Tambora

Tambora

El Tambora (en indonesi: Gunung Tambora o Tomboro ‘montanya Tambora’) és un estratovolcán actiu en una altitut de 2850 m s. n. m. ubicat en la partix nort de l'illa de Sumbawa, en Indonèsia. Sumbawa està flanquejada al nort i al sur per la corfa oceànica,i el Tambora es va formar per una zona de subducción activa baix de l'illa. Este procés va elevar el Tambora fins a 4300 m s. n. m., convertint-ho en un dels picos més alts de l'archipèlec indonesi de el XVIII. Quan una gran cambra magmática dins de la montanya es va omplir a lo llarc de vàries décades, l'activitat volcànica va alcançar un clímax històric en l'erupció del 10 d'abril de 1815. Esta erupció va tindre un índex de explosividad volcànica IEV–7 i és l'única erupció d'eixa magnitut que va anar inequívocament confirmada des de l'erupció del Taupo, al voltant de el Plantilla:DC

En un volum de eyección estimat en 160 km³, l'erupció del Tambora de 1815 va ser la major erupció volcànica registrada de l'història. L'explosió es va sentir fins a en l'illa de Sumatra, a una distància de més de 2000 km. Importants cantitats de pesada cendra volcànica varen caure tan llunt com Borneo, Célebes, Java i les illes Molucas. L'erupció va causar la mort de per lo manco 71 000 persones, dels quals 11 000–12 000 varen fallir pels efectes directes de l'erupció; la majoria de les morts varen ser causades per malalties i fam, ya que com a conseqüència de l'erupció es va arruïnar la producció agrícola en la regió. Es creu que la sifra freqüentment citada de 92 000 fallits és provablement sobrestimada.

L'erupció va provocar anomalies climàtiques globals, inclús un fenomen conegut com «hivern volcànic»: 1816 es va conéixer com el «any sense estiu» pels efectes de l'erupció sobre el clima d'Europa i Amèrica del Nort. Es varen perdre collites i el ganado va morir en gran part del hemisferi nort, lo que va conduir a la pijor hambruna de el XIX.

Durant les excavacions de 2004, un equip d'arqueòlecs va descobrir els restants dels antics assentaments de Tambora, sepultats per l'erupció de 1815. Es varen mantindre intactes baix dels depòsits piroclásticos en una profunditat de 3 metros. En el lloc, conegut com «La Pompeya de l'est», els artefactes es varen conservar en les posicions que havien ocupat en 1815.

Marque geogràfic

Mapa topogràfic de Tambora i Sumbawa.

Volcà Tambora, vista del des de l'espai.

El Tambora està situat en l'illa de Sumbawa que forma part de les illes menors de la Sonda. És un segment del Arc de Sonda, una série d'illes volcàniques que formen la cadena meridional del archipèlec d'Indonèsia. Tambora forma la seua pròpia península en Sumbawa, que es coneix com la península de Sanggar. En el nort de la península es troba el mar de Flores, i en el sur la baïa de Saleh, 86 km de llarc i 36 km d'ample. En la desembocadura de la baïa de Saleh hi ha un illot de 30 000 hectàrees cridat Moyo (en indonesi: pulau Moyo) que conta en un luxós refugi d'hostes a on es varen estajar celebritats com la Princesa Diana.

El Tambora no només és d'interés per a sismólogos i vulcanólogos que monitorean l'activitat del volcà, sino és també un àrea a on es porten a terme estudis científics per arqueòlecs i biòlecs. L'àrea també atrau a turistes per la naturalea i les activitats de senderisme. Les dos ciutats més propenques són Dompu i Bima. Hi ha tres concentracions de llogarets al voltant de les ales del volcà. En l'est es troba el llogaret de Sanggar, al noroest Dore Peti i Pesanggrahan, i a l'oest el llogaret de Calabai.

Es coneixen tres rutes d'ascens per a aplegar a la caldera. La primera comença en Dore Mboha un poble al sur de la montanya. Esta ruta seguix un camí pavimentado a través d'una plantació de marañón fins a aplegar a 1150 m s. n. m. Una pista de senderisme termina en la partix sur de la caldera a una altitut de 1950 m s. n. m. Este lloc s'utilisa generalment com a campament de base per a monitorear l'activitat volcànica, ya que només es necessita una hora per a aplegar a la caldera. La segona ruta es troba al suroest de la montanya i s'inicia en el poble de Dore Peti; l'estació de monitoreo volcànica del Tambora es troba en esta localitat. La tercera ruta partix del poble de Pancasila al noroest de la montanya; és únicament accessible a peu i pansa a través d'una plantació de café. El punt més alt del Tambora està situat en un cim prop de la vora occidental de la caldera.

Història geològica

Formació

Tambora es troba a 340 km al nort de la fossa de Java i 180–190 km damunt de la part superior de la zona de subducción que s'afona cap al nort. L'illa de Sumbawa està flanquejada tant al nort com al sur per la corfa oceànica. La taxa de convergència és de 7,8 cm per any. S'estima que Tambora es va formar fa uns 57 000 anys. La deposición dels seus estrats drenó una gran cambra magmática dins de la montanya. L'illot de Mulle es va formar com a part d'este procés geològic en el que la baïa de Saleh, derrocant-se en la caldera creada pel drenage de la cambra de magma, es va transformar en una conca marítima fa uns 25 000 anys.

D'acort en un estudi geològic portat a terme abans de l'erupció de 1815, el Tambora tenia la forma d'un típic estratovolcán, en un con volcànic alt i simètric, i una fumeral central. El diàmetro en la base medix 60 km. El fumeral central freqüentment va emetre lava que caïa per una pendent pronunciada.

Des de l'erupció de 1815, la part inferior conté els depòsits de seqüències intercaladas de lava i material piroclástico. Els fluix de lava, en una gruixa de 1–4 m, constituïxen aproximadament el 40% de la gruixa de les capes. Per la fragmentació dels fluix de lava es varen produir grossos llits d'escoria volcànica. En la part superior, la lava és intercalada en escoria, tobas, i material piroclástico. Existixen per lo manco vint cons satèlit. Alguns d'ells tenen noms, tals com Tahe (844 m), Molo (602 m), Kadiendinae, Kubah (1648 m) i Dore Api Toi. La majoria d'estos cons va produir lava basáltica.

Història eruptiva

La caldera del cim del volcà

Per mig de la datació per radiocarbono es va conseguir identificar les dates de tres erupció del Tambora que varen ocórrer abans de l'erupció de 1815, encara que es desconeix les magnituts de les mateixes. Les dates estimades són 3910 a. C. (± 200 anys), 3050 a. C. i 740 a. C. (± 150 anys). Totes eren erupció explosives dels fumerals centrals en característiques similars, llevat l'última erupció que caria de fluix piroclásticos.

En 1812, el Tambora va entrar en un periodo de gran activitat volcànica culminant en el catastròfic episodi explosiu d'abril de 1815. L'erupció IEV–7 contava en un volum de eyección total de tefra de 160 km³. Va ser una erupció explosiva del fumeral central en fluix piroclásticos i el colapse de la caldera, causant tsunamis, i extensos danys a propietats i terres. Va tindre un efecte a llarc determini sobre el clima global. L'alta activitat volcànica va cessar el 15 de juliol de 1815. En agost de 1819 es va registrar alguna activitat volcànica posterior inclús una menuda erupció (IEV–2) en núvols ardents, sorolls retumbantes i rèpliques, lo que es va considerar com a part de la seqüència eruptiva de 1815. Despuix d'aproximadament 30 anys, Tambora va entrar novament en erupció, pero solament dins de la caldera. Es varen formar menuts fluix de lava i cúpules de lava extrusions. Esta erupció (IEV–2) va crear el con satèlit Dore Api Toi dins de la caldera.

El Tambora seguix sent un volcà actiu. Durant els sigles XIX i XX es varen formar fluix de lava i domo menors en el pis de la caldera. L'última erupció es va registrar en 1967, be que va ser una erupció menor i no explosiva (IEV–0).