Fragment continental
Els fragments de la corfa continental, en part sinònim de microcontinentes,[1] són fragments de continents que s'han després de les principals masses continentals per a formar distintes illes que a sovint es troben a varis centenars de quilómetros del seu lloc d'orige.[2]
Causes
[editar | editar còdic]Els fragments continentals i les composicions de la corfa dels microcontinentes són molt similars a les de la corfa continental regular. El procés de ruptura que va causar la formació dels fragments continentals provablement impacte les seues capes i la gruixa general junt en l'adició d'intrusions máficas a la corfa. Els estudis han determinat que la gruixa promig de la corfa dels fragments continentals és d'aproximadament 24.8 ± 5.7 quilómetros.[3] La capa sedimentaria de fragments continentals pot tindre fins a 5 km de gruixa i pot superpondre's a dos o tres capes de la corfa. Els fragments continentals tenen una densitat mija de la corfa de 2.81 g/cm3, lo que és molt similar a la de la corfa continental típica.
Les zones de falles d'esgarre provoquen la fragmentació dels microcontinentes. Les zones unixen les zones d'extensió a on les peces continentals ya estan aïllades a través dels ponts continentals restants. Ademés, faciliten el adelgazamiento ràpit de la corfa a través de zones estretes i falles casi verticals dominades per esmonyida d'esgarre. Desenrollen patrons de blocs de falles que tallen la porció del continent en asclons separables. Els fragments continentals estan ubicats en varis ànguls des dels seus falles transformantes.[4]
Història
[editar | editar còdic]Alguns microcontinentes són fragments de Gondwana o atres continents cratónicos antics; alguns eixemples inclouen Madagascar; la replanell de les Mascareñas, que inclou el microcontinente Seychelles; i l'illa de Timor-Leste.[5] Atres illes, com vàries en el mar Carib, també estan compostes en gran part de roca granítica, pero tots els continents contenen corfa granítica i basáltica, i no existix una llínea divisòria clara entre illes i microcontinentes baix tal definició. La replanell Kerguelen és una gran província ígnea formada per un punt calent volcànic; no obstant, es va associar en la ruptura de Gondwana i va estar durant un temps sobre el nivell de l'aigua, per lo que es considera un microcontinente, encara que no un fragment continental.[6][7] Atres illes de punts calents, com l'archipèlec de Hawái i Islàndia, no es consideren microcontinentes ni fragments continentals. No totes les illes poden considerar-se microcontinentes: Borneo, les illes britàniques, Terranova i Ceilan, per eixemple, es troben dins de la plataforma continental d'un continent adjacent, separades del continent per mars interiors que inunden els seus màrgens.[8]
Vàries illes del archipèlec d'Indonèsia oriental es consideren fragments continentals, encara que esta designació és controvertida. L'archipèlec alberga numerosos microcontinentes en geologia i tectónica complexes. Açò fa que siga complicat classificar les masses de terra i determinar la causalitat de la formació de la massa de terra.[9] Estos inclouen el sur de Bacan, Banggai-Joló (Célebes), el complex Buru-Ceram-Ambon (Molucas), Obi, Sumba i Timor-Leste (Nusa Tenggara).[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Microcontinente" va ser inicialment el terme més ampli, perque es va definir morfològicament en lloc de genèticament (en térmens de génesis o orige). Scrutton, Roger A. (1976) "Microcontinents and Their Significance" pp. 177–189 En Drake, Charles L. (1976) (editor) Geodynamics: Progress and Prospects American Geophysical Union, Washington, D.C., ISBN 978-0-87590-203-6. Pero, utilisant la definició de Scrutton, "microcontinente" és un terme més llimitat, que exclou les dorsals sísmiques de material continental, com la dorsal de Lomonósov i la dorsal Jan Mayen, que encara podrien considerar-se "fragments continentals".
- ↑ Monk, K.A.; Fretes, Y., {{{nom2}}}; Reksodiharjo-Lilley, G., {{{nom3}}} (1996). The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku, Hong Kong: Periplus Editions Ltd., pp. 41–43. ISBN 978-962-593-076-3.
- ↑ Solid Earth.5(2)
- 1243–1275.ISSN 1869-9529.
- ↑ Geological Society, London, Special Publications.431(1)
- 323–359.ISSN 0305-8719.
- ↑ Monk, K.A.; Fretes, Y., {{{nom2}}}; Reksodiharjo-Lilley, G., {{{nom3}}} (1996). The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku, Hong Kong: Periplus Editions Ltd., pp. 27–29. ISBN 978-962-593-076-3.
- ↑ UT Austin scientist plays major rule in study of underwater "micro-continent". Retrieved on 2007-07-03
- ↑ Sci/Tech 'Lost continent' discovered Retrieved on 2007-07-03
- ↑ Petroleum Geoscience.16(3)
- 189–197.ISSN 1354-0793.
- ↑ AAPG Bulletin.78ISSN 0149-1423.doi:10.1306/a25fe8fb-171b-11d7-8645000102c1865d.
- ↑ Monk, K.A.; Fretes, Y., {{{nom2}}}; Reksodiharjo-Lilley, G., {{{nom3}}} (1996). The Ecology of Nusa Tenggara and Maluku, Hong Kong: Periplus Editions Ltd., p. 41. ISBN 978-962-593-076-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fragmento continental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.