Frankenstein o El modern Prometeo

Archiu:Christie's auction scan of Frankenstein 1818.jpg

Frankenstein o El modern Prometeo

El modern Prometeo, o simplement Frankenstein (títul original en anglés: Frankenstein; or, The Modern Prometheus), és una obra lliterària de l'escritora anglesa Mary Shelley. Publicat l'1 de giner de 1818 i emmarcat en la tradició de la novela gòtica, el text parla de temes tals com la moral científica, la creació i destrucció de vida i l'atreviment de la humanitat en la seua relació en Deu. D'ahí, el subtítul de l'obra: el protagoniste intenta rivalizar en poder en Deu, com una sòrt de Prometeo modern que arrebata el fòc sagrat de la vida a la divinitat. Encara que Frankenstein està impregnat d'elements de la novela gòtica i el moviment romàntic, l'escritor i editor de ciència ficció Brian Aldiss ha argumentat que deuria considerar-se la primera història verdadera de ciència ficció. No obstant, Carl Sagan i Isaac Asimov coincidixen que Somnium (1634) de Johannes Kepler és el primer relat de ciència ficció com a tal.

Génesis

Durant l'estiu boreal de 1816, l'any sense estiu, l'hemisferi nort va soportar un llarc i fret «hivern volcànic» per l'erupció del volcà Tambora. Durant este terrible any, Mary Shelley i el seu marit Percy Bysshe Shelley varen fer una visita al seu amic Lord Byron que llavors residia en Vila Diodati, Suïssa. Despuix de llegir una antologia alemana d'històries de fantasmas, Byron va reptar als Shelley i al seu mege personal John Polidori a compondre, cada u, una història de terror. Dels quatre, solament Polidori va completar l'història, pero Mary va concebre una idea: eixa idea va ser el germen de la que és considerada la primera història moderna de ciència ficció i una excelent novela de terror gòtic. Pocs dies despuix va tindre un malensomi o ensoñación i va escriure lo que seria el quart capítul del llibre. Es va basar en les conversacions que mantenien en freqüència Polidori i Percy Shelley respecte de les noves investigacions de Luigi Galvani i d'Erasmus Darwin que tractaven sobre el poder de l'electricitat per a reviure cossos ya inertes, descobrint-ho en lo que es coneix com experiments galvànics.

També és interessant senyalar que Byron li les va arreglar per a escriure un fragment basat en les llegendas sobre vampirs que havia sentit durant els seus viages a través dels Balcans. Polidori va utilisar este fragment per a crear la novela El vampir en 1819, que és també la primera referència lliterària d'este subgénero del terror. Aixina que, en certa manera, els temes de Frankenstein i el vampir varen ser creats més o menys en la mateixa circumstància.

Per a la consecució final de la seua obra Mary va recórrer a Percy per a que li ajudara en els seus errors gramaticals i en la fluïdea del text en 1817, en la seua estància en Marlow. En 1831 Mary va reescriure l'obra sancera, alguna cosa que ya tenia pensat des de 1818.

Archiu:FrankensteinDraft.jpg

Borrador de Frankenstein.

Gràcies al manuscrit original trobat en la Biblioteca Bodleiana de l'Universitat d'Oxford en el Regne Unit, es va poder realisar l'edició de l'obra original, sense intervenció de Percy Shelley, al que per una atra part caldria reconéixer la coautoría de l'edició de 1818. Per tant tenim tres edicions de l'obra: l'original de 1817, la modificada de 1818 en l'ajuda de Percy Shelley, i la reescrita en 1831. L'edició original es mostra més descarnada i dura.

Poc despuix de Frankenstein va haver varis relats que utilisaven l'immortalitat com a argument, com el relat vampírico titulat L'esquelet del Comte o L'amant vampir, en a on el Comte reviu a una fallida chicona utilisant l'electricitat. Esta obra va ser realisada per Elizabeth Caroline Grey, segons investigacions de Peter Haining.

Respecte del personage del doctor Frankenstein cal senyalar que una referència va ser el científic amateur Andrew Crosse. Mary Shelley coneixia les activitats de Crosse, contemporàneu seu, a través d'un amic comú, el poeta lakista Robert Southey. Andrew Crosse solia experimentar en cadàvers i electricitat (en aquell llavors una energia a penes estudiada i rodejada d'un halo de misteri i omnipotencia). El 28 de decembre de 1814 Mary va assistir, junt al seu espós, a una conferència de l'extravagant científic. En ella ho va conéixer en persona i va extraure moltes senyes sobre la forma en la que afirmava crear vida a partir de l'electricitat. En 1807, Crosse havia escomençat l'experiment de creació de vida a partir de «electro-cristalisació» de matèria inanimada. El mateix any va afirmar haver creat menudes criatures en forma d'insectes que conseguien anar i desenvolverse per sí mateixes: «l'insecte perfecte, de peu sobre unes poques cerdes que formaven la seua coa». El científic mai va aplegar a explicar el supost fenomen com aixina reconeixeria més alvance. En 1807 hi havia consens científic respecte a descartar la generació espontànea com a orige de la vida, si be l'esterilisació de les mostres no era una pràctica estesa ni segurament coneguda per un experimentador sense formació. Molt provablement Crosse solament criara menuts insectes a partir d'ous depositats en la seua «matèria inanimada».

La dura oposició a Crosse no solament va ser científica, sino religiosa, i va optar per retirar-se a la soletat de la seua mansió de Fyne Court. Els estaments eclesiàstics varen considerar a Crosse un ser endemoniado. Es va aplegar a l'extrem de que el reverent Philip Smith va tindre que celebrar una série de exorcisme en totes les propietats d'Andrew Crosse, en els seus equips de treball i sobre la seua pròpia persona. Crosse es va tornar huraño i desconfiat, encara que va continuar investigant. No obstant el 26 de maig de 1855 va tindre un atac de paràlisis del que mai es va recuperar. El 6 de juliol del mateix any va fallir. La mansió de Fyne Court va ser pastura de les flames, i en elles es varen anar el laboratori i els archius de l'home que va afirmar haver creat vida.

Argument

Archiu:CAPS 7 No 26 Frankenstein 2. CAPS 8

Portada de Classic Comics.

La novela narra l'història de Víctor Frankenstein, un estudiant de filosofia de la naturalea de l'Universitat de Ingolstadt que conseguix donar vida a un ser d'apariència humana pero de dos metros i mig d'altura i aspecte repulsivo. El mònstruo, de la creació del qual no es donen detalls, carix de nom i és referit com "ser demoníac", "engendre", "criatura" o "horrendo hoste".

Víctor Frankenstein comprén en eixe moment l'horror que ha creat, rebuja en espante el resultat del seu experiment i fuig del seu laboratori. En tornar, el mònstruo ha desaparegut i ell creu que tot ha conclós. Pero l'ombra del seu pecat li perseguix: el mònstruo, despuix de fugir del laboratori, sent el rebuig de la humanitat i es desperta en ell l'odi i la set de venjança. Despuix d'un periodo de convalescència per l'excés de treball, i despuix d'enterar-se de l'assessinat del seu germà menor William, Víctor retorna al seu Ginebra natal en la seua família i la seua promesa, solament per a descobrir que darrere del crim està el furor de la criatura que ell ha dut a la vida. La culpa de Víctor es fa major quan permet que una sirvienta de la família —Justine Moritz— siga condenada a mort i eixecutada, acusada del crim.

Víctor decidix anar a la montanya per a recuperar el seu decaigut ànim. Prop del Montblanc es troba de nou en el mònstruo. Este li conta cóm inicialment era bondadoso i inocent: el seu únic objectiu vital era amar i ser amat, i inclús seguia de forma conseqüent una dieta vegetariana. Va deprendre a parlar espiant secretament a una família a la que oferia menuts regals de forma anònima, pero la família li va rebujar en descobrir el seu aspecte físic, rebuig que es va repetir davant cada trobada en sers humans. El mònstruo admet l'assessinat de William i la tergiversació de les proves que donen lloc a la condena de Justine, puix responsabilisa a Víctor, el seu creador, de negar-li l'oportunitat de ser feliç. La criatura li demana llavors que complete la seua obra i creu una companyera per a ell, a canvi de la qual cosa promet exiliar-se en terres lluntanes.

El seu discurs i els seus motius són tan eloqüents que Víctor accedix a la petició i promet crear-li una companyera. En les Illes Orcadas en Escòcia establix un nou laboratori. Allí comença de nou a experimentar. Pero els seus remordiments són forts i al final decidix destruir la segona creació abans d'aplegar a donar-li vida. Llavors el mònstruo, que seguix de prop els treballs de Víctor, jura venjar-se. Esta venjança prendrà forma en l'assessinat del seu millor amic Henry i despuix, en l'assessinat d'Elizabeth, la promesa de Víctor, en la nit de bodes d'abdós. A causa de totes estes morts en la seua família, el pare de Víctor, Alphonse, mor víctima de la més profunda tristor.

Decidit finalment a terminar en la seua creació, Víctor perseguix a la criatura fins al confín del món, camí al Pol Nort. Víctor termina per desfallecer a causa del clima gelat i l'agotament, i es troba en un barco que es dirigix al Pol Nort i ho arreplega entre els gèls del Àrtic. Rep auxili de la tripulació, es fa amic del capità Robert Walton i li conta tota la seua terrible història. Pero als pocs dies mor sense haver conseguit el seu desig d'acabar en el mònstruo.

La novela termina en la criatura, abrumar pels remordiments, abordant el barco i prometent al capità que posarà fi a la seua miserable existència:

«No tema vosté, no cometré més crims. La meua tasca ha terminat. Ni la seua vida ni la de cap atre ser humà són necessàries ya per a que es complixca lo que deu complir-se. Bastarà en una sola existència: la meua. I no tardaré en efectuar esta inmolación. Deixaré el seu navío, prendré el trineu que m'ha conduït fins a ací i em dirigiré al més alluntat i septentrional lloc de l'hemisferi; allí arreplegaré tot quant puga ardir per a construir una pira en la que puga consumir-se la meua mísero cos».

La novela és narrada a través del diari del navegant Robert Walton durant la seua comunicació epistolar en la seua germana Margaret de Saville. Despuix l'història passa a ser el relat del Doctor Víctor Frankenstein i més alvance proseguix el diari de Robert Walton.