Fratría

Les fratrías (grec φρατρία, germandat, derivada de φρατήρ - germà) varen ser un tipo d'agrupacions socials pròpies de l'Antiga Grècia. En sentit antropològic, es tracta del agrupamiento de dos o més clans d'una tribu o un poble.

Fratrías en l'Antiga Grècia

En la Grècia preclásica, cada tribu (filé) estava dividida en fratrías. La naturalea d'estes fratrías és, en paraules d'un historiador, "el problema més obscur entre les institucions socials [gregues]." Poc se sap del paper que varen tindre en la vida social grega, pero varen existir des de l'Edat Obscura fins a el II En el món jónico de l'Antiga Grècia, a lo llarc del periodo arcaic, cada tribu (phylè) està dividida en fratrías.

Homero es referix a elles vàries voltes, en passages que semblen descriure l'ambient social de la seua época. En Atenes, l'inscripció en una fratría sembla haver segut el requisit bàsic per a la ciutadania, abans de les reformes de Clístenes d'Atenes en 508 a. C. Des del seu màxim apogeu en l'Edat Obscura, quan semblen haver segut una força substancial de la vida social grega, les fratrías varen disminuir gradualment en transcendència durant tot el periodo clàssic quan atres grups (com els partits polítics) varen guanyar influències a la seua costa. Durant el periodo clàssic, les fratrías varen evolucionar a divisions territorials formals del Estat ateniense.

Esta unitat autònoma que posseïx els seus propis magistrats, al cap dels quals es troba el fratriarca , constituïx un marc de la religiositat i de la sociabilitat gregues, gràcies a l'organisació de convits i de festes com la de les Apaturias. Servixen igualment de marc per a la preparació i la participació en alguns cults cívics.

Les fratrías eren associacions informals de persones o de famílies que es reagrupaven sobre la base d'una ancestralitat comuna reivindicada, encara que no existiren necessàriament llaços de sanc entre elles, a diferència del genos.

Les fratrías contenien menuts grups familiars cridats gene; estos sembla haver aparegut més tarde que les fratrías, i sembla que no tots membres de les fratrías pertanyien a un genos; l'admissió en estos grups més menuts podria haver estat llimitada a les èlits. En un nivell més menut, el grup de parentesc bàsic de les antigues societats gregues antigues era el oikos (casa).

Fratría com a terme antropològic

En numerosos texts antropològics, especialment els més antics, s'ampra el terme fratría per a designar el agrupamiento socialment reconegut de varis clanés en una divisió intermija entre el clan (agrupamiento de linajes) i el poble com un tot. Este tipo d'agrupacions està documentat en varis pobles indígenes americans, com els tlingit, els navajo i els lenape, i implicava certes obligacions i drets entre els clans membres del grup, inclosos drets o restriccions matrimonials.

Vore també

• Antropologia del parentesc

Bibliografia

• Fine, John Van Antwerp. (1983). The Ancient Greeks: A Critical History (en anglés), Harvard University Press. ISBN 0-674-03314-0.