Gymnocalycium stenopleurum
Gymnocalycium stenopleurum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del surest de Bolívia fins al nort de Paraguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium stenopleurum és una espècie de cactus de menut tamany i hàbit solitari. El cos presenta forma globosa aplanada a globosa i alcança fins a 12 cm o més d'altura i de 6 a 12 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert obscur o grisáceo, en bandes de to roig parduzco i una superfície d'aspecte granulós.
El cos presenta entre 8 i 14 costelles, altes i redonejades, en un esgambi de 2 a 3 cm. Estes costelles són relativament estretes, en vores fines i sense crenaciones. Sobre elles se situen areolas d'entre 2,5 i 5 mm de diàmetro, que en estat jovenil presenten abundant feltre, el qual desapareix en el temps. Les areolas es disponen separades entre sí entre 0,7 i 1,7 cm. La planta desenrolla espines de tipo acicular a subulado, de color marró clar a obscur, llaugerament curvades i fermament insertes. Presenta entre 3 i 6 espines radials, que medixen aproximadament de 0,7 a 4 cm de llongitut. En alguns eixemplars pot aparéixer una espina central, encara que lo habitual és la seua absència.
Les flors es desenrollen en l'àpiç i alcancen entre 5 i 7 cm de llongitut. S'òbrin durant vàries hores en condicions de calor i poden fer-ho durant varis dies consecutius. Carixen de fragància i presenten color blanc, encara que també poden mostrar tonalitats que van des de rosa pàlit fins a rosa més intens. El ovari presenta forma de maza i medix aproximadament 3 cm de llongitut i de 6 a 8 mm de gruixa. En la seua superfície apareixen escamas amples i redonejades, que poden presentar tons púrpura. La cambra nectarífera és estreta i medix al voltant de 3 mm.
El tubo floral, situat per damunt, medix de 7 a 10 mm i presenta forma de copa. Els estams presenten filaments blancs disposts en dos séries, en anteres obscures i polen de color groc pàlit. El estil mostra color blanquecino i presenta entre 13 i 15 lòbuls estigmàtics de color groc. Els pétals interns es disponen erectos, solen ser blancs i medixen entre 1 i 1,5 cm de llongitut. Els pétals externs són més llarcs i presenten color vert rojós en vora blanca.
El frut medix aproximadament 4 cm de llongitut i al voltant d'1 cm de diàmetro. Presenta color vert grisáceo i polpa blanca. Les llavors presenten color marró, en un tamany propenc a 0,8 mm. Tenen forma casi esfèrica i mostren menudes protuberàncies en la superfície.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del surest de Bolívia fins al nort de Paraguay, en el Cerro #León. Habita principalment en el bioma subtropical i es desenrolla a altituts compreses entre els 10 i 500 m s. n. m. Creix en el bosc xerófilo del Chaco, sobre sols arcillosos.[3][4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gymnocalycium stenopleurum va ser descrita pel botànic alemà Friedrich Ritter i publicada per primera volta en el llibre Kakteen Südamerika 1: 265 en 1979.[5][6]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
- stenopleurum: epítet específic format a partir de les paraules gregues stenos (que significa 'estret') i pleuron (que es traduïx com a 'costella'). Fa referència a les costelles de la planta, descrites per Friedrich Ritter com «extremadament primes».[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, no existix un risc significatiu d'extinció a escala global, ya que és comuna en tota la seua àrea de distribució, la seua població és estable i no existixen amenaces importants que ho afecten.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Este cactus es cultiva principalment com planta ornamental i resulta fàcil de mantindre, en un creiximent relativament ràpit i una floració senzilla. Preferix un substrat molt poroso i en pH baix, per lo que convé evitar sols rics en calç, ya que poden frenar el seu desenroll. Necessita espai per a les seues raïls, per lo que es recomana transplantar-ho cada dos anys o quan la test resulte insuficient, sempre en bon drenage.
Durant l'estiu requerix recs de moderats a abundants sense excessos, ya que el encharcamiento favorix la pudrición, mentres que en hivern deu mantindre's sec i a una temperatura mínima de 0 °C. En l'época càlida convé aplicar un fertilisant ric en potassi. Pot soportar gelades de fins a -10 °C si permaneix sec, encara que per a un cultiu segur resulta preferible evitar temperatures baix zero.
Tolera ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o una miqueta d'ombra en les hores més caloroses. En interiors necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa pot provocar un to bronzejada que favorix la floració, pero l'excés de sol directe pot causar cremades o llimitar el seu creiximent.
En bones condicions sol mantindre's sana, encara que pot vore's afectada per aranya roja o cochinillas, especialment en les raïls. El principal problema és la pudrición si el rec i la ventilació no resulten adequats. Es multiplica principalment per mig de llavors, ya que rara volta produïx hijuelos. Estes germinen en una o dos semanes a temperatures càlides i requerixen ventilació progressiva i protecció front al sol directe en les seues primeres etapes. Els cultivares variegados i les formes de color es multipliquen per mig d'esgall.[3]
Varietats
[editar | editar còdic]Gymnocalycium stenopleurum presenta una notable variabilitat, lo que ha donat lloc a la descripció de numeroses varietats. En cultiu destaquen especialment certes formes mutantes obtingudes a partir d'individus cultivats. Estes formes mostren #coloració cridaneres, pero resulten inviables per sí mateixes, ya que a penes poden assimilar nutrients per l'absència total o parcial de clorofila en les seues cèlules.
En vivers és habitual empeltar estos eixemplars sobre cactus en clorofila funcional, com a espècies del gènero Hylocereus, que actuen com a patró i permeten el seu desenroll. Entre els cultivares més populars es troben aquells completament desprovistos de clorofila, en els que es fan visibles pigments rojos (cultivar ‘Hibotan’ o ‘Rubra’) grocs (‘Aurea’), i més recentment en #coloració violetas o rosades. Ademés resulten especialment atractives les formes en bandes travesseres més clares.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Detall de les costelles i espines
-
Planta en floració
-
Detalle delas flors
-
Detall dels fruts
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 327-328. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «GYMNOCALYCIUM STENOPLEURUM RITTER spec. nov.».Kakteen Südamerika.
- 265-268.Consultat el 06-04-2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gymnocalycium stenopleurum». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 4,0 4,1 «Gymnocalycium stenopleurum: Pin, A. & Oakley, L.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152549A121539398».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152549a121539398.en.Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 5,0 5,1 «Gymnocalycium stenopleurum F.Ritter | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «Gymnocalycium stenopleurum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Gymnocalycium stenopleurum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium stenopleurum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.