Anar al contingut

Frascati

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Frascati 1 BW.JPG
Frascati
Per a el vi italià vore Frascati DOC.

Frascati és una ciutat de la província de Roma, situada en la regió del Lacio, en el centre d'Itàlia. Es troba a 20 km al surest de Roma, en les Tossals Albanas, prop de l'antiga ciutat de Tusculum.

Frascati és célebre pel seu vi blanc, el Frascati. També és un important centre artístic i històric.

Història

[editar | editar còdic]

El jaciment arqueològic més important, que data dels temps de l'Antiga Roma, durant el periodo republicà tardà, és una vila patricia, que segurament pertanyguera a Lúculo. En el I, l'amo era Gaius Sallustius Crispus Passienus, qui desposó a Agripina, mare de Nerón. Més vesprada, les seues propietats varen ser confiscades per la dinastia imperial Flavia (69 - 96). El cònsul Flavio Clemente (Flavius Clemens) va viure en la vila en la seua esposa Domitilia (Domitilla) durant el mandat de Domiciano.

Segons el Liber Pontificalis, en el sigle nové Frascati era un chicotet llogaret, fundada potser dos sigles abans. És possible que el nom de la ciutat provinga d'una típica tradició local de recolectar llenya ("frasche" en italià): molts topònims de les afores fan referència als arbres o la fusta. Despuix de la destrucció de Tusculum en 1191, la població de la ciutat va aumentar i el bisbat es va traslladar de Tusculum a Frascati. El Papa Inocencio III va establir la ciutat com a possessió de la basílica de Sant Joan de Letrán, pero en els sigles següents, els seus territoris varen ser arrasats per freqüents saquejos que la varen empobrir. Va ser la possessió de vàries famílies baronales, incloent a la Família Colonna, fins que, en 1460, el Papa Pío III amuralló la ciutat.

A principis de el XVI, el Papa Juliol II va entregar Frascati com a possessió feudal al condottiero Marcantonio I Colonna, que es va establir allí en 1508, en la seua dòna Lucrezia della Rovere (1485-1552), neboda del Papa Juliol II. En 1515, Marcantonio Colonna el "Statuti i Capituli del Castello vaig donar Frascati" (Capítul i Estatut del Castell de Frascati), el primer estatut de la ciutat en normes i mides a complir.

En 1518 es va construir un hospital, nominat Sant Sebastiano, en recort de l'antiga basílica, destruïda en el sigle nové. Despuix de la mort del Príncip Colonna en 1522, Lucrezia della Rovere va vendre Frascati a Pier Luís Farnesio, fill del Papa Pablo III.

L'1 de maig de 1527, una companyia de lansquenetes (mercenaris alemans) va aplegar als llogarets circumdants, despuix d'haver saquejat Roma. No obstant, els soldats varen prendre una atra direcció en la seua marcha cap a una caseta consagrada a la Verge María, salvant açò a la ciutat. Este fet és commemorat per una iglésia actualment coneguda com Capocroce.

En 1538, el Papa Pablo III va concedir el títul de "Civitas" a Frascati, en el nom de "TUSCULUM NOVUM" (Nova Tusculum). En 1598 va començar la construcció d'una nova catedral dedicada a Sant Pedro.

El 15 de setembre de 1616, es va establir en la ciutat la primera escola pública i gratuïta d'Europa, fundada per Sant Josep de Calasanz.

Archiu:St Peter Frascati. caps block 10
Catedral de Sant Pedro.

El 18 de juny de 1656, una part de l'escayola de la paret interior de l'Iglésia de Santa María en Vivario es va desprendre, deixant a la vista una fresca antiga, en les imàgens dels sants Sebastián i Roque, protector contra la pesta. En dit any va haver una epidèmia de pesta en Roma (anno dirae luis), de la que Frascati es va lliurar. Aixina, des d'eixe any, els dos sants són els sants patrons de la ciutat. Les estàtues de dits sants es troben en la frontera de la catedral.

En 1757, el teatre Valle va obrir en el centre de la població. I, en 1761, el fort es va transformar en un luxosos palau baix el patronazgo de la Moradura Henry Stuart, duc de York.

En 1809, Frascati es anexionó al Imperi francés i va ser elegida capital del cantón de Roma.


En l'autumne de 1837, una gran epidèmia en Roma va fer que unes 5.000 l'abandonaren. Frascati va ser l'única ciutat que els va obrir les portes. Des de llavors, la bandera de Frascati ha segut la mateixa que la de Roma: groga i roja. En 1840, la Moradura-Bisbe Ludovico Micara va fundar la "Accademia Tuscolana".

En 1856, la ciutat va ser elegida com a punt final de la primera llínea ferroviària construïda pels Estats de l'Iglésia (Via ferroviària Roma-Frascati). L'última secció de la llínea de ferrocarril es va inaugurar en 1884, 14 anys despuix de l'incorporació de la ciutat al nou Regne d'Itàlia. El 17 de decembre de 1901, l'electricitat va aplegar a Frascati gràcies a una planta hidroelèctrica en Tívoli.

En 1906, va començar el seu servici la llínea de tramvia elèctric entre Frascati, Roma i Castelli Romani, els quals es desplaçaven usant únicament les vies dispostes en els carrers, com a coches elèctrics interurbans (tren llauger). En 1954, l'autobús reemplaça al tramvia elèctric. En 1916, la llínea de tramvia elèctric, cridada "Vicinali" (Via ferroviària Roma-Fiuggi), va ser inaugurada. Conectava Frascati en Mont Porzio Catone, Mont Compatri i Sant Cesareo. En 1943, esta llínea va ser destruïda i substituïda per autobusos.

En 1943, durant la Segona Guerra Mundial, Frascati va ser bombardejada de forma greu (bombardeig de Frascati del 8 de setembre de 1943). Prop de la mitat dels seus edificis, incloent varis monuments, viles i cases, varen ser destruïts. Molta gent va morir en dit atac aéreu i durant un segon atac que va tindre lloc el dia de la Batalla de Anzio, el 22 de giner de 1944. La ciutat va ser lliberada de l'ocupació Nazi per la divisió 85.ª d'infanteria dels EE. UU., el 4 de juny de 1944.

Entre 1944 i 1945, les ruïnes dels edificis es varen dur a una vall, ara conegut com el "Estadi 8 de setembre".

Monuments principals

[editar | editar còdic]

Les Viles Tuscolanas

[editar | editar còdic]

Frascati és famosa pels seus célebres viles de la noblea del Papat, les quals varen ser construïdes a partir de el XVI pels Papes, moradures i nobles de Roma com a símbol de la seua posició, i eren destinades a trobades socials en lloc de l'agricultura o a la ganaderia. La "Ville Pontificie" manté una relació molt particular en el paisage circumdant. Les viles es troben ben conservades; els danys que varen rebre algunes durant la Segona Guerra Mundial han segut reparats en els materials i les tècniques originals.

Archiu:Villa Aldobrandini.jpg
Vila Aldobrandini.

Les viles de Frascati són:

Llocs religiosos

[editar | editar còdic]
  • L'iglésia del Crist (XVI-XVII) té, en la portada, casetes contenint estàtues que s'atribuïxen a Pietro dona Cortona. L'interior té una falsa cúpula ilusionista i detalls arquitectònics d'Andrea Pozzo.
  • El palau del Bisbe, que era l'antiga Rocca ("Castell" en italià), és una enorme construcció en dos torres de base quadrada i una circular. Es troba flanquejada per la chicoteta iglésia de Santa Maria in Vivario, que té un campanar de 1305 caracterisat pels seus tres rencs de finestres en triple parteluz.
  • El Museu arqueològic civil en els Scuderia Aldobrandini ("Estables Aldobrandini"). Exhibix restants arqueològics de l'antiga Tusculum i la zona circumdant. Mereix la pena destacar els models a escala de les viles tuscolanas.
  • El Museu etíope de la Moradura Guglielmo Massaia (1809-1889), un misionero els restants del qual varen ser incinerats ací, en el crematori dels Capuchinos, un "monasteri vila" en una iglésia dedicada a Sant Francisco d'Assís. Estes cases alberguen en el seu interior notables obres de Giulio Romà i Pomarancio.

Ciutats hermanadas

[editar | editar còdic]

Anualment, jóvens de les quatre ciutats dalt mencionades competixen entre sí en la Competició Deportiva de les Ciutats Hermanadas, sent el lloc d'amfitrió rotado per tandes entre les cinc ciutats. En Frascati, en el parc Tornolia, existixen carrers que reben els seus noms d'estes ciutats germanes.

Evolució demogràfica

[editar | editar còdic]

Miscelànea

[editar | editar còdic]
Archiu:Photo Bird's eye view of National Laboratory of Frascati 1960 - Touring Club Italiano 07 0325.jpg
Laboratori Nacional de Frascati en 1960
  • Missions de l'ESA en fins d'observació de la Terra tenen la seua base en Frascati, en ESRIN. També es troba en Frascati el major laboratori de física de partícules del INFN ("Istituto Nazionale vaig donar Fisica Nucleare", o Institut Nacional de la Física Nuclear), cridat Laboratori Nacional de Frascati. Este laboratori també alberga instalacions d'investigació de l'ENEA ("Ent per li Nuove tecnologie, l'Energia i l'Ambiente", Agència Nacional de les Noves tecnologies, l'Energia i l'Entorn).
  • El Manual Frascati de l'OCDE (Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic), una metodologia per a investigació estadística, va sorgir en una convenció que va tindre lloc en la Vila Falconieri, en juny de 1963.
  • La película d'Andrew Blake The Vila (La Vila) està rodada en Frascati.

Frascati conta en numeroses escoles de secundària, especialisades en estudis clàssics i científics, en llengües estrangeres i ciències econòmiques.

En Frascati tenen la seua sèu varis equips:

Lliteratura en Frascati

[editar | editar còdic]

Múltiples noveles (vàries d'elles romàntiques) estan ambientades en Frascati de forma parcial o íntegra. Entre elles s'inclouen:

Referències

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons