Anar al contingut

Freieslebenita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Freieslebenite-169965.jpg
Freieslebenita
Archiu:Freislebenita. Hiendelaencina (Guadalajara) Col. Esc. Minas Foto J. Callén.jpg
Cristal de freislebenita, 1,5 cm. Mines de Hiendelaencina (Guadalajara), Espanya. Col. Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit. Foto J. Callén.

La freieslebenita és una sulfosal d'argent, de fòrmula AgPbSbSA3.

Característiques

[editar | editar còdic]

És de color gris acer, opaca i en lluentor metàlica, blana, de durea 2 1/2 en l'escala de Mohs. Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica 2/m. Habitualment els seus cristals, que poden alcançar un tamany de 2 centímetros, presenten estrías llongitudinals. El seu nom deriva del de Johan Carl Freisleben, Comissionat de Mines de Sajonia.[1]

És molt semblant en composició i aspecte a la diaforita, en la que s'ha confòs en freqüència en algun dels seus jaciments. Antigament, rebia el nom de "argent estriada" per l'aspecte dels cristals, i el de "argent agre" (compartit en la stephanita) per la facilitat per a trencar-se.

Es va descobrir en la mina Himmelsfürst, en el districte de Freiberg en Sajonia, Alemània.[1] En la década de 1840, es va trobar també en les mines La Veritat i Sòrt, en Hiendelaencina en Guadalajara. En esta localitat està associada a pirargirita, siderita, cuarzo i baritina. Es troba també diaforita. Alguns eixemplars d'esta procedència estan entre els millors trobats en el món, especialment varis dels conservats en el Museu Històric-Miner Don Felipe de Borbón i Grècia de l'Escola Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Freieslebenita. Mindat».
  2. Calvo Rebollar, Miguel (2003). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. 2. Sulfur i sulfosales, Museu de Ciències Naturals de Alava. Vitòria., p. 617--618. ISBN 84-7821-543-3.