Frailea piltzii

Frailea piltzii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Frailea, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Paraguay.

Descripció

Frailea piltzii és una espècie de cactus de menut tamany que presenta hàbit solitari. El talle mostra forma globosa i alguna cosa achatada, en l'àpiç llaugerament afonat. Alcança aproximadament 3 cm d'altura i entre 2 i 3 cm de diàmetro, encara que alguns eixemplars adults poden aplegar fins a 4,5 cm de diàmetro. La epidermis presenta color vert mate durant el creiximent. La porció subterrànea resulta curta i cònica, acompanyada per raïls fibrosas d'escassa llongitut.

La superfície del talle mostra menuts tubèrculs i carix de costelles clarament diferenciades. Els tubèrculs són redonejats o llaugerament hexagonals en la base, sense quilla visible. Estos tubèrculs alcancen fins a 5,5 mm de diàmetro màxim i prop de 3 mm d'altura. Les areolas se situen en la part superior de cada tubèrcul i medixen d'1 a 1,5 mm d'esgambi i d'1,5 a 2 mm de llongitut. Presenten inicialment curta pelussa lanoso de color crema, que desapareix en l'edat fins a deixar la superfície pràcticament glabra.

La planta presenta habitualment 6 espines radials, encara que en ocasions pot desenrollar fins a 10. Estes espines es disponen radiadas en la vora de la areola. Resulten molt fines, rectes o llaugerament curvades, en orientació horisontal o alguna cosa empinada. Mostren color marfil, en tonalitats alguna cosa parduzcas en el creiximent recent, i alcancen fins a 1 cm de llongitut. Ademés, desenrolla una espina central, empinada, recta o lleument curvada, en ocasions en un menut gancho apical. Esta espina presenta color similar al de les radials o llaugerament més pardo i medix fins a 7 mm de llongitut.

Les flors apareixen en les areolas noves situades en l'àpiç del talle. Presenten color groc i alcancen fins a 2,4 cm d'altura i aproximadament 2 cm de diàmetro. El hipanto i el receptàcul es troben coberts per menudes escamas puntagudes de color marró, acompanyades per pèls lanosos blancs en les aixelles i una espina de fins a 6 mm de llongitut. Els pétals de transició mostren color groc en l'àpiç parduzco, mentres que els pétals del periant presenten tonalitat groga uniforme. El ovari medix al voltant de 3 mm d'altura i 4,5 mm d'esgambi extern, en un diàmetro intern propenc a 1,5 mm. La cambra nectarífera alcança aproximadament 1,3 mm d'altura.

La flor desenrolla prop de dotze estams primaris insertats en la vora de la cambra nectarífera, en llongituts d'entre 5 i 6,5 mm i color groc. Els estams secundaris formen un anell i resulten casi indistinguibles dels primaris, en dimensions i coloració similars. Els filaments s'unixen a les anteres per mig d'un fi fil. Les anteres presenten color pardo i medixen aproximadament 0,7 mm. El estil alcança uns 8,5 mm de llongitut i prop de 0,7 mm de gruixa, en color groc blanquecino. El estigma posseïx huit lòbuls empinats, casi blancs. L'espècie resulta autofértil i en freqüència presenta cleistogamia, ya que la flor permaneix tancada, el polen madura en el seu interior i fecunda l'estigma, lo que permet la formació de llavors viables sense obertura floral.

El frut presenta tamany variable segons el número de llavors desenrollades. Es tracta d'un frut cleistógamo allargat que alcança aproximadament 1,5 cm de llongitut total, dels quals uns 7 mm corresponen al frut pròpiament dit i al voltant de 8 mm a restants florals persistents. El diàmetro alcança prop de 5 mm. La superfície apareix completament coberta per pèls lanosos de color blanc a marfil. Cada escama porta una espina groguenca a marró de fins a 6 mm de llongitut.

Les llavors presenten forma de gorro, en superfície lluenta i color marró clar. Medixen aproximadament 1 mm d'esgambi i entre 1 i 1,3 mm d'altura. La testa es troba coberta per menudes cèlules allargades proveïdes de pèls curts. El hilio se situa en posició basal, en orientació oblicua i forma ovalada llaugerament afonada. Presenta superfície casi glabra, dimensions propenques a 0,7 mm d'esgambi per 0,9 mm de llongitut i una vora lleument engrossada.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural d'esta espècie es troba en Paraguay. La població tipo es localisa a lo llarc de la carretera arenenca pavimentada que conecta Creuament 4 de Maig en Madrejon, en el departament d'Alt Paraguay, aproximadament a 7 km a l'oest de la desviació cap al Cerro #León, a una altitut de 170 m.

L'espècie habita en el bioma tropical estacionalmente sec i creix sobre sols arenencs baix xares denses i arbres dispersos. Compartix l'hàbitat en atres cactáceas globosas com Acanthocalycium rhodotrichum subsp. chacoanum, Gymnocalycium mihanovichii, Gymnocalycium stenopleurum i Gymnocalycium eurypleurum, ademés d'espècies columnars com Cereus forbesii, Stetsonia coryne i Castellanosia caineana.

Taxonomia

Frailea piltzii va ser descrita pels botànics Carl August Ludwig Bercht i Volker Schädlich, i publicada per primera volta en la revista científica Succulenta (Netherlands) 96: 254 en 2017.

Etimologia

• Frailea: nom genèric otorgat en honor al jardiner espanyol Manuel Flare (1850-1944), qui va conservar i va cuidar la colecció de cactus del Departament d'Agricultura dels Estats Units.
• piltzii: epítet específic otorgat en honor al cultivador de cactus alemà Jörg Piltz, qui va descobrir l'espècie.

Usos

Esta espècie de cactus es cultiva en freqüència com planta ornamental i resulta relativament fàcil de mantindre. Pot créixer empeltada, encara que també es desenrolla correctament sobre les seues pròpies raïls. Presenta creiximent estival i un cicle vital curt, ya que en cultiu sol viure pocs anys i rara volta supera els 10–15 anys. Les plantes adultes poden morir de forma repentina per envelliment, per lo que es recomana renovar els eixemplars per mig de sembra periòdica. Produïx llavors en facilitat i pot autofecundarse inclús sense obertura floral (cleistogamia), lo que favorix la resiembra natural al voltant de la planta mare.

Requerix un substrat mineral, llaugerament àcit, molt permeable i en escassa matèria orgànica. Els substrats massa rics provoquen creiximent excessivament allargat. Convé transplantar cada dos anys a tests en bon drenage i aplicar fertilisant baix en nitrogen durant primavera i estiu; el potassi contribuïx a mantindre plantes compactes i saludables. El rec deu ser moderat entre març i octubre i solament quan el substrat es trobe completament sec, ya que les raïls fines resulten sensibles a l'excés d'humitat. Durant l'autumne i hivern necessita repòs sec, en temperatures entre 5 i 15 °C i baixa humitat ambiental per a evitar la pudrición.

Tolera des de semisombra fins a ple sol. En semisombra adquirix coloració més intensa i creix en major rapidea, mentres que una major exposició solar favorix un creiximent més compacte. Les plántulas requerixen protecció front a la llum intensa i la sequetat durant els primers anys i necessiten transplants freqüents. Els eixemplars adults deuen créixer llentament, en transplants més espayats i condicions més seques. Encara que l'esgall accelera el creiximent, les plantes en raïls pròpies conserven un porte més baix i natural.