant el Fort Rojo, inclós el Tro del Pavo Real. Nadir Shah va retornar a Pèrsia despuix de tres mesos, deixant una ciutat destruïda i un imperi mogol debilitat a Muhammad Shah.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  La debilitat interna de l'Imperi mogol va fer que els mogoles només anaren governants titulars de Delhi, i un tractat de 1752 va convertir al Marathas en protectors del tro de Delhi.[10][11] La victòria maratha de 1758 en Sirhind en l'ajuda dels sikhs i la successiva derrota en Panipat[12] els va colocar en un nou conflicte en Ahmad Shah Durrani.[13][14]

En 1760, els Marathas varen retirar i varen fondre el sostre d'argent del Diwan-i-Khas per a recaptar fondos per a la defensa de Delhi dels eixèrcits de Ahmad Shah Durrani.[15][16] En 1761, en acabant de que els marathas pergueren la tercera batalla de Panipat, Delhi va ser assaltada per Ahmad Shah Durrani. Dèu anys despuix, els marathas, actuant a instàncies i com a mercenaris de l'exiliat emperador Shah Alam, reconquistaron Delhi als afgans Rohilla. Mahadji Scindia, el comandant de l'eixèrcit maratha es va inclinar davant l'emperador mogol Shah Alam per a demostrar-li la seua sumissió.[17] Aixina, Shah Alam va ser restaurat en el tro.


En 1764, el Jat governant del Bharatpur, Maharajá Jawahar Singh (fill del Maharajá Suraj Mal) va atacar Delhi i va capturar el Fort Rojo de Delhi el 5 de febrer de 1765.[18] Dos dies despuix, despuix de rebre el tribut dels mogoles, varen retirar els seus eixèrcits del fort i els Jats es varen dur el tro dels mogoles, cridat l'orgull dels mogoles, i les portes del Fort Rojo com a recort, i este tro està hui realçant la bellea dels palaus de Deeg. Les portes es troben en el Fort de Lohagarh de Bharatpur, Rajasthan.[19]

En 1783 els sijs Misl Karor Singhia, dirigit per Baghel Singh, va conquistar Delhi i el Fort Rojo.[20] Baghel Singh, Jassa Singh Ahluwalia i Jassa Singh Ramgarhia es varen aliar en una força de 40.000 persones i varen saquejar la zona des de Awadh fins a Jodhpur. Despuix de les negociacions, Baghel Singh i les seues forces varen acordar abandonar Delhi i restablir als emperador mogol Shah Alam II. La condició de la seua retirada incloïa la construcció de sèt Sikh Gurdwara en Delhi, incloent la Gurudwara Sis Ganj en Chandni Chowk.[21]

En 1788, una guarnició del Maratha va ocupar el fort roig i Delhi junt a la protecció de l'emperador mogol. Mahadji Scindia va firmar un tractat en els sijs en el que se'ls advertia que no entraren en Delhi ni demanaren el tribut del Rakhi. El fort va quedar baix el control de la Companyia de les Índies Orientals despuix de la Segona Guerra Anglo-Maratha en 1803.[20]

Durant la Segona Guerra Anglo-Maratha, les forces de la Companyia de les Índies Orientals varen derrotar a les forces marathas de Daulat Rao Scindia en la Batalla de Delhi; açò va posar fi al control maratha sobre la ciutat i al seu control del Fort Rojo.[22] Despuix de la batalla, la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va fer càrrec de l'administració dels territoris mogoles i va instalar un Resident en el Fort Rojo.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  L'últim emperador mogol que va ocupar el fort, Bahadur Shah II, es va convertir en un símbol de la rebelió de l'Índia de 1857 contra la Companyia Britànica de les Índies Orientals en la que varen participar els residents de Shahjahanabad.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 



A pesar de la seua posició com a sèu del poder mogol i de la seua capacitat defensiva, el Fort Rojo no va ser escenari de cap enfrontament durant l'alçament de 1857 contra els britànics. Despuix de la derrota de la rebelió, Bahadur Shah II va abandonar el fort el 17 de setembre i va ser capturat per les forces britàniques. Bahadur Shah Zafar II va retornar al Fort Rojo com a presoner britànic, va ser jujat en 1858 i exiliat a Yangon el 7 d'octubre d'eixe any.[23] Despuix del fi de la rebelió, els britànics varen saquejar el Fort Rojo abans d'ordenar el seu derrocament sistemàtic. El 80% dels edificis del fort varen ser demolits com a resultat d'este esforç, incloent la pantalla de pedra que conectava els pabellons a lo llarc de la frontera del fort que donava al riu, que va ser demolida.[24] Tot el mobiliari va ser retirat o destruït; els apartaments del harem, les habitacions dels sirvientes i els jardins varen ser demolits, i en el seu lloc es va construir una llínea de barraques de pedra.[25] Només els edificis de marbre del costat este en el recint imperial es varen salvar de la destrucció total, encara que varen resultar danyats pels esforços de derrocament. Mentres que les muralles defensives i les torres varen resultar relativament ileses, més de dos terços de les estructures interiors varen ser demolides.

Lord Curzon, virrey de l'Índia de 1899 a 1905, va ordenar reparar el fort, incloent la reconstrucció de les muralles i la restauració dels jardins, completats en un sistema de rec.[26]


La majoria de les joyes i obres d'art que es troben en el Fort Rojo varen ser saquejades durant l'invasió de Nadir Shah en 1747 i de nou despuix de la rebelió índia de 1857 contra els britànics. Finalment es varen vendre a coleccionistes privats o al Museu Britànic, la Biblioteca Britànica i el Museu Victoria i Alberto. Per eixemple, la copa de vi de Shah Jahan de jade i la corona de Bahadur Shah II es troben actualment en Londres. Vàries peticions de restitució han segut rebujades fins ara pel govern britànic.[27] En 1911 es va produir la visita del rei Jorge V i Regna María per al Delhi Durbar. Per a preparar la seua visita, es varen restaurar alguns edificis. El Museu Arqueològic del Fort Rojo es va traslladar de la casa del tambor al Mumtaz Mahal.

Els juïns del INA, també coneguts com els juïns del Fort Rojo, es referixen als consells de guerra de varis oficials del Eixèrcit Nacional Indi. El primer es va celebrar entre novembre i decembre de 1945 en el Fort Rojo.


El 15 d'agost de 1947, el primer primer ministre de l'Índia, Jawaharlal Nehru va issar la Bandera nacional índia sobre la Porta de Lahore.[28]

Despuix de l'Independència de l'Índia, el lloc va experimentar pocs canvis, i el Fort Rojo va seguir utilisant-se com acantonamiento militar. Una part important del fort va permanéixer baix el control de l'eixèrcit indi fins al 22 de decembre de 2003, quan va ser cedit al Estudi Arqueològic de l'Índia per a la seua restauració.[29][30] En 2009 es va anunciar el Pla Integral de Conservació i Gestió (CCMP), elaborat per l'Estudi Arqueològic de l'Índia baix les indicacions del Supreme Court per a revitalisar el fort.[31][32][33]

Edificis interiors

[editar | editar còdic]

La porta principal d'entrada al palau es coneix com '’'Naqqar Khana'’' ("casa del tambor") que rep el seu nom per la galeria destinada als músics que es troba en la part superior. Despuix de creuar esta porta apareix un atre espai obert que servia com a pati del Diwan-i-Am, pabelló destinat a les audiències públiques. Est va estar en el seu dia decorat en pedres precioses; estes pedres varen desaparéixer provablement durant el tumult dels cipayos. En el centre del Diwan es troba un tro especialment decorat, concebut com una còpia del tro de Salomón.

Els apartaments imperials privats es troben darrere del tro. Estos consistixen en una fila de pabellons que s'estenen sobre una plataforma elevada que mira al Yamuna. Els pabellons estan conectats per una série de canals d'aigua, coneguts com Nahr-i-Behist o "rieres del paraís", que corren fins al centre de cada pabelló. En una torre de forma octogonal i d'una altura de tres pisos, coneguda com Shah Burj, se situaven els despachos privats de Shah Jahan.


El palau es va dissenyar com una rèplica del paraís descrit en el Corán; en una frase escrita de forma repetitiva en les parets del palau es pot llegir: "Si existix un paraís en la terra, està ací, està ací". Els plans del palau estan basats en prototips islàmics pero cada pabelló revela en la seua arquitectura alguns elements d'influència hindú típica en els edificis mogoles. El complex del palau del fort roig és un dels eixemples més clars de l'estil arquitectònic mogol.

Els dos pabellons situats més al sur estaven destinats a les dependències de les dònes: el Mumtaz Majal i el Rang Majal. El tercer pabelló, el Khas Majal, conté els aposentos imperials. Inclou dormitoris, sales d'oració i la Mussaman Burj, una torre en la que l'emperador apareixia en els dies de cerimònies. El següent pabelló és el Diwan-i-Khas, la sala d'audiències privades en la que es trobava el tro del pavo real. Este tro va ser sostret per tropes perses i es va convertir en el tro del Sah del Iran fins a la revolució de Jomeini.

Un atre pabelló conté el hammam, o els banys, en un estil turc i en ornamentacions en estil mogol, realisades en marbre i pedres de colors. A l'oest dels banys es troba la Moti Masjid o "mesquita de la perla". Esta mesquita va ser construïda en 1659 com a mesquita privada para Aurangzeb, successor de Shah Jahan. Es tracta d'una chicoteta mesquita realisada en marbre blanc en tres cúpules en la part superior.

En el nort del fort es troba el jardí conegut com Hayat Bakhsh Bagh' o "jardí de la concessió de la vida", travessat per dos canals d'aigua. Un atre pabelló, construït en 1842 per l'últim emperador Bahadur Shah Zafar se situa en el centre de la piscina en la que es troben estos dos canals.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ El Fort Rojo de Delhi era originalment blanc.
  2. ↑ «Ustad Ahmad - oi».
  3. ↑ «Construint el Taj - quí va dissenyar el Taj Mahal». PBS.
  4. ↑ «El Fort Rojo es troba a lo llarc del riu Yamuna».
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Pla de gestió de la conservació integral del Fort Rojo, Delhi». Archaeological Survey of Índia. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2012. Consultat el 14 d'agost de 2012.
  6. ↑ Elliot, H. M. (Henry Miers). «Shah Jahan». [Lahore : Sh. Mubarak Ali.
  7. ↑ «/page/n38/mode/1up Llesta de monuments mahometanos i hindús vol.1» (1916).
  8. ↑ (2009) Limpses of History, Frank Brothers, p. 129. ISBN 978-81-8409-617-0.
  9. ↑ «Batalla de Karnal | Resum» (en en).
  10. ↑ Mehta, J. L. (2005). Estudi alvançat de l'història de la Índia moderna: Volume One: 1707-1813, Sterling Publishers Pvt. Ltd, p. 134. ISBN 978-1-932705-54-6.
  11. ↑ Jayapalan, N. (2001). History of Índia, Atlantic Publishers & Distri, p. 249. ISBN 978-81-7156-928-1.
  12. ↑ ¿llibres? aneu=d1wUgKKzawoC&pg=PA237&lpg=PA237&dq=raghunathrao+attock&source=bl&ots=HKTZh2dh_g&sig=APrp07_4dpYII1sMfxqxtPpBTFM&hl=en&sa=X&ei=8HsFT- WbL9CHrAfevaT1Dw&redir_esc=i#v=onepage&q=raghunathrao%20attock&f=false Estudi alvançat de l'història de la Índia moderna: 1707-1813 - Jaswant Lal Mehta - Google Books. Google Books. Recuperat el 29 de juliol de 2013.
  13. ↑ Roy, Kaushik (2004). Índia's Historic Battles: From Alexander the Great to Kargil, Permanent Black, Índia, pp. 80-81. ISBN 978-81-78241-09-8.
  14. ↑ Elphinstone, Mountstuart (1841). History of Índia, John Murray, London, p. 276.
  15. ↑ Kulkarni, Uday S. (2012). Solstici en Panipat, 14 de giner de 1761, Pune: Mula Mutha Publishers, p. 345. ISBN 978-81-921080-0-1.
  16. ↑ (1989) Monedes i acunyament de Maratha, Indian Institute of Research in Numismatic Studies, p. 140.
  17. ↑ Dalrymple, William (2019). The Anarchy.
  18. ↑ Meena, P R. aneu=RH--DwAAQBAJ&q=Jawahar+Singh%I2%80%99s+marcha+contra+Delhi&pg=PT70 RPSC RAS Prelims: History of Rajasthan Complete Study Notes With MCQ, New Era Publication.
  19. ↑ Gupta Devesh. Rajasthan District G.K.: English Medium, Atharv Publication, pp. 134.
  20. ↑ 20,0 20,1 Murphy, Anne (2012). google.com/books?aneu=r13hjYfoI6MC&pg=PA151 The Materiality of the Past: History and Representation in Sikh Tradition, Oxford University Press, p. 151. ISBN 978-0-19-991629-0.
  21. ↑ Murphy, Anne. aneu=r13hjYfoI6MC&pg=PA151 La materialidad del passat: història i representació en la tradició sij (en en), OUP USA. ISBN 978-0-19-991629-0.
  22. ↑ Mayaram, Shail (2003). Contra l'història, contra l'Estat: Contraperspectivas des dels màrgens, Columbia University Press, p. 202. ISBN 978-0-231-12731-8.
  23. ↑ Mody, Krutika. «com/my-city/about-ret-fort-delhi/11267 L'importància de Bahadur Shah II "Zafar" en el Fort Rojo».
  24. ↑ Soofi, Delhi's Belly Mayank Austen. «L'atre passadiç roig» (en és). Consultat el 23 de maig de 2021.
  25. ↑ William Dalrymple (2007). «Introduction», The Last Mughal, Penguin Books, p. 7. ISBN 978-0-14-310243-4.
  26. ↑ Eugenia W Herbert (2013). Flora's Empire: British Gardens in Índia, Penguin Books Limited, p. 333. ISBN 978-81-8475-871-9.
  27. ↑ Nelson, Sara C.. El diamant Koh-i-Noor no serà tornat a l'Índia, insistix David Cameron, The Huffington Post.
  28. ↑ PTI. com/news/national/manmohan-first-pm-outside-nehrugandhi-clan-to-hoist-flag-for-10th-clave/article5025367.ece Manmohan primer PM fora del clan Nehru-Gandhi en issar la bandera per dècima volta.
  29. ↑ Índia. Ministeri de Defensa (2005). Sainik samachar, Director de Relacions Públiques, Ministeri de Defensa..
  30. ↑ (2004) Muslim Índia, Muslim Índia.
  31. ↑ «html El llavat de cara del Fort Rojo reviurà la glòria mogol en 10 anys : Mail Today Stories, News - Índia Today». Indiatoday.intoday.in.
  32. ↑ «CHAPTER-10_revised_jan09. pmd».
  33. ↑ «CHAPTER-00_revisedfeb09.pmd».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fort_roig_de_Delhi&oldid=808917»