Fructooligosacárido

Archiu:CAPS 0 .svg

Estructura general de fructooligosacáridos (FOS)

Un fructooligosacárido és un oligosacàrit llineal format por entre 10 i 20 monòmers de fructosa, units per enllaços β(1→2) i que poden contindre una molècula inicial de glucosa. Un eixemple típic de fructooligosacàrido és la 1-kestosa.

Els fructooligosacáridos, cridats també a voltes oligofructosas o oligofructanos o abreviats FOS, solen utilisar-se com a substituts del sucre. Estos polisacàrits exhibixen una capacitat edulcorante que per a un mateix pes varia entre el 30 i el 50 per cent de la potència edulcorante del sucre comú en els preparats d'aixarops comercials. Apareixen en freqüència en multitut de productes naturals, i varen experimentar un auge comercial en la década de 1980 en resposta a la demanda dels consumidors per productes alimenticis més saludables i de menor contingut calòric.

Propietats químiques

Es produïxen comercialment dos classes diferents de mescles de fructooligosacáridos, ya siga basades en la degradació de l'inulina o per processos de transfructosilación.

Els FOS poden ser produïts per degradació de l'inulina, o polifructosa, un polímero de D-Fructosa units per enllaços β(2→1) glucosídicos i que típicament conten en un residu terminal de D-glucosa unit per enllaç α(1→2). El grau de polimerisació de l'inulina natural va típicament des dels 10 als 60 residus glucídicos. L'inulina pot ser degradada tant enzimàtica com químicament fins a convertir-la en una mescla d'oligosacàrits en l'estructura general Glu-(Fru)_n i Fru_m a on n i m es troben usualment compresos entre 1 i 7. Este procés ademés ocorre algunes voltes en forma natural, i estos oligosacàrits poden ser trobats en un gran número de plantes, especialment en la papa de Jerusalem i en la chicòria. Els principals components dels productes comercials són kestosa (Glu-Fru₂), nistosa (Glu-Fru₃), fructosilnistosa (Glu-Fru₄), bifurcosa (Glu-Fru₃), inulobiosa (Fru₂), inulotriosa (Fru₃), i inulotetrosa (Fru₄).

La segona classe de FOS es preparen per transfructosilación (intercanvi de residus fructosa) amprant l'enzima β-fructosidasa de Aspergillus niger sobre un substrat de sucrosa. La mescla resultant posseïx una fòrmula general Glu-(Fru)_n, en un n comprés entre 1 i 5. Al contrari que en els FOS derivats d'inulina, no es produïxen únicament els polímero en enllaços β(1→2), sino que poden produir-se atres tipos d'unió, encara que en menor proporció.

Per la configuració dels seus enllaços glicosídicos, els fructooligosacaridos resistixen la hidrólisis causada per les enzimes humanes presents en la saliva i les secrecions del tracto gastrointestinal, ya que estes últimes només són capaces de hidrolizar els enllaços α(1→4), com a conseqüència no es lliberen monosacàrits i els FOS passen pel tracto intestinal sense ser absorbits, és per açò que no contribuïxen en un valor calòric important. Adicionalment són capaços d'atrapar molècules d'aigua aumentant el volum del contingut intestinal i accelerant el trànsit, ademés són fermentats en menuda proporció en el còlon per les bactèries anaeròbiques, per lo que li'ls considera aliments prebióticos que ademés contribuïxen a la fracció de fibra alimentària en la dieta. Els fructooligosacáridos són més solubles que les inulina per lo que algunes voltes són utilisats com a aditius en l'elaboració de yogurt i atres productes dietètics. Els fructooligosacáridos són especialment utilisats en combinació en edulcorantes artificials d'alt poder endulzante, per a millorar la presentació i el sabor residual.

Beneficis per a la salut

Els FOS han segut considerats suplements dietaris molt populars en Japó durant molts anys, inclús abans de la década de 1990, quan el govern japonés va instaurar un "Comité d'Estudis Alimentaris Funcional" format per 22 experts per a començar a regular els "aliments en característiques nutritives especials i aliments en funcions especials", entre estos es troben per eixemple les categories d'aliments fortificados tals com la farina de blat fortificada en vitamines, actualment estos aliments estan cobrant una major popularitat en les cultures occidentals pels seus efectes prebióticos. Els FOS actuen com a substrat per a la microflora en l'intestí gros, aumentant la salut general del tracto gastrointestinal. Els FOS han segut ademés recomanats com a suplements dietaris per a previndre les infeccions intestinals causades per algunes rents tals com Candida albicans.

Varis estudis han trobat que els FOS i l'inulina promouen l'absorció de calcio tant en intestí humà com a animal, La microflora intestinal en la porció final de l'intestí és capaç de fermentar els FOS, lo que contribuïx a reduir el pH. El calcio és més soluble en mig àcit, i, per lo tant, una major cantitat d'est és lliberat dels aliments i es troba disponible per a ser absorbit.

Els FOS poden ser considerats una fibra dietaria de menut pes molecular, i com tots els tipos de fibra alimentària, aporta un molt baix valor calòric. La fermentació dels FOS per la microflora intestinal causa producció de gasos i alguns àcit orgànics. Estos últims poden ser aprofitats com una menuda font d'energia per l'organisme humà.